[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Lesguians - Viquipèdia

Lesguians

De Viquipèdia

Lesguians
Bandera del Poble Lesguià
Població total 600,000 (est)
Regions amb població significativa Rússia:
  412,000 (2002) [1]

Azerbaitjan:
  178,000 (1999) [2]

Llengua lesguià, rus, àzeri
Religió Islamisme

Els Lesguians, també anomenats Lesgins, Lèsgics, Lèzgics, Lezgs, o Lezgians és un grup ètnic que viu als raions d'Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i als raions de Kuba, Nukha i Semakha, al nord d'Azerbaitjan i que parla el lesguià, una llengua caucàsica.

[edita] Demografia

Segons dades del darrer cens soviètic del 1989, hi havia 257.300 a Rússia, dels quals 204.370 vivien al Daguestan, i uns 196.000 a Azerbaitjan. Són musulmans sunnites de l'escola xafïita, llevat els d'Azerbaitjan, que són xiites.

[edita] Mode de vida

Llur economia tradicional es fonamentava principalment en l’artesanat tradicional (teixit, tapís, cuir, terrissa i forja) i el pasturatge de xais i cabres en trashumància, activitats encara importantsal medi rural. Les pastures d’hivern es troben a l’Azerbaitjan, i després de llarg temps de tradició es produeix emigració de mà d’obra hivernal a Baku, Shemakha i Kuba (Azerbaitjan). Mercè aquest emigració i els lligams culturals i polítics des d‘antic a l'Azerbaitjan, la llengua i la cultura lèsguiques en són fortament influïdes.

El mot lezgintsy fou usat pels russos per a designar-los no sols a ells, sinó també a tots els muntanyencs del Daguestan, o bé als del sud del país (i a tots els samurians). Segons el cens soviètic del 1979 eren 323.829, dels quals el 93,9 % parlava la seva llengua pròpia, el 3,7 % el rus i el 2,4 % l’àzeri. El 1989 eren uns 466.833 individus.

[edita] Organització política

Pel que fa als lesguians del Daguestan, compten amb el partit Savdal (Unitat) fundat el juliol del 1990 a Derbent i dirigit pel general Kochimanov i Ruslan Ashuraliev, reclama la unificació dels poble lèsguics. Els d'Azerbaitjan fundaren Samur, partit lèsguic format el 1991, rival de l’anterior, dirigit per Ali Musaev, partidari d'unir tots els pobles lesguians a Azerbaitjan; el juliol del 1992 patrocinà la formació d’un Partit Democràtic Lesguià d'Azerbaitjan. I d'altra banda, Alpan és un partit lesguià fundat el 1995 per Amiran Babaev, partidari de la unificació dels territoris lesguians a Azerbaitjan i Daguestan. Són un dels pobles fundadors el 1989 de la Confederació de Pobles del Càucas Nord.