Antzevasiq
De Viquipèdia
Atntzevasiq (o Antzevatsiq) fou un districte d'Armènia situat al sud-oest del Vaspurakan. La principal fortalesa era Kangavar o Kangovar o Kangevar. Limitava al nord amb el Ervanduniq (Yervanduniq), a l'oest amb el Bazhuniq i el Arnoiotn, al sud la comarca d'Agarak al Tshauq; i a l'est amb el Terpatuniq i el petit Albag.
La regió fou feu dels Antzevatsi. El 778 els bizantins van derrotar als àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia, però Tadjat va caure en desgràcia el 780 a l'arribar al tron l’emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir molt bé i el va nomenar patrici d'Armènia (càrrec vacant des el 772) i generalíssim amb possessió plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars veïns, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.
Vers el 782 (abans del 785) un atac khàzar va obligar a Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent junt amb l'ostikan d'Armènia. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir. Antzevasiq va romandre en mans de la família fins el 863 quant, a la mort del príncep Mushel Antzevatsi, que només deixava un hereu infant, el va cedir en testament al príncep d'Armènia Ashot I el gran junt amb el castell de Noraberd; però la viuda de Mushel, Helena, amenaçada per Grigor Derenik del Vaspurakan, va oferir la seva mà a Gurgen príncep de Mardastan i així Gurgen va entrar a Kangovar la capital vers el 867 i es va casar amb Helena. Grigor Dereneik va tractar d’ocupar Antzevasiq i Mardastan però fou rebutjat.
Grigor Derenik i el seu pare Ashot Ardzruni van planejar un temps després (vers 869) prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi, fill de la seva dona Helena amb el difunt príncep Mushel Antzevatsi; junts van rebutjar a Ashot i al seu fill Grigor Derenik. La victòria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot a fugir. Ashot va demanar l’ajut del príncep de prínceps Ashot I el gran, que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Mushel príncep de Mokq, i fins i tot de l'emir d’Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangavar, la principal del Antzevatsiq, però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base de l'statu quo.
A Gurgen el va succeir el 987 el seu fill Atom (vegeu Mardastan) que encara governava poc abans del 930. Després el país va passar al Vaspurakan i va seguir la seva història.
