Vakhtang VI de Kartli
De Viquipèdia
Vakhtang Vl (Husain Quli Khan) el legislador, nascut el 15 de setembre de 1675, era fill de Levan de Kartli i de Toutha. Fou designat hereu i se li va donar Surami com a feu el 1701. Fou administrador de Kartli del Setembre del 1703 al 1708, Djanisin (Virrei) de Geòrgia del 1708 al 1711 i del 1712 al 1714.
El 1709 Giorgi XI de Kartli va morir al Afganistan i es va nomenar rei al germà gran de Vakhtang, Kai Khusrau de Kartli, però va morir dos anys després també a la guerra al Afganistan. Llavors es va cridar a Vakhtang a Persia per ser nomenat rei però amb la condició de fer-se musulmà (1712) però va rebutjar l'oferta i va ser exiliat a Kerman i la corona reial va restar sense amo efectiu però amb Vakhtang com administrador. El 1714 Iesse de Kartli, germà de Vakhtang, que s’havia convertit al islam, fou nomenat rei i dos anys després un altra membre de la família. Finalment Vakhtang va accedir a fer-se musulmà i va ser nomenat governador de l'Azerbaidjan se li va concedir el regne i el títol de Husain Quli Khan el 1 de juny de 1716, però no va arribar a prendre possessió i fou arrestat i confinat fins el 1719 en que se li va permetre de recuperar l'autoritat i tornar a Geòrgia. Llavors va ser coronat (agost 1719). El 1720 tornà a ser nomenat governador de l'Azerbaidjan, càrrec que ja havia exercit uns mesos el 1716 i que ara va ostentar fins el 1723. Va ser dues vegades Sipah Salar al exercit persa (1716-1717 i 1720-1723).
Vakhtang va intentar posar ordre al país; el seu germà Domenti va ser nomenat catholikos de Mtskhéta i moltes terres es van restituir als nobles i a l'església. Es va recopilar un llibre de lleis amb les pròpies del país i les de les altres nacionalitats (armenis, jueus i grecs principalment) amb l'acord del Darbazi (Consell reial). Va ser també el introductor de l'impremta a Geòrgia (1709). També es va establir una espècie de constitució d'estat anomenada Dasturlamali que reglamentava l'administració i la cort. Per tot això aquest rei va ser conegut com “el legislador”.
Es van iniciar construccions reconstruint allò mes malmès, camins, canals de rec, ponts i coses semblants. El seu conseller Sulkhan Saba Orbeliani el va guiar en les seves decisions.
El 1720 el rei feu un acord amb Rússia per el qual ambdós estats envairien Persia. El 1722 els russos van iniciar la campanya conquerint el litoral de Daguestan fins a Daruband, però una epidèmia i la manca de subministraments els va obligar a retirar-se. El rei georgià estava a Gandja esperant als russos amb un exercit de quaranta mil homes però no va poder fer res. El shah va destituir-lo al menys nominalment.
El mateix 1723 els turcs van envair Kartli i Vakhtang es va retirar de Tblisi (maig). Iesse, el seu germà, ara aliat als turcs i amb l'ajut també de mercenaris lesguians, va ser proclamat rei i Vakhtang va fugir a Ratxa. Pel tractat de Constantinoble de 12 de juliol de 1724 Rússia va reconèixer la sobirania turca sobre el nord-oest de Persia i Geòrgia Oriental. Llavors Vakhtang va marxar a Rússia amb la seva família i 1200 fidels, el 15 de juliol de 1724, per demanar ajuda per alliberar el país, ajuda que no va obtenir.
Casat amb Rusudan (+1740) filla del príncep Quilchiko de Cherkess-Batoni (príncep de Txerkessia) i senyor de la Petita Kabardina.
Va morir a Astrakhan el 25 de març de 1737
| Precedit per: Kai Khusrau |
Rei de Kartli 1711–1714 |
Succeït per: Jesse |
| Precedit per: Bakar |
Rei de Kartli 1719–1723 |
Succeït per: Bakar |
