Emirat de Tblisi
De Viquipèdia
L’emirat de Tblisi va surgir com un govern musulmà per controlar els principats georgians, que va ésser creat cap l'any 740.
L’emirat era governat per erimsthavars locals nomenats pels Califes, i depenia del governador califal de Transcaucàsia (Arminiya). L'emirat tenia autoritat sobre tot els principats georgians del Est, centre i Oest. Els àrabs tenien guarnicions a Tblisi, Rustavi i Dmanissi zones que eren de domini directe de l'emir. L’emirat en si mateix comprenia només el Baix Kartli mentrestant la resta de regions eren governades per senyors locals sotmesos a la seva autoritat més o menys nominalment segons l'època, autoritat que s’extingí totalment a la segona meitat del segle IX.
Durant el Califat de Harun el Rashid va tenir 17 governadors, i entre ells el rebel Ashot, erimsthavar de Kartli, que va ser expulsat i va haver de marxar a la Taoklardjétia on es va crear un principat.
Cap al 820 era emir Muhammad Ibn Hattab que va governar menys de deu anys. El 829 o 830 el va succeir Ali Ibn Shouaib que va exercir fins el 833. Cap a el 840 el successor del anterior, l'emir Ishak Ibn Ismail Ibn Shoibis, va entrar en dissidència contra el Califa, dissidència que va durar uns 15 anys. El califa va enviar finalment un exercit sota el comandament d'un cap anomenat Bugha al Turki, que va assetjar Tblisi el 853, i la va ocupar matant 50000 persones incloent l'emir Ishak (o Sahak); però els emirs subsegüents tampoc van ser del tot obedients al califa, encara que el reconeixien i feien les monedes amb el seu nom.
El domini califal s’anà extingint i al segle X l'emirat era virtualment un més dels principats georgians encara que amb un cap musulmà. L’emir només governava a Tblisi i Baix Kartli i en lloc més se l'obeïa.
Cap el 1030, Liparit Liparitisdzé, senyor (erishtavi) del veí territori de Kldékari, volia conquerir l'emirat perquè les seves possessions senyorials estaven a la vora i esperava que amb la conquesta rebria molts nous territoris. D’acord amb Ivané Abasasdzé, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner al emir Djafar i van convidar al rei Bagrat IV de Geòrgia a prendre Tblisi. Però Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys després el rei, sota consell del incansable eristhavi de Kldékari, va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Després de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir.
L’emir Djafar de Tblisi va morir el 1046 i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat al rei Bagrat. Aquest va marxar cap a Tblisi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i després de tres mesos de setge no va poder-la ocupar i es va retirar i l'emirat va subsistir, designant-se un nou emir.
El 1069 Alp Arslan, soldà dels seljúcides, va envair la Geòrgia oriental. Agsartan rei de Shirvan, Kviriké de Kakhétia i l'emir de Tblisi es van sotmetre al soldà. Tblisi i Rustavi van ser entregades en feu al emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 el rei Bagrat va marxar contra Fadlun, el derrotà i sotmeté al emir de Tblisi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut.
El 1110 el rei David IV de Geòrgia conquerí la fortalesa turca de Samchvilde, una de les que restaven dins a Geòrgia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli. El 1115 va conquerir Rustavi i van començar a assetjar Tblisi. El 1118 el rei va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Loré, que controlava la Geòrgia del Sud. El 1121 el soldà seljúcida Muhammad envià un poderós exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi. Aquestes forces entraren a Geòrgia i acamparen a Tsalka, a Manglissi-Trialéthia. El georgians eren poc més de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus. La batalla va tenir lloc a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf.
Seguidament l'emir de Tblisi, sense cap ajuda, va quedar assetjat a la capital, la qual va ser presa el febrer del 1122, acabant així l'emirat de Tblisi, que havia durant casi 400 anys. Uns mesos després va caure Dmanissi. La capital va ser traslladada de Kutaïsi a Tblisi.
Per el mapa del emirat i veïns, vegeu:Curopalat de Kartli
