Kartli

De Viquip??dia

Regne de Kartli

Capital	Tbilisi
Creaci??	1490 Independ??ncia
Dissoluci??	1805 Annexi?? a R??ssia
Llengua oficial	georgi??

Kartli (georgi?? ??????????????????) fou un regne de Ge??rgia, a la part central del pa??s, que es va formar el 1490 resultat de la disgregaci?? de la part Oriental (Kakh??tia) i Occidental (Imer??tia i Samtskh??)

El naixement jur??dic del estat fou un informe del consell reial al rei Constant?? II de Ge??rgia aconsellant de recon??ixer els regnes que s'havien format al Est i Oest. Aix?? la part central del pa??s, el Baix i Alt Kartli (Xida Kartli i Kvemo Kartli), nucli del antic regne de Ge??rgia, va constituir un nou regne.

Els Saf??vides de Persia assolaren diverses vegades zones de Ge??rgia i ocuparen Tblisi el 1520, per?? el 1524 a la mort del shah Ismail I el rei David X la va reconquerir. Thamasp Shah va fer quatre expedicions a Ge??rgia en temps de Luarsab. El 1555 es va signar un tractat de pau entre P??rsia i l'imperi Otom??, que assignava Ge??rgia Oriental a la zona persa. Els perses van provar de fer valer aquests drets i van enviar al beglarbeg de Karabagh amb un exercit el 1556. Luarsab va morir i el seu fill Sim?? va ser fet presoner mes tard. El Shah va donar el tron a David, germ?? de Sim??, que es va convertir a l'Islam. El 1578 la pau entre els otomans i Persia es va trencar , i un exercit turc va entrar a Transcaucasia; els perses, que tenien una situaci?? interna complicada, van decidir alliberar al rei Sim?? per combatre'ls. Guarnicions otomanes es van instal??lar a algunes ciutats del Kartli. Sim?? els va expulsar i finalment el sult?? el va recon??ixer com a rei, amb el Samtskh?? incl??s, per?? a canvi havia de pagar un tribut anyal. Lor??, Gori, Tblisi i d'altres ciutats tindrien guarnici?? turca. Per?? el 1598 Sim?? engega altre cop la guerra i ocupa Gori (1599) i amena??a Tblisi aix?? que el sult?? va enviar un exercit i el rei fou derrotat i pres.

El 1609 els turcs van atacar el pa??s per?? van ser derrotats. El 1613 els perses van envair al pa??s per deposar al rei acusat de deslleialtat i el 1614 o 1615 Luarsab II va ser fer presoner a tra??ci?? i el pr??ncep musulm?? Bagrat va pujar al tron com a Bagrat VII i despr??s el 1619 el seu fill Sim?? II. El pa??s estava en rebel??li?? contra aquestos reis musulmans que no dominaven el territori i el 1625 el Shah Abbas envia a Ge??rgia un exercit que fou derrotat i totes les guarnicions perses a Kartli i Kakh??tia van ser expulsades i els georgians encara van arribar a Gandja, Karabagh (Siunia) i Akhaltsikh??). Abbas va reunir un nou exercit i el va enviar a Ge??rgia. La batalla es va donar a Marabda i aqu?? van guanyar el perses i els georgians van iniciar una guerra de guerrilla. Sim?? va morir assassinat el 1630 i va ser proclamat Teimuraz de Kakh??tia. Alguns membres de la fam??lia i alts c??rrecs havien adoptat el islam com a religi?? i entre ells el nebot del rei Khosro Mirza, cap de la gu??rdia (Kullar Aghassi). El 1632 Persia va tornar a envair el pa??s. Amb el suport de Persia, Khroso es va proclamar rei de Kartli (i de Kakh??tia nominalment) el 1633, sota el nom de Rustam, i va iniciar una ??poca de reformes de l'administraci?? cap el "modus" persa, i de pau. El rei portava el t??tol de val?? de Gurdjistan que era el nom persa de la Ge??rgia (el t??tol de val?? era el d'un governador amb amplis poders, funcions i prebendes) i pagava un tribut anyal a Persia i enviava soldats a les campanyes. Uns funcionaris perses (el visir, el mustoofi i el munchi) el supervisaven y guarnicions perses estaven establertes a Tblisi, Gori y Surami. Va morir el 1658 i com que no tenia fills havia adoptat al fill de Teimuraz rei de Kakh??tia (i de Kartli breument del 1629 al 1632) Vakhtang, que es va haver de convertir al islam.

El 1660 Vakhtang va passar a l'Imer??tia on el rei Alexandre acabava de morir i despr??s de derrotar a Viamik Dadiani, va col??locar al tron al seu propi fill Artxil de 14 anys. El mateix any la Kakh??tia el va cridar per a ser rei i encara que no va ser coronat va tenir tot el poder. Nomes el Samtskh??, ocupat pels turcs, escapava al seu poder. El seu fill Irakli va ser proclamat rei de Kakh??tia per ordre del shah el 1663. El any seg??ent va morir Vakhtang (Shah Navaz I) quant ja havia estat cridat a la cort persa.

El seu fill Irakli fuig de Kakh??tia i marxa cap a Imer??tia i el tron de Kartli va passar a Giorgi XI, un altra fill de Vakhtang de religi?? musulmana que regna sota el nom de Shah Navaz II. Per?? havent conspirat per revoltar-se i apoderar-se de la Kakh??tia fou deposat i nomenat al seu lloc Irakli (Nazar Ali Khan), que havia accedit a convertir-se al Islam i havia fet submissi??. Per?? els nobles es van revoltar en favor de Giorgi XI i el 1703 el shah va decidir nomenar a Giorgi XI com a rei (per?? residint a Persia) i a Irakli com a cap del seu exercit (kularaghassi) per lluitar a Afganistan. El fill gran d'Irakli fou enviat com a rei de Kakh??tia. Vakhtang, fill de Levan i nebot de Giorgi XI, fou nomenat governador (djanichine, literalment substitut) de Kartli i despr??s en ser?? rei.

Vakhtang va accedir a fer-se musulm?? i va ser nomenat rei el 1716 i va ser coronat el 1719 per?? el 1720 el nou rei ja va fer un acord amb R??ssia per el qual ambd??s estats envairien Persia. El 1722 els russos van iniciar la campanya conquerint el litoral de Daguestan fins a Daruband, per?? una epid??mia i la manca de subministraments els va obligar a retirar-se. El rei georgi?? estava a Gandja esperant als russos amb un exercit de quaranta mil homes per?? no va poder fer res. El shah va destituir-lo i va enviar com a nou rei a Constant?? de Kakh??tia que va ocupar Tblisi el 1723 amb l'ajuda de mercenaris lesguians. Vakhtang va fugir a Ratxa. Llavors Ge??rgia va ser ocupada pels otomans. Dos ex reis es van succeir en el tron fins que el 1727 va quedar vacant. El 1735 es va restaurar l'autoritat de Persia, i el shah va haver de fer concessions. El rei Teimuraz II de Kakh??tia va ser nomenat rei de Kartli el 1744 i el seu fill Irakli rei de Kakh??tia.

El 1747 el Shah Nadir va ser assassinat i va pujar al tron el seu nebot Adil Shah, que era gendre de Teimuraz, doncs estava casat amb la seva filla. Per?? va ser deposat poc despr??s i la guerra civil ja va ser continua. Els khanats del Caucas, incl??s els regnes de Kakh??tia i Kartli, es van independitzar de fet. Mentrestant Teimuraz havia sortit cap a Persia i a Tblisi es va revoltar Abdullah Beg, fill de Iesse i nebot de Vakhtang VI, que va obtenir el suport de la guarnici?? persa de la ciutat, dels n??mades turcmanes de Bortxalo i Kazakh-Baidar i dels lesguians de Daguestan, conseguin for??a suport a la K??rtlia del sud (Somkhith-Sabarathiano) on era el governador de la fortalesa de Samchvilde. Per?? Irakli va derrotar a les forces del rebel a la rodalia de Tblisi, i aniquila als seus aliats incl??s la guarnici?? persa de Tblisi. Els georgians s'estableixen a les fortaleses de Met??khia y Thabori a Tblisi. Aquest any 1748 els georgians van reduir considerablement el tribut a Persia i nomes van enviar 100 guerrers. Irakli va acceptar la instal??laci?? d'una guarnici?? persa a Narikala, a Tblisi, per?? quant va tornar Teimuraz (mar?? del 1749) la va foragitar. Aquest any el khan d'Erevan va demanar ajuda a Kartli contra els turcmanes n??mades que feien incursions al seu territori. Gracies a aquesta ajuda el khan va triomfar i es va convertir en protegit georgi??. Tamb?? va seguir el mateix cam?? el khan de Nakhichevan. El 1750 van atacar al khan Panah de Karabagh que amena??ava al de Gandja. La vict??ria georgiana va provocar que el khan de Gandja es poses sota protectorat de Kartli i el de Karabagh es va convertir en el seu aliat. Els georgians van annexionar Txamtxadilu i van avan??ar cap el Azerbaijan sotmeten als khans de Nukha , Shakki i Shirvan, i al blegarbeg de Tabriz. Les incursions dels lesguians eren continues: els lesguians tenien l'ajuda de les tribus lliures de Txar Belakan, i del sultanats de Kak-Elissen que havien establert al Est de Kakh??tia. El 1750 un gran exercit lesgui?? va entrar a territori georgi?? per?? van ser derrotats i es va voler aprofitar per conquerir el pa??s de Txar Belakan . Van enviar tropes els khans de Gandja, de Karabagh i d'altres , i tamb?? el de Shakki-Shirvan (on era khan Hadji Txalab) per?? aquest ??ltim estava secretament aliat als lesguians i als sultans de Kak-Elissen, i al canviar de camp va provocar la derrota georgiana a Alazani. El 1751 Azad Khan, que dominava l'Azerbaidjan del sud va envair el khanat d'Erevan, el va assolar i va atacar la ciutat d'Erevan. Els georgians van acudir en ajuda sota el comandament d'Irakli. La batalla es va lliurar a Kikhbulak, prop d'Erevan el 28 de juliol de 1751, i Azad va ser derrotat i es va escapar cap al Azerbaijan. El 1752 el khan de Shakki i Shirvan, Hadji Txalab va reunir una coalici?? amb n??mades turcmanes, lesguians, khans musulmans (incl??s el vassalls de Kartli, Gandja i Erevan) i derrota a Irakli prop de Gandja el mar?? del 1752; els guanyadors enva??ren Kartli, per?? es va produir resist??ncia al contractar el rei mercenaris txerkessos, i quant es retiraven van ser atacats i derrotats. Gandja i Erevan van tornar a l'obedi??ncia i poc despr??s es va sotmetre el khan de Shamakhi. Per?? els lesguians van seguir atacant Kartli i Kakh??tia fins el 1760, sobre tot per part del Kundzakhi d'Avaria. El 1760 Teimuraz va anar a R??ssia per negociar una cooperaci?? pol??tica, militar i econ??mica. Sense aconseguir cap avan?? a les negociacions.

Teimuraz va morir a Sant Petersburg el 1762 i el seu fill Irakli de Kakh??tia va esdevenir rei d'ambd??s estats i per assegurar-se l'aprovaci?? de Persia va enviar al shah Karim a Azad Khan, que en les darreres lluites havia fet presoner i que era el rival de Karim per el tron persa. Karim va recon??ixer la unificaci?? i els drets del regne sobre els khanats d'Erevan i Gandja. Els thavadis (la petita noblesa) de Kartli no eren partidaris de la unificaci?? i van conspirar contra el rei per col??locar al tron a Paata, fill bastard de Vakhtang VI. El complot fou descobert el 1766 i els involucrats van ser jutjats. Paata, David (fill d'Abdullah Beg i net de Iesse)i Elizbat Taktakichvili foren condemnats a mort i executats i d'altres empresonats per for??a temps.

El 1770, durant la guerra entre R??ssia i l'imperi Otom??, un exercit rus va arribar a Ge??rgia, sota el comandament de Tottleben. El rei planejava ocupar Akhaltsikh?? al Samtskh??-Saatabago i va marxar amb els russos pel cam?? de Bordjomi. Per?? no van poder prendre Atskuri i el general rus va comen??ar a dubtar i es va retirar. Irakli va continuar i va derrotar als turcs a Akhalkalaki i Khertvissi, i es va presentar a Aspindza. A la vora del Mtkvari el 20 d'abril de 1770 els georgians desferen als turcs . El rei no va poder aprofitar aquesta vict??ria al saber que Tottleben que havia tornat a Tblisi, conspirava amb els thavadis per fer submissi?? a R??ssia. Irakli es va presentar a la capital i va expulsar a Tottleben que se'n va anar a Imer??tia. El 1774 el rei va decidir crear un exercit regular cosa que va fer amb bastant d'encert el seu fill Levan, per?? aquest va morir sobtadament el 1781 i l'ex??rcit va desapar??ixer. Mes tard va decidir d'abolir els feus semi independents: els saeristhavos de Ksani i de Aragvi, i els khanats de Bortxalo i Ba??dar. En aquests territoris establi una administraci?? moderna i centralitzada. El 21 de desembre de 1782 el rei va demanar oficialment el protectorat a R??ssia davant l'amena??a que suposava Fath Ali Khan sobir?? de Shirvan y Daruband que volia dominar tot el Caucas Oriental. El 1783 R??ssia, per mitja del general Pau Potemk??n, va presentar un projecte de tractat que va ser signat el 24 de juliol de 1783 a la fortalesa de Georgievsk al nord del Caucas. Signaren per Kartli els pr??nceps Ioan Mukhran-Batoni i Garsevan Txavtxavadze i per part russa Potemk??n. Signat pels dos caps d'estat el 24 de gener de 1784 va entrar en vigor el mateix dia.

A partir d'aqu?? els turcs van enviar bandes d'irregulars contra Kartli i Kakh??tia, que tenien per base el Samtskh??-Saatabago. La petita guarnici?? russa i les forces georgianes no podien controlar-los. El 1785 el governador de Khunza, Omar Khan va envair Kartli i el rei va haver de pagar diners per la retirada i un tribut anyal.

El 1787 esclat?? la guerra entre R??ssia i Turquia i els russos van enviar un exercit a Kartli. El 1795 la nova dinastia Qadjar de Persia decideix restablir el seu domini sobre Transcaucasia oriental. Els khans del Caucas es posen del seu costat menys els d'Erevan i el de Txutxa que van seguir lleials a Ge??rgia. Els perses van comen??ar per aquestos dos, i els georgians van c??rrer a ajudar-los auxiliar i van demanar ajuda a Salom?? II d'Imer??tia. Alexandre, fill d'Irakli, ven?? als perses a Txutxa, per?? els russos no intervenen i el shah s'adona que pot actuar lliurement. Els gros del exercit entra a Ge??rgia. Erevan es assetjada i Txutxa assaltada al temps que l'ex??rcit persa marxa cap a Gandja i pren Sogalug on acampa. El 10 de setembre de 1795 Agha Muhammad Khan ataca a Tblisi per?? es rebutjat. El 11 de setembre torna a atacar per Krtsanissi, prop de Tblisi, i creuant el riu Mtkvari agafa els georgians per l'esquena. Finalment el rei va poder fugir cap a les muntanyes i els perses van quedar amos del camp. Tblisi va ser ocupat i milers d'habitants massacrats. Davant les noticies que venia un exercit rus i que el rei reunia a la seva gent, Agha Muhammad sen va tornar a Persia. El desembre de 1796 els russos arribaren a Ge??rgia. A la primavera del seg??ent any milers de soldats russos sota el comandament del General Zubov arribaren des Derbent en teoria per castigar als perses per l'atac de l'any anterior. El rei havia establert la seva cort a Telavi, a la Kakh??tia, i hi restava. Aquest mateix 1796 sotmet el khanat de Gandja i va castigar a Djavad khan pel seu suport a Agha Muhammad. Mahmad Khan fou restablert com a khan d'Erevan. Mentrestant els russos ocuparen Derbent, Kuba, Baku, Shamakhia (Shamaka) y Mughan, per?? el nou tsar Pau I (pujat al tron el 6 de novembre a la mort de Caterina II) va retirar les tropes. El 6 de juny de 1797 Agha Muhammad moria assassinat a Karabagh. El 11 de gener de 1798 va morir Irakli a Telavi i el va succeir el seu fill Giorgi XII, que va tenir l'oposici?? de alguns germans i de la reina mare Daredjan. David, fill de Giorgi, fou reconegut hereu, i R??ssia ho va confirmar, per?? els germans de Giorgi, revoltats, van crear inseguretat. El tsar decideix abolir el regne i signa un ukase (decret) en aquest sentit el 18 de desembre de 1800. El general en cap del Caucas, Knorring, rep instruccions secretes de no recon??ixer els successors de Giorgi a la mort d'aquest.

El Novembre del 1800 Omar Khan de Khundza (Khundzakhi) envaeix Ge??rgia. Alexandre, un dels fills del rei Irakli, l'ajudava, per?? van ser rebutjats per russos i georgians a la batalla de Kakab??thia. Poc despr??s, el 28 de desembre del 1800, va morir Giorgi XII. El seu fill David demana ser proclamat rei per?? el cap dels russos, general Lazareff, nomes el va recon??ixer com a governador provisional. El germ?? de Irakli, Iulon te molts partidaris i demana tamb?? ser proclamat rei. Junt amb els seus germans Vakhtang, Mirian i Parnaos, ajuntaren tropes a Mukhrani, i decideixen coronar a Iulon a Mtskh??ta i posar a R??ssia davant el fet consumat per?? Lazareff amb les seves forces els hi va barrar el pas . El 18 de gener de 1801 fou fet p??blic el decret d'anexi?? i abolici?? del regne de Kartli-Kakh??tia que es va con??ixer a Ge??rgia el 16 de febrer del 1801. Iulon i els seus germans reuneixen l'ex??rcit a Dariali i destrueixen ponts per impedir l'arribada de tropes russes. Assassinat el tsar Pau I el mes de mar??, el nou tsar Alexandre I sembla per un moment que podria canviar la situaci?? i va encarregar un estudi al general Knorring, per?? aquest informa favorablement a l'annexi??, i el Consell d'estat la va aprovar el 18 d'agost de 1801, i el tsar la va ratificar el 12 de setembre de 1801. El 1802 el general Knorring es nomenat primer governador. L'agost de 1803 es produ?? una manifestaci?? nacionalista a Kelmentchuri (Kakh??tia) contra la que es va enviar un destacament rus sota el comandament de Guliakoff, per?? els habitants de Khisikhi derrotaren a aquestos soldats. La rebel??li?? es va generalitzar i Iulon va ser reconegut rei, per?? el govern rus va enviar milers de soldats i els rebels es van dispersar. Poc despr??s era nomenat governador el georgi?? Pau Tsitsianov el qual va enviar als membres de la fam??lia real cap a R??ssia. El 1804, al esclatar la guerra entre R??ssia i Persia, els georgians es revoltaren. Quatre pr??nceps, Iulon, Parnaoz, Alexandre i Teymuraz entren al pa??s. Al estiu les tribus dels Mtiuls i Mokhev??s van prendre Stepantsminda, Larse, Ananuri, Txinvali i van tallar la ruta militar dividint en dos parts l'ex??rcit rus. Els Pchaves i els Khevsures es van afegir a la revolta. Iulon i Parnaoz van ser cridats i es van traslladar a la Vall de l'Aragvi per dirigir la revolta; els thavadis o nobles els hi van fer costat. Iulon va ser capturat pels russos per?? Parnaoz va seguir la lluita i la va estendre a la Vall del Ksani. Els russos van haver de llevar el setge d'Erevan, defensat pels perses, i marxar contra el rebels sota el comandament de Nesvetaev. Derrotats els rebels, Parnaoz va voler fugir a Persia per va ser capturat a finals d'octubre. Per?? els revoltats van seguir la lluita en nom dels pr??nceps Alexandre, Teimuraz i Levan, que encara que no eren all??, representaven la dinastia. Aix?? doncs els russos van seguir combatent i van ofegar la revolta. El 1805 els khans de Nukha, Shirvan y Karabagh es van sotmetre a R??ssia que el 1806 va ocupar Bak?? el khan de la qual va fer veure que es rendia per?? va assassinar per sorpresa a Tsitsinov, i els russos van recular un temps per?? el successor general Gudovicht va ocupar Bak?? i quasi tota la Transcaucasia oriental.

Reis de Kartli:

• Constant?? II 1490-1505 (abans rei de Ge??rgia)
• David X 1505-1524
• Giorgi IX 1524-1535
• Luarsab I 1535-1558
• Sim?? I 1558-1569
• David XI (Daud Shah) 1569-1578
• Sim?? I (segona vegada) 1578-1600
• Giorgi X 1600-1605
• Luarsab II 1605-1614
• Bagrat VII 1614-1619
• Sim?? II 1619-1630
• Teimuraz I 1630-1633 ) (tamb?? fou rei de Kakh??tia fins el 1648)
• Rustam Khosro Mirza 1633-1658
• Vakhtang V Shah Nawaz 1658-1676
• Giorgi XI Shah Nawaz 1676-1688
• Irakli I Nazar Ali Khan 1688-1703
• Giorgi XI Shah Nawaz (segona vegada) 1703-1709
• Levan 1709
• Kai Khusrau 1709-1711
• Vakhtang VI Husein Quli Khan 1711-1714
• Jesse Ali Quli Khan 1714-1716
• Bakar Shah Nawaz IV 1716-1719 d. 1724
• Vakhtang VI Husein Quli Khan (segona vegada) 1719-1723
• Bakar Shah Nawaz IV (segona vegada) 1723-1724
• Jesse Ali Quli Khan (segona vegada) 1724-1727
• Constant?? III Mahmud Quli Khan 1727
• vacant 1727-1735
• Artxil Abdullah Beg 1735
• Alexander II Ali Mirza 1735-1736
• vacant 1736-1744
• Teimuraz II 1744-1762 (rei de Kakh??tia 1732-1736 i 1738-1744)
• Irakli II 1762-1798 (rei de Kakh??tia 1744-1798)
• Giorgi XII 1798-1800 (rei tamb?? de Kakh??tia 1798-1800)
• David XII 1800-1801
• annexi?? a R??ssia 1801

	Regions hist??riques de Ge??rgia
Abkh??zia | Adjara | G??ria | Her??thia | Imer??tia | Javakh??tia | Kartli | Kakh??tia | Khevsur??tia | Letxkh??mia | Mingr??lia | Mtiuleti | Mtskh??tha | Pshavi | Ratxa | Taoklardj??tia | Tutx??tia