Basean
De Viquipèdia
Basean (pels romans Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, i situat a la part sud-oest d'aquesta regió. La capital fou Valarshavan.
Els seus límits foren, al nord la regió de Mazankert (Abelianq o Abeghianq); al oest el sud del Taiq i la Karenitida; al sud les muntanyes del Tauruveran (Taure armeni); i al est l'Avnuniq, el Gabelian (o Gabeghian) i el Bagrevand.
El 577 el rei de Pèrsia Cosroes va enviar un exercit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro; aquest exèrcit va triomfar a Kethin (Bagrevand) i a Bolorapahat (a Basean) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizantí Maurici.
El 607 les forces perses manades pel general Ashtat Djestavar van obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est d'Erzurum) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regió d'Erzurum, i van arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir al perses.
El 837 una columna bizantina va avançar des Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik (regió d'Ani) i arribant fins al Vanand prop de la ciutat de Kars, però foren rebutjats per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars i van evacuar Basean.
El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia i Kartli i el va succeir el seu fill Giorgi I de Geòrgia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhètia i Shavshètia , donats en feu vitalici al pare junt amb el títol de curopalata havien de retornar a Bizanci però Giorgi es va negar a entregar-los i a mes va envair Tao i Basean. Basili va enviar un exèrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti. En represàlia, el 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgària, va començar a reforçar Teodosiòpolis (Karin) i va anar a la zona la primavera del 1021; va arribar a Manazkert i després a Karin, per atacar a Giorgi I. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti però tampoc no va presentar batalla i es va retirar al nord del Basean en direcció a Kars, però finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (armeni Hyusisakan, turc Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhàzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat.
El 1022 Basili va iniciar la segona campanya contra Geòrgia. El rei Giorgi va iniciar negociacions però al mateix temps conspirava amb dos generals bizantins rebels, Nicèfor Focas i Xiphias. Quant Basili es va assabentar de la rebel·lió dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Però Nicèfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (segons les fonts bizantines va morir a mans de Xiphias) i així Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, còmplice de Nicèfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimàtum al rei de Geòrgia que aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convèncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, però quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgià li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracàs i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el país i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'exèrcit per si calia combatre. I va caldre perquè es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victòria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili inclòs la cessió de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Geòrgia (1027-1072). Així Basean va restar Bizantina fins la conquesta seljúcida vers el 1065 reconeguda després del 1071.
