Romà II
De Viquipèdia
Romà II (Romanus, Ῥωμανὸς conegut com el Jove, fou emperador bizantí del 959 al 963. Va succeir al seu pare Constantí VII Porfirogènit.
Va néixer el 939 i va pujar al tron el 15 de novembre del 959. El seu regnat fou curt i amb pocs esdeveniments notables. Era aficionat a la gimnàstica, la cacera i altres plaers, i no parava prou atenció als seus deures com emperador, dels que es va encarregar el seu ministre Bringes. La seva dona Teòfano l'havia instat a enverinar al seu pare i no va parar d'incitar a Romà contra la seva pròpia família; les cinc germanes de Romà van haver d'abandonar palau i foren confinades en un convent; entre aquestes germanes hi havia Sofia, vídua de Cristóbal Lecapè august, fill de Romà I Lecapè, que va romandre al convent durant trenta anys; en canvi l'emperadriu vídua Helena va tenir prou força per imposar restar a palau, però va morir al cap de poc temps d'un atac de cor.
Romà mai va dirigir personalment els exèrcits però va disposar de dos bons generals, Nicèfor i Lleó Focas. El primer va recuperar l'illa de Creta (961) després d'un llarg setge de la capital Candia, expulsant als àrabs que l'havien dominat 150 anys; Lleó va derrotar als àrabs a Àsia. Després de la caiguda de Candia, Nicèfor es va unir al seu germà i junts van obtenir noves victòries sobre els àrabs. Va córrer el rumor de la mort de Romà II i Nicèfor es va acostar a la capital per temor de Bringes, però com que el rumor fou fals, el general va romandre a Àsia. Finalment Romà va morir enverinat per la seva dona Teòfano (15 de març del 963) als 24 anys.
Romà es va casar en primeres noces amb Berta (que va agafar el nom d'Eudòcia) filla natural del rei d'Itàlia Hug d'Arle, però va morir abans de la consumació del matrimoni. Es va casar llavors amb Anastàsia que va agafar el nom de Teòfano, dona de baixa extracció, amb la que va tenir dos fills mascles, Basili II i Constantí VIII, que foren proclamats emperadors conjunts, i dues filles, Teòfano (esposa d'Otó II emperador germànic) i Anna Pòstuma (esposa de Vladimir, el primer príncep cristià de Rússia).
