Her
De Viquip??dia
Her (o Khoi) fou una ciutat propera a la costa nord-oest del Llac Urmia, capital de la regi?? de Zaravand.
Durant la revolta anomenada rebel??li?? d'Ankl, la regi?? estava sota el comandament de Nershapuh Remposian, nakharar tamb?? de Salmas i Zaravand. Els perses van passar a territori armeni per aquests districtes i els armenis dirigits per Vardan Mamikonian els van sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar al nord d'Her, a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451), essent una vict??ria completa dels perses.*
El 482 un exercit persa es va concentrar a Her (Khoi) i Zaravand, al nord-est del Llac Urmia, sota el comandament del gran visir (Hazarbadh) Suren Pahlav i del comandant de la gu??rdia de corps (Putxtighbansalar) Adhur-Nars??, per combatre la rebel??li?? arm??nia.
El 626 l'emperador Heracli va entrar a la prov??ncia de Shirak i des all?? a Arm??nia creuant l'Araxes i passant a la prov??ncia de Kogovit i despr??s a Her (Khoi) i Zaravand. All?? amena??ava M??dia per?? enlloc d'atacar-la, va baixar directe cap a Ctesifont i Dastgard, les residencials reials perses.
Vers el 770 Gagik Ardzruni de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les prov??ncies ve??nes (Her-Zaravand i Zaharevan), per?? derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gagik fou capturat a tra??ci?? i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Sahak van ser fets presoners.
Poc despr??s la regi?? ja apareix en mans del ??rabs. Un emir es va establir a la ciutat d'Her i grups d'??rabs es van assentar a tot el districte.
El 887 Grigor Derenik de Vaspurakan va iniciar una campanya contra els caps ??rabs de Her (Khoi) i Zarehavan. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulm?? i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak o Perotak (uns 15 km al oest d'Her), on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llan??a, quant tenia uns 40 anys.
L'emir sadjida Yusuf al-Sadj fou presoner del califa del 919 al 921. Aix?? va ser aprofitat per Vaspurakan per reprendre l'ofensiva conqueridora cap a Her, Zaravand i en direcci?? de Marand (sud-est de Nakhichevan i nord-est del Urmia) per?? els eunucs i caps militars turcs van romandre lleials a Yusuf i els atacs foren rebutjats. Fins i tot un contraatac va arribar fins el Mardastan, a la vora del llac Van. Atom de Mardastan i Grigor de Mokq van ajudar a Gagik de Vaspurakan en aquestes lluites que van tenir lloc vers 920-921.
Gagik de Vaspurakan va morir despr??s del 937 i el va succeir el seu fill Derenik-Ashot. El general Abul Kharib Havhuni, lloctinent del seu pare, fou destitu??t i nomenat en lloc seu un tal Sargis, un nakharar. Abul Kharib es va ofendre i es va aliar amb els emirs musulmans de Her i Zarehavand. L'ex??rcit del rei de Vaspurakan fou sorpr??s pels musulmans (amb la tra??ci?? de Abul Kharib) i derrotat i el rei fou fet presoner i portat a Her. Al saber-se la tra??ci?? Abul Kharib fou excomunicat, i llavors va acceptar de fer el possible per alliberar al rei. L'emir de Her, Abul Hadji, va deixar llibertat de moviments al rei per?? sense poder sortir del emirat i Abul Kharib va aprofitar per alliberar-lo. El rei va poder tornar i Abul Kharib fou restablert al seu lloc.
El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perqu?? havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja de Tauris (al que va oferir cedir l'emirat) i el raww??dida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, per?? va morir durant la invasi??. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja. L'emir raww??dida Mamlan va estar al pa??s d'Her en les seves expedicions a Arm??nia, doncs la seva residencia principal era Tauris o Tavrez (Tabriz) no lluny de la costa nord-est del llac Urmia.
L'emperador Basili II va marxar el 1023 cap a l'Azerbaidjan travessant Arm??nia. El primer atacat fou l'emir d'Her per?? el setge de la capital es va produir al hivern, que aquell any va ser extremament fred i feia impossible les operacions, i Basili, despr??s de rebre una submissi?? nominal del emir, va decidir retirar-se (1023). Her (Zaravand) i Zarehavan feien frontera amb el catepanat de Basprakabia, l'antic regne de Vaspurakan, ara territori bizant??.
