Basean
De Viquip??dia
Basean (pels romans Fasiane) fou un districte de la prov??ncia o regi?? de l'antiga Arm??nia anomenada Airarat, i situat a la part sud-oest d'aquesta regi??. La capital fou Valarshavan.
Els seus l??mits foren, al nord la regi?? de Mazankert (Abelianq o Abeghianq); al oest el sud del Taiq i la Karenitida; al sud les muntanyes del Tauruveran (Taure armeni); i al est l'Avnuniq, el Gabelian (o Gabeghian) i el Bagrevand.
El 577 el rei de P??rsia Cosroes va enviar un exercit a Arm??nia sota la direcci?? de Tahm-Khusro; aquest ex??rcit va triomfar a Kethin (Bagrevand) i a Bolorapahat (a Basean) i va arribar fins a Teodosi??polis, on fou rebutjat pel comte bizant?? Maurici.
El 607 les forces perses manades pel general Ashtat Djestavar van obtenir una gran vict??ria a la regi?? de Dou (nord-est d'Erzurum) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regi?? d'Erzurum, i van arribar fins a Satala. Teodosi??polis fou assetjada i es va rendir al perses.
El 837 una columna bizantina va avan??ar des Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik (regi?? d'Ani) i arribant fins al Vanand prop de la ciutat de Kars, per?? foren rebutjats per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars i van evacuar Basean.
El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III l'unificador d'Abkh??zia i Kartli i el va succeir el seu fill Giorgi I de Ge??rgia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakh??tia i Shavsh??tia , donats en feu vitalici al pare junt amb el t??tol de curopalata havien de retornar a Bizanci per?? Giorgi es va negar a entregar-los i a mes va envair Tao i Basean. Basili va enviar un ex??rcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti. En repres??lia, el 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulg??ria, va comen??ar a refor??ar Teodosi??polis (Karin) i va anar a la zona la primavera del 1021; va arribar a Manazkert i despr??s a Karin, per atacar a Giorgi I. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti per?? tampoc no va presentar batalla i es va retirar al nord del Basean en direcci?? a Kars, per?? finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (armeni Hyusisakan, turc Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkh??zia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat.
El 1022 Basili va iniciar la segona campanya contra Ge??rgia. El rei Giorgi va iniciar negociacions per?? al mateix temps conspirava amb dos generals bizantins rebels, Nic??for Focas i Xiphias. Quant Basili es va assabentar de la rebel??li?? dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per?? Nic??for va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (segons les fonts bizantines va morir a mans de Xiphias) i aix?? Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, c??mplice de Nic??for Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultim??tum al rei de Ge??rgia que aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va conv??ncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per?? quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi?? li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu frac??s i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pa??s i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'ex??rcit per si calia combatre. I va caldre perqu?? es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una vict??ria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incl??s la cessi?? de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Ge??rgia (1027-1072). Aix?? Basean va restar Bizantina fins la conquesta selj??cida vers el 1065 reconeguda despr??s del 1071.
