Mardastan
De Viquipèdia
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins al Vaspurakan al menys fins el 923.
Vers el 850 el Mardastan era un districte del Vaspurakan que posseïa com a vassall Abubeldj Ardzruni i el va transmetre al seu fill Gurgen Ardzruni, conegut com Gurgen fill d’Abubeldj.
Després de la invasió del Vaspurakan per Bogha al-Khabir, Gurgen es va refugiar al principat de Bagrevand que posseïa Kurdik (o Kurdidj) Mamikonian però Bogha també va entrar a aquest territori i Gurgen va haver de passar al principat d’Sper, d’una branca bagràtida protegida dels bizantins.
Vers el 854 Ashot Bagratuni de Bagaran (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perdó per a Gurgen, que va poder tornar d’Sper a les seves terres ancestrals (però no com a príncep).
Però allí els naturals del país, després del que havia passat amb els Tsanars (que havien resistir a Bogha al-Khabir vers el 853-854), s’havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni (vers 854) i Gurgen, al tornar, va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar al exercit enviat per Bogha a Ordakh a l’entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victòria que de fet va alliberar d’àrabs el Vaspurakan ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurgen com a príncep a canvi d’una submissió nominal.
No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germà del príncep llegitim Ashot Ardzruni. Grigor vers el 852 havia fugit a Abkhàzia i havia tornat amb suport del curopalata bagràtida de Klardjètia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill àrab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el país: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Però Grigor va morir poc després i Gurgen va recuperar el poder complet (vers 856)
El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik Ardzruni, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni, homonim del príncep regnant de Vaspurakan. Gurgen Ardzruni fill de Abubeldj estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, però va accedir a la restauració de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir al emperador de Bizanci. Però de camí va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot el gran. L’emir de Tbilisi va exigir l’entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan (que tenia el mateix nom: Gurgen Ardzruni) va morir vers el 860, repenedit d’haver-se convertit al islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder sol i va començar a aixecar el país amb construccions i obres. Això va durar fins el 862 quant Gurgen fill d’Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.
El 863 el príncep de prínceps, Ashot I el gran, va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d’Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre (863) el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van) com a príncep.
Gurgen es va apoderar aviat (vers el mateix 863) de Taron (o al menys d’una part) durant l’absència dels bagràtides d’aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. També es va apoderar del Antzevasiq (angle sud-est del Llac Van) a la mort del príncep Mushel Antzevatsi, que com que només deixava un hereu infant li va cedir en testament l’administració amb el castell de Noraberd, però la viuda, Helena, amenaçada per Grigor Derenik del Vaspurakan, va oferir la seva ma a Gurgen i així Gurgen va entrar a Kangovar, la capital, vers el 867 i es va casar amb Helena.
Poc després es va apoderar de part de l’Arzanene (Arzen) en direcció al Tigris. Dominava també el Reshtuniq que li va cedir Ashot I el gran a canvi de la pau. Les muntanyes de Khoit i Sasun també eren territoris vassalls i fins al país de Mush. Grigor Dereneik va tractar d’ocupar Antzevasiq i Mardastan però fou rebutjat.
El 868 el príncep legítim de Vaspurakan, Ashot Ardzruni, hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a una expedició a la regió de Kazwin (dirigint un cos d’auxiliars armenis), per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. El seu fill Grigor Derenik el va acollir i junts van planejar prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi fill de la seva dona Helena, i del difunt príncep Mushel; junts van rebutjar a Ashot i el seu fill. La victòria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot Ardzruni a fugir. Ashot va demanar l’ajut del príncep de prínceps Ashot I el gran de Bagaran, que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Mushel príncep de Mokq, i fins i tot del emir d’Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangevar, la principal del Antzevatsiq però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base del statu quo. Fou mes tard quant el Taron, en circumstancies que no es coneixen, va tornar a la branca bagràtida de Taron (vers 878 o 879).
Abans del 870 els àrabs de la tribu d’Othman s’havien apoderat d’una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d’Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l’ajut d’Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa. Els othmanides i l’emir de Manazkert i d’Apahuniq (que el historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de Diyar Bakr (Diyarbekir), Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d’Armènia (871-882).
Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exercits es van retirar i a canvi de parar l’ofensiva i d’entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau.
Gurgen va poder romandre a Mardastan fins a la seva mort esdevinguda vers el 896 o 897. El va succeir el seu fill Atom, darrer príncep de Mardastan congeut que es esmentat fins vers el 923.
