Antzevatsi

De Viquipèdia

Els Antzevatsi foren una família feudal armènia de grans senyors (nakharars) que va governar el districte d'Antzevatsiq.

El primer nakharar esmentat es Gnel o Gunel vers el 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts vers el 445. Vers principis del 482 el nakharar Ohan Antzevatsi, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebel·lió (el que s’anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, però quant les seves forces anaven a unir-se a les dels demes rebels foren atacats per les dels nakharars que restaven fidels als perses: Sehuk o Sevuk Antzevatsi i Ohan de Mokq (24 d'abril del 482) prop d'Arest al districte de Bznuniq; aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tendència pro persa de la família.

Tadjat Antzevatsi fou el membre mes destacat de la família. Primer al servei de Bizanci, va passar després al servei dels musulmans i va rebre el títol de patrici d'Armènia i la possessió plena del districte d'Antzevatsiq el 780. Va morir al cap de poc temps, vers el 785, però el territori va romandre en poder del seus descendents. Un descendent, Mushel, va morir el 863 i va deixar el país al príncep d'Armènia Ashot I el gran, però la vídua Helena es va casar amb Gurgen de Mardastan que va adquirir així l'Antzevatsiq i el va conservar fins a la seva mort vers el 897 en que el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant després als Ardzruni del Vaspurakan.

El príncep Grigor Antzevatsi, fill de Mushel, últim membre rellevant de la família, fou lleial al seu padrastre en la lluita per la possessió del país contra el Vaspurakan.