Sadjides
De Viquipèdia
La dinastia Sadjida va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com emirs governadors del califat abbàssida del 889 al 929.
La família sadjida es va original a Ushrusana a la Transoxiana, governada per un prínceps locals que portaven el títol d'Afshin i eren d'origen sogdià.
Un membre de la família, Haydar, fou un destacat general conegut universalment com Al-Afshin (o Al-Afshin Haydar). Al seu servei va combatre un parent seu, de nom Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht (pòstumament Diwdad I), contra Babak i al Tabaristan contra els Tahírides del rebel Karínida Mazyar.
Va deixar dos fills Abul Musafir Muhammad (o Abu Ubayd Allah) i Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad. El 889 o 890 el primer fou nomenat governador de l'Azerbaidjan i el 893 es va apoderar allí de Maragha, que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei armeni Sembat I el màrtir (que els àrabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va rebel·lar contra el Califa Abbàssida i va prendre l'antic títol d'Afshin per el que fou conegut. Però no va tardar a reconciliar-se al Al-Mutamid que el va confirmar com a governador. Va morir de pesta a Bardaa el març del 901.
El seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II, o Diwdad ben Muhammad fou enderrocat al cap de pocs mesos (901) per el seu oncle Abul Kasim Yusuf al-Sadj (Yusuf ben Abul Sadj Diwdad). Va traslladar la capital de Maragha a Ardabil. Les seves lluites amb el rei d'Armènia Sembat I el màrtir poden seguir-se en detall al article sobre aquest rei. Yusuf es va rebel·lar el 905 contra Moktafi i però la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El 912 es va repelar contra Moktadir que l'havia confirmat al càrrec de governador d'Armènia, Azerbaidjan i Arran. Però una vegada mes hi va haver reconciliació.
Després del 917 va conquerir la Pèrsia del nord als samànides. Altre cop enfrontat al Califa, aquest va enviar a l'Azerbaidjan un exèrcit sota el comandament del eunuc Munis, que va derrotar a Yusuf el 919 i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el Djibal (Hamadan). El 926 el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de l'expedició contra els Càrmates, i en aquesta expedició fou derrotat i mort prop de Kufa el febrer del 928.
El califa va nomenar (de fet confirmar) al nebot de Yusuf, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin, però fou enverinat el setembre del 929. La Pèrsia del nord-oest va passar a diversos senyors kurds i mes tard daylamites.
Un fill d'Abul Musafir Fath, de nom Abul Faradj, estava al servei dels Abbàssides a mitjans de segle però sense exercir cap govern.
[edita] Emirs sadjides
- Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht (Diwdad I)
- Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad (o Abu Ubayd Allah) conegut per Afshin al-Sadj 889-901
- Diwdad II ben Muhammad 901
- Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad conegut per Yusuf al-Sadj 901-928
(presoner del califa del 919 al 922, van governar els seus generals)
- Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin 928-929
