Ashot I el gran
De Viquipèdia
Ashot I el gran (Ashot I Medz) fou príncep de Bagaran, príncep d’Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei del 854 al 890.
[edita] Antecedents
Fill de Sembat I Ablabas i destacat guerrer, fou assessor militar de l'ostikan Bogha al-Khabir el 853
Enviat el seu pare a Samarra el 854 (on va quedar presoner fins a la mort) Ashot es va fer càrrec del principat en el que va governar de fet sense que l'ostikan el considerés un perill. El califa el va confirmar com sparapet i príncep el 856.
[edita] Príncep de Bagaran i d'Armènia
Vers el 857 els bizantins van expulsar els sectaris paulicians del thema d'Armènia i es van establir a Treficia (Tephrike) sota protecció de l'emir de Melitene. El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va derrotar als bizantins davant de Samòsata.
El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni. Un altre Gurgen Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit de haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins el 862 quant Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.
Vers el 860 havia retornat de Samarra Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, príncep de Bagrevand, i havia estat restaurat a la seva herència. L'ostikan Muhammad ben Khalid va encarregar a Ashot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, però va morir súbitament als set dies d'arribar i això va evitar a Ashot una situació complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand.
[edita] Príncep dels prínceps
El 862 l'ostikan Ali ben Yahya al-Armeni, que acabava de ser nomenat pel califa Al-Mostain per succeir a Muhammad ben Khalid (855-862), va conferir a Ashot el títol de “príncep dels prínceps”. Ashot va demanar a Bizanci, com era tradicional, la confirmació del títol, però els bizantins van tornar a demanar l'adopció de les tesis del Concili de Calcedònia per mitja del patriarca bizantí Photius. El patriarca armeni Zakaria va reunir un concili a Shirakavn (Erazgavorq) al Shirak, entre Kars i l’Araxes, però la resposta (redactada per l'anticalcedonià Sahak Apikuresh, exbisbe d'Ashunk) no va satisfer als bizantins.
[edita] Política al Vaspurakan
A partir d'aquell moment Ashot va intervenir activament en política concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d’Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.
El 863 el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels bizantins. Poc després el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els bizantins prop de Mayyafariquin.
Vers 864 la guerra va esclatar entre Ashot i Grigor Derenik i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Ashot va annexionar el Reshtuniq. Gurgen fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o al menys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament l'emir de Melitene i els paulicians de Tefricia. Quant va saber que Ashot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Però Ashot no va voler lluitar i va fer les paus. A més va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.
[edita] Política a la Siunia
Un altra filla d’Ashot, Mariam, es va casar amb Vasal Gabur, príncep de Siunia occidental, que va rebre del seu sogre el títol d’ishkhan dels siunians (que en tot cas no garantia l’hegemonia sobre la branca de Siunia Oriental). El ishkhan de Siunia Oriental (amb capital a Sisakan), Vasak Ishkahnik, no obstant, va veure convenient aliar-se estretament amb Ashot que li va fer entrega d’alguns territoris (segons el historiador Jean Katholikos, que no diu de quins territoris es tracta).
[edita] Guerra amb l'emirat de Manazkert
Vers 864 Djahap II ben Sevada emir de Manazkert i que havia ocupat Dwin va envair el Arsharuniq, possessió d’Ashot. Aquest va enviar contra Djahap al seu germà Abas. Els dos exercits es van trobar al lloc després conegut com Karasunq (Els Quaranta) on Abas va obtenir una victòria completa en que nomes 60 homes (inclòs l’emir) es va poder escapar). Gracies a això un emir lleial al califa va poder entrar a Dwin. Abas fou nomenat gran sparapet.
[edita] Arbitratge de Mardastan
Vers el 869 Ashot I va ajudar al príncep Ashot de Vaspurakan (retornat del exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el príncep de Mardastan, però la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir el statu quo), acord propiciat per Ashot I el gran.
[edita] Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Shaybanida del Diyar Bakr
Abans del 870 els àrabs de la tribu Banu Othman s’havien apoderat d’una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d’Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l’ajut d’Ashot I van poder conquerir la fortalesa; però Ashot si que va conquerir un altra fortalesa, la de Varag, on un grup d’àrabs s’havia fet fort i des allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Ardzruni de Vaspurakan (el abat superior del monestir era presoner d’aquestos àrabs). Els othmanides i l’emir de Manazkert i d’Apahuniq (que el historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d’Armènia (871-882 de fet només fins el 878). Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exercits es van retirar i a canvi de parar l’ofensiva i d’entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residencia. Ashot Ardzruni va morir el 27 de maig del 874.
[edita] Política georgiana d'Ashot
Vers el 875 el príncep de Gardman, Gablutz, un bagràtida cosí germà patern d’Ashot el gran que havia ocupat aquest territori (contra el desig d’Ashot) fou enderrocat per Guram, germà del Curopalata de Klardjètia i feudatari d’aquest per Djavakètia, Trialet, Tashir, Ashotz i Ardahan. Guram també es va enemistar amb el seu germà Bagrat I i llavors Ashot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (casi tot va passar a Bagrat però Ashot va adquirir l’Ashotz i lògicament Gardman. Mes tard Ashot va intervenir a Geòrgia en suport del fill de Bagrat, David I (876-881), contra el fill de Guram, Nasr, i mort David donant suport al partit legitimista dirigit pel príncep Liparit Orbelian, príncep de Trialet, que van poder portar al tron (881) al fill de David, Adarnases II (881-923), i especialment el 887 quant el príncep abkhaz Bagrat, amb ajut bizantí, va intentar restaurar a Nasr, i Adarnases va rebre un important ajut d’Ashot gracies al qual va guanyar la batalla d’Aspindza (al Samtskhé) en la que va morir Nasr i els bizantins i abkhazs foren rebutjats
[edita] Política religiosa a Aguània i Armènia
Per aquest temps el patriarca d’Aghuània es va separar del patriarcat d’Armènia. Ashot va cridar als prínceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perquè anés a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni.
El 877 va morir el patriarca Zakaria i Ashot va fer elegir a Georg II de Garni (Jordi II) que serà patriarca del 878 al 898.
[edita] Els darrers ostikans
El mateix 877 el lloctinent del ostikan Isa, de nom Muhammad al-Yemení, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d’expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Ashot va donar suport a Isa. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altra governador i en concret van demanar a Muhammad ben Khalid que havia estat governador del 858 al 862. El Califa o va concedir (878) i Muhammad va arribar a Datuan o Datovan (probablement prop de Khelat) on fou rebut pels prínceps armenis i l’emir qaisita Abelbar de Manazkert, que l’havien d’escortar fins a Dwin. Muhammad ben Khalid va confirmar l’enderrocament de Ashot Bagratuni, curopalata de Taron (substituït per sa germà David Arqaik cunyat del príncep Grigor Derenik del Vaspurakan), cosa que no va agradar a Ashot I el gran, que tot i així va anar a presentar els respectes al ostikan a la ciutat de Dwin. El ostikan va planejar eliminar a Ashot amb l’ajut dels emirs i caps àrabs però el príncep va interceptar els missatges, i es va avançar i va enviar a sa germà el sparapet (generalíssim) Abas, que va fer presoner per sorpresa al emir, li va ensenyar les probes i després li va perdonar la vida i el va deixar marxar cap a Manazkert. Ashot el gran va fer la guerra llavors als seus enemics, l’emir de Manazkert Abelbar, i al emir de Bardaa Muhammad al-Yemení.
[edita] Nova intervenció al Vaspurakan
Estava assetjant Manazkert (vers 884) quant va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Ashot de Taron aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Ashot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, però poc després li va prometre la llibertat si es desfeia del germà petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir i Gagik fou empresonat. Això fou desaprovat per Ashot I. El 887 quant Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps àrabs de Her (Khoi) i Zarevan, Ashot no el va ajudar. L’emir d’Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulmà i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llança, quant tenia uns 40 anys. Com que nomes deixava fills petits (el mes gran, Sargis Ashot tenia 9 anys) Ashot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l’administració del Vaspurakan al jove Sargis però sota la regència del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vídua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik, va rebre el consol personal d’Ashot I el gran, i va morir pocs anys després potser de pena. Per aquest temps una neta d’Ashot (filla de Shahpuh) es va casar amb Ashot, fill de David Arqaik de Taron.
[edita] Submissió dels Sevordiq
A una època indeterminada entre el 880 i el 890 els Sevordiq (Fills negres), un poble muntanyenc que habitava a la província de Uti, a la dreta del Kura, cap a Shamkor i els límits del Gugarq, al oest, i del Artsakh al sud, es van sotmetre a l’autoritat d’Ashot (el seu príncep Esteve Kun fou portat a Samarra el 853 i executat)
[edita] Nomenament com a rei
Aquesta hegemonia a tota Armènia va provocar que els nakharars i ishkhans del país proposessin a Ashot Medz fer-lo rei (884), però per això calia demanar el permís al Califa. Fou l’ostikan Ahmed ben Isa ben Shaikh, amic particular d’Ashot qui va transmetre la petició al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al príncep una corona reial que l’ostikan li va entregar personalment. El patriarca Jordi II, assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar públicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l’abril del 885 i febrer del 886 segons el historiador Samuel d'Ani. Cal esmentar que l’emperador bizantí Basili I (que va morir l’1 de març del 886) va enviar també (per mitja del patriarca bizantí Photios) una corona reial a Ashot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d’amistat entre Armènia i Bizanci. I cal dir també que aquest acte va suposar el fi de l’ostikan com a governador califal, ja que des llavors els ostikans de Dwin (com els emirs de Manazkert) foren un mes dels prínceps d’Armènia feudataris d’Ashot, només que de religió musulmana en lloc de cristians.
[edita] Mort del rei
El 887 va morir el seu gendre Vasak Gabor de Siunia Occidental (casat amb la filla d’Ashot, Mariam) i el fil d’aquest Grigor Supan II el va succeir (era net per tant d’Ashot el gran) Abans del 885 Ashot Mzed havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germà Abas, sparapet d’Armènia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absència es va revoltar la província de Gugarq. Fou Sembat, fill d’Ashot Mzed qui va sufocar la revolta i estava precisament allí el 890 quant va morir Ashot a Bagaran i Sembat (Sembat I el màrtir) i va acudir ràpidament i va recollir la successió. Ashot tenia al morir 71 anys i la causa de la mort fou una caiguda prop de la roca de Tsiele Abaraj. Jordi II li va administrar els sagraments abans d’expirar. Fou enterrat a Bagaran.
