Bagrevand
De Viquipèdia
El Bagrevand (o Bagravand) fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió del Airarat. La capital fou Valarshakert. El seu nom ve del riu Bagrevand que creua el territori.
Limita al oest amb el Basean; al nord amb el Gabelian, Arsharuniq i Jataq; al est amb el Kagovit i el Tsalkotn; i al sud els districtes de l'Aratsatap, l'Apaquniq i l'Aliovit, dins la província del Tauruberan (Turuberan).
El segle IV governaven la regió els Mamikonian (junt amb Taron i Aragadzotn)
El 577 el rei persa Cosroes va enviar un exercit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Kethin (Bagrevand) i al Basean i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizantí Maurici.
El 645 una expedició àrab dirigida per Habib ben Maslama, va tenir l'ajut del nakharar Vardik de Mokq, i va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand.
A la gran rebel·lió nacional armènia del 771 Hamzasp Ardzruni ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. El general àrab Amr o Amru va marxar cap allí i va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar llavors al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin on eren la resta dels rebels assetjant la ciutat. El setge de Karin fou aixecat i van decidir anar a vèncer o morir en batalla contra els musulmans. La batalla de Bagrevand va tenir lloc el 25 d'abril del 772 i en ella van morir casi be tots els nakharars destacats d'Armènia. El domini dels Mamikonian sobre la regió va quedar reduït considerablement, però encara va subsistir al menys un principat fins la meitat del segle següent.
Vers el 851 el cap de la branca menor dels [Ardzruni], Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. El governador musulmà Bogha al-Khabir va anar allí i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, principat bagràtida protegit dels bizantins. Vers el 860 va retornar de Samarra Grigor Mamikonian, i va recobrar la seva herència. Però l'ostikan d'Armènia Muhammad ben Khalib el volia tenir controlat i va ordenar al príncep Ashot I el gran agafar-lo i portar-lo a la seva presencia. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, però va morir súbitament als set dies d'arribar i això va evitar a Ashot una situació complicada en la que no podia desobeir al ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand que des llavors va pertànyer als Bagràtides.
El 910 segons el historiador conegut com Asolik, la ciutat de Valarshakert al Bagrevand fou assetjada per Yusuf al-Sadj durant la guerra contra Sembat I el màrtir, rei d'Armènia, i fou ocupada. De fet el 914 els sadjides dominaven el Bagrevand i la resta d'Armènia però les accions de la resistència van anar creixent i vers el 915 el Bagrevand va quedar alliberat.
Vers 993 l'emir rawwàdida d'Azerbaidjan, Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat de Manazkert, ocupada per David de Klardjètia. David va demanar l'ajut de Gagik I d'Ani, d'Abas, rei de Kars, i de Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia. L'emir va entrar a Armènia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, però no va voler lluitar a una sola batalla contra les forces armènies- georgianes i es va retirar als seus dominis.
Vers el 1071 va quedar en poder dels seljúcides.
