Bagrat IV de Ge??rgia

De Viquip??dia

Bagrat IV fou rei de Ge??rgia del 1027 al 1072. Era fill del rei Giorgi I, i va ser proclamat despr??s de la mort sobtada de son pare, quant tenia nomes 7 anys.

El 1028 l'ex??rcit bizant?? va avan??ar des la Taoklardj??tia; molts aznauris o senyors locals, davant la minoria del rei, els hi van lliurar les fortaleses que tenien encomanades. Tamb?? una part de l'esgl??sia es va passar als bizantins. Es van iniciar converses de pau i per part georgiana van esser nomenats negociadors el catholikos de Mtskh??ta, Melchis??dek, i la mare del rei, Mariam, filla del rei d'Ani. Al mateix temps l'emir de Gandja, que era tributari de Ge??rgia des el 1012, va denunciar el tractat i va envair territori georgi??, per?? va ser derrotat per Liparit Liparitisdz?? i Ivan?? Abasasdz??, caps del exercit a la part oriental. La pau amb Bizanci es va ajustar poc despr??s i Bagrat IV es va casar amb Hel??lena, filla del Emperador bizant??. Hel??lena va morir poc despr??s per?? la pau es va mantenir.

Liparit Liparitisdz?? volia conquerir l'emirat de Tblisi perqu?? les seves possessions senyorials (Kld??kari) estaven a la vora i esperava que amb la conquesta rebria molts nous territoris. D'acord amb Ivan?? Abasasdz??, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner al emir Djafar i van convidar al rei a prendre Tblisi. Per?? Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys despr??s, sota consell del incansable eristhavi de Kld??kari, Bagrat va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Despr??s de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir. Des llavors Liparit va conspirar contra el rei.

El 1045 el regne armeni d'Ani va ser abolit i annexat a Bizanci. Els nobles armenis van oferir la corona d'Ani al rei georgi??, considerant que li correspondria per sa mara Mariam, filla del rei d'Ani Gagik II. Bagrat ocup?? Ani sense lluita i hi estableix una guarnici??. Despr??s va assaltar la fortalesa de Anakopia planejant tamb?? la presa de la fortalesa de Khupatia a la costa, per?? finalment es va retirar quant va saber que havia mort l'emir Djafar de Tblisi (1046) i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat a Bagrat. Deixant el setge de Anakopia va marxar cap a Tblisi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i despr??s de tres mesos de setge no va poder-la ocupar. L'emirat doncs va subsistir.

Mentrestant els eristhavis que Bagrat havia instal??lat a Ani, van ser empresonats per gent lleial a Liparit, i el catholikos dels armenis, Petros, va entregar la ciutat als bizantins. Bagrat va marxar contra Kld??kari, per?? Liparit, que tenia l'ajuda dels bizantins, va resistir. Durant els seg??ents anys es van produir nombrosos combats dels que Liparit i els seus aliats grecs sortien casi sempre guanyadors. El 1054 el rei va marxar a Constantinopla per demanar la fi de l'ajuda a Liparit. L'emperador fa de mediador i aconsegueix un tractat de pau entre Bagrat i Liparit per el qual aquest ??ltim reconeixia l'autoritat reial per?? era reconegut com a governador de tota la Ge??rgia del sud. Aprofitant l'abs??ncia del rei, Liparit va fer coronar com a nou rei al nen Giorgi II, fill de Bagrat, en nom del qual va governar. Aix?? va provocar l'aixecament d'altres aznauris, que encap??alats per Soula Kalmakh??li de Meskh??tia, van fer presoner a Liparit i el van enviar a Bagrat. El rei, retornat al pa??s, va obligar a Liparit a agafar els h??bits al Mont Athos, per?? va perdonar al fill de Liparit, Ivan?? Liparitisdz??, al que va recon??ixer les seves possessions menys el Kld??kari, i al que va fer general en cap i el va enviar a lluitar a Kakh??tia i Her??thia que volia ocupar. Per?? el 1064 els selj??cides van fer irrupci?? a Ge??rgia del sud que van saquejar i van ocupar Akhalkhalaki (Ciutat Nova) a la Djavakh??tia, fundada una anys abans. Tamb?? van assolar la Txavch??thia, i la Taoklardj??tia. Per?? Bagrat va continuar la lluita a Kakh??tia i tanmateix va entrar al Shirvan, on Pariburz Shirvanshah es va sotmetre als selj??cides als que va pagar tribut, per fer front a l'atac. Bagrat, amb mercenaris francesos, va entrar tamb?? a Bardaa. El 1069 Alp Arslan, sold?? dels selj??cides, va envair la Ge??rgia oriental i Pariburz es va convertir al islam. Agsartan rei de Kakh??tia i l'emir de Tblisi es van sotmetre al sold??. Els turcs van assolar el Kartli i la Arghu??thia per?? es van retirar amb el hivern. Tblisi i Rustavi van ser entregades al emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 Bagrat marxar contra Fadlun, el derrota i sotmet al emir de Tblisi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut.

El 1071 els turcs selj??cides van guanyar als bizantins la batalla de Manzikert, van fer presoner a l'emperador Di??genes i van obligar als grecs a cedir-los les prov??ncies orientals. Aix?? Ge??rgia va quedar a la frontera amb els selj??cides.

El 1072 va morir el rei Bagrat.

Precedit per: Giorgi I

Rei de Ge??rgia 1027???1072

Succe??t per: Giorgi II