Bagaran
De Viquipèdia
Bagaran fou una ciutat del districte de l'Arsharuniq a la regió de l'Airarat, situada a la part oriental del districte i a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes. Fou capital d'un regne que portava el seu nom, del 922 al 936.
Fou residència principal del príncep Ashot I Msaker a finals del segle VIII i després del seu fill Sembat I Ablablas i del seu net Ashot I el gran; aquet darrer la va donar al seu fill Shahpuh.
Ashot, fill de Shahpuh, era nakharar de Bagaran i Kolb vers el 909 o 910, data en què es va sotmetre als sadjides.
El 921 Ashot el gran va atacar Kolb, on hi havia una guarnició sadjida; el príncep de Bagaran, al que pertanyia Kolb, Ashot (conegut com Ashot l' sparapet), estava a Dwin on llavors va rebre la corona reial de l'emir Yusuf al-Sadj (vers 922). Les destruccions provocades pels realistes al seu principat van incitar al sparapet a combatre al rei, en lo que es va anomenar "Guerra dels dos Ashots" (vers 922); una mica després es va fer una treva negociada pel patriarca, però al 923 es va reiniciar la lluita i l' sparapet va ocupar Valarshapat (Etshmiadzin). El rei el va atacar i li va causar una desfeta militar, després del qual va recuperar la ciutat de Valarshapat, on per un temps es va establir la residencia reial. L’sparapet es va refugiar a Dwin. El patriarca Hovhannes V va negociar una segona treva.
El 923 el rei va decidir anar a l'Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Ashot l’sparapet, que era a Dwin. Ashot el gran va atacar Dwin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva. L’sparapet però, com que va perdre el suport dels sadjides, va deixar de representar un perill.
Vers el 924 l'emir d’Azerbaidjan, Nasr (Subuk) va fer un acord de pau amb el rei d'Armènia i el va reconèixer com a Shahanshah (rei de reis). Ashot l’sparapet també el va reconèixer i llavors el Shahanshah li va permetre de conservar el títol de rei als seus territoris de Bagaran i Kolb, títol que va conservar fins a la seva mort el 936, en què, en no deixar fills, va passar al seu cosí Abas I d'Armènia i va seguir els destins del regne d'Ani.
