Constantí II de Geòrgia
De Viquipèdia
Constantí II fou rei de Geòrgia del 1478 al 1505. Va neixer després de 1447. Era fill de Demetri d'Imerètia i va ser associat al tro per el seu mig germà Bagrat VI el 1475.
El (1476) havia mort a Kakhétia el rei Giorgi VIII (Giorgi I de Kakhétia) i l'havia succeït el seu fill Alexandre que reclamava la corona georgiana. A Imerètia el fill de Bagrat VI, Alexandre, també conspirava per fer-se amb el poder.
El 1478, a la mort de Bagrat IV, Contantí es va proclamar rei i va apartar al seu nebot Alexandre (fill del seu germà Bagrat IV) que es va retirar a Ratxa i Lechkhumi on va establir un principat independent. Els Djakéli s’havien independitzat al Samtskhé. El 1483 Alexandre de Ratxa, fill de Bagrat, després de diverses lluites, va apoderar-se d'Imerètia encara que no no de la capital Kutaïsi.
El rei intenta la unitat però el consell reial (Darbazi) aconsella el 1490 que deixi les coses com estan i accepti els particularismes regionals.
El 1490 Alexandre fill de Giorgi va ser reconegut com a rei a Kakhétia i el 1491 Alexandre fill de Bagrat va ser reconegut rei a Imerétia (1484-1510).
Constantí II va morir el 27 d'abril del 1505. Va ser l'últim rei d'una Geòrgia unificada. La seva nissaga seran reis de Kartli, els descendents de Alexandre seran reis d'Imerétia; i els de Giorgi seran reis de Kakhétia. Tanmateix el Samtskhé serà independent sota els prínceps Djakéli.
| Precedit per: Bagrat VI |
Rei de Geòrgia 1478–1505 |
Succeït per: David X |
