Sevordiq
De Viquip??dia
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Arm??nia, al oest de la prov??ncia d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els l??mits del Gugarq, al oest, i el Artsakh al sud. El seu nom volia dir "fills negres" i eren probablement d'origen aghu?? barrejats amb georgians, armenis i ??rabs. La regi?? era conocida com Shaksen.
Apareixen per primera vegada com a poble quant vers el 855 Bogha al-Khabir va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ?? Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balk que si be no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a Kotaiq i finalment al Gardman on el pr??ncep local, l???ishkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; tamb?? el seu germ?? Ashot fou fet presoner poc despr??s. Per?? la tra??ci?? de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; despr??s va envair l'oest de la prov??ncia d'Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels Sevordiq. Avan??at el 855 Bogha va anar a Samarra. All?? estaven tots els pr??nceps armenis que havia derrotat i entre ells Esteve Kun dels Sevordiq i Ketridj de Gardman. Esteve fou executat per una venjan??a personal del califa.
A una ??poca indeterminada entre el 880 i el 890 els Sevordiq , es van sotmetre a l???autoritat d'Ashot I el gran. Un Georg, senyor dels Sevordiq va morrir el 899.
Vers el 903 Yusuf al-Sadji va saquejar la prov??ncia d???Uti, part de l???Aghu??nia i el pa??s dels Sevordiq, (entre Shamkor i Gugarq). El nakharar dels Sevordiq, Jordi (Georg) va resistir l???atac per?? fou derrotat i fet presoner essent enviat a Phaitakaran on hi havia Diwdad, que va oferir alliberar-lo si es convertia, i com que no ho va fer el va fer matar.
El 910 Yusuf va combatre contra Sembat I el m??rtir. El combat decisiu es va lliurar a Nig, al nord d???Erevan, al lloc concret de Tzknavadjar (el mercat de peixos) i Yusuf va obtenir la vict??ria al desertar els contingents dels Sevordiq del ex??rcit reial. Yusuf va quedar amo absolut del nord d???Arm??nia.
Movs??s vers el 922 i Amrantzalik des l'any 922 givernaren probablement sobre els Sevordiq o al menys sobre algun districte d'Uti.
La reina Khosrovanush va fundar alguns monestirs (Sanahin i Halbat) en territori dels Sevordiq (961 i 967).
El 982 Gurgen Bagratuni que havia rebut del pare Ashot III Olormadz el feu de Tashir amb Lori com a capital va tenir dins el seu feu el pa??s del Sevordiq. Aquesta dinastia (reis Korikian de Lori i tamb?? reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins a la meitat del segle XIII.
