Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Transcauc??sia - Viquip??dia

Transcauc??sia

De Viquip??dia

Bandera de la Rep??blica Federal de Tranc??ucasia
Bandera de la Rep??blica Federal de Tranc??ucasia
Bandera de la Rep??blica Federativa Socialista Sovi??tica de Transcaucasia
Bandera de la Rep??blica Federativa Socialista Sovi??tica de Transcaucasia

La Trasncauc??sia ??s una regi?? del Caucas que compren les Rep??bliques d'Arm??nia, Ge??rgia i Azerbaidjan.

Va conformar en dues ocasions un sol Estat nacional. Durant la guerra civil russa, Rep??blica Federal de Transcauc??sia (9 d'abril a 26 de maig de 1918) i durant la URSS com la Rep??blica Federativa Socialista Sovi??tica de Transcauc??sia (del 12 de mar?? de 1922 al 5 de desembre de 1939).

[edita] Banderes

La bandera de la Rep??blica Federal de Transcauc??sia va ser tricolor groga, negra i vermella. A l'establir-se la rep??blica federal sovi??tica la bandera va passar a ser vermella amb inicials.

[edita] Cronologia de la Rep??blica Federal de Transcauc??sia

abril 1917: El Consell Nacional Georgi?? es fa amb el poder a Ge??rgia arran de la revoluci?? a R??ssia. A Arm??nia el poder passa al Consell Nacional armeni. Els diputats de la Duma russa que simpatitzaven amb el Musavat es van integrar en el Consell Nacional dels Pobles del Caucas amb armenis i georgians. El partit Musavat havia sorgit el febrer de 1917 de la fusi?? dels partits Mussavet (creat el 1911 per Mohammad Amin Rasul Zadeh) i el partit federalista, i el partit resultant va dominar el consell nacional de l'Azerbaidjan (consell nacional T??rtar).

20 de setembre de 1917: El Consell nacional de Pobles del Caucas (compost pels diputats cauc??sics del parlament rus) proclama a Tbilisi un govern anomenat Comissariat Transcauc??sic (creat pels partits de l'esquerra moderada nacionalista, socialrevolucionaris de Ge??rgia, Socialdem??crates, Dashnak d'Arm??nia i Musavat de l'Azerbaidjan), dintre d'una R??ssia Federal. Es va formar un govern ??nic provisional inefica?? i tres governs federals, aut??ntics amos de la situaci??.

15 de novembre de 1917: Els comunistes es rebel??len a l'Azerbaidjan i en dominen extenses zones.

febrer de 1918: Revoluci?? Russa. Despr??s de la revoluci?? russa les forces russes al Caucas es van retirar a la seva frontera anterior a l'inici de la guerra (menys algunes posicions estrat??giques).

3 de mar?? de 1918: El Tractat de Brest-Litovsk reconeix a Turquia la possessi?? de Kars, Ardahan i Batum, que eren russes abans de la guerra. Nomes signat el tractat, els turcs ocuparen les regions de Kars, Akhaltsikh?? i Adj??ria.

25 de mar?? 1918: El Musavat accepta la proposta de georgians i armenis de formar una Rep??blica Federal de Trancauc??sia.

26 de mar?? de 1918: Es dissol el Comissariat Transcauc??sic i ??s substitu??t per la Rep??blica Federal de Trancauc??sia, que vol negociar la pau amb Turquia, per?? els turcs es van mostrar inflexibles en l'acompliment dels acords de Brest-Litovsk.

30 de mar?? de 1918: Els turcs entren en territori d'Adj??ria.

12 d'abril de 1918: El partit Musavat intenta ocupar Bak??, per?? els comunistes els ho impedeixen.

13 d'abril de 1918: La Rep??blica de Transcauc??sia entra en guerra amb Turquia.

15 d'abril de 1918: Cau la ciutat de Batum (a Adj??ria), i la Federaci??, ja que no poden esperar ajuda russa, decideix proclamar la independ??ncia de R??ssia. Les negociacions amb Turquia no foren fruct??feres i l'Azerbaidjan no va donar suport a Arm??nia enfront de Turquia.

17 d'abril de 1918: Els turcs, que han ocupat Batum, instauren una Rep??blica sota la seva protecci?? anomenada Rep??blica de Cauc??sia Sud-oriental (G??neydogulu Kafkazya Cumhureyeti).

22 d'abril de 1918: El Parlament Transcauc??sic (Seym) proclama la plena independ??ncia en relaci?? a R??ssia. La federaci?? no arriba a ser operativa. Ge??rgia estava governada pel partit socialdem??crata, l'Azerbaidjan pel partit Musavat i Arm??nia pel Dashnak, tots tres menxevics per?? amb fortes diferencies nacionals. El president de la Federaci?? fou el menxevic georgi?? A. I. Txkhenkeli. El govern federal de Trancauc??sia havia d'incloure tota l'Arm??nia russa, per?? el mar?? de 1918 el Tractat de Brest-Litovsk havia entregat Kars, Ardahan i Batum als turcs, territoris que Turquia va ocupar r??pidament i que la federaci?? ja no va poder recuperar.

8 de maig de 1918: Els comunistes prenen Bak?? i proclamen el govern de la Comuna de Bak??. Un embri?? de govern republic?? (menxevic) es forma a l'oest, a Gandja, amb els partidaris del Musavat.

22 de maig de 1918: Arm??nia abandona la federaci??. El mateix dia l'abandona Ge??rgia.

23 de maig de 1918: Ge??rgia demana ajuda a Alemanya.

26 de maig de 1918: La federaci?? de Trancauc??sia queda formalment dissolta.

28 de maig de 1918: El Musavat proclama la Rep??blica d'Azerbaidjan, que controla un ter?? del pa??s (els tres districtes occidentals). Els comunistes resten els amos de Bak?? i de la resta de l'Azerbaidjan, aliats a la R??ssia bolxevic. Dirigia el govern del Musavat el menxevic Xaumian.

Vaixells de guerra alemanys arriben a Batum, Rep??blica del Caucas Sud-occidental, i s???estableix un virtual protectorat voluntari sobre Ge??rgia.

juny de 1918: Ge??rgia firma la pau amb Turquia renunciant a Batum, Kars, Ardahan, Akhalsikh?? i Akhalkalaki. La independ??ncia georgiana ??s reconeguda per R??ssia (en un tractat complementari de Brest-Litovsk) i per Alemanya, ??ustria i Turquia (el govern georgi?? no fou formalment reconegut pels aliats fins al final de la guerra).

juny de 1918: Els turcs passen a l'ofensiva i entren a l'Azerbaidjan, i la Rep??blica (govern de Gandja) queda sota la influ??ncia (i de fet sota l'ocupaci?? militar) dels turcs.

juliol de 1918: Els comunistes de Bak?? es divideixen. Alguns volien obtenir l'ajuda brit??nica (els brit??nics s???havien establert a P??rsia) per rebutjar els turcs. Els menxevics i els armenis (membres del Dashnak) afavorien les intervencions.

31 de juliol de 1918: Els bolxevics dimiteixen del govern de Bak?? i s???acaba la comuna.

1 d'agost de 1918: Els menxevics russos i els armenis del Dashnak constitueixen temporalment un govern a Bak?? anomenat la Dictadura de la C??spia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avan??aven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), aquest govern demana l'ajuda brit??nica.

17 d'agost de 1918: Tropes brit??niques entren a Bak??, on s??n acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent brit??nic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des l'u d'agost, foren deportats a Astrakhan i afusellats pel cam??, a Krasnovodsk (Turkmenistan).

agost de 1918: Es forma a Lenkoran, a l'empara de l'ocupaci?? brit??nica de Bak??, la Dictadura Militar provisional de Mugan, dirigida pel coronel Iliaix??vitx i per Sukhorukov.

14 de setembre de 1918: Els brit??nics abandonen Bak?? davant l'arribada de les forces turques a les portes de la ciutat.

15 de setembre de 1918: Els turcs i els seus aliats musavatistes entren a Bak?? el 15 de setembre de 1918, l'endem?? d'evacuar-la els brit??nics junt amb els principals l??ders de la Dictadura del Caspi Central. La Dictadura del Caspi desapareix.

24 de setembre de 1918: El Musavat, amo de Bak?? junt amb els turcs, reitera la proclamaci?? d'independ??ncia de l'Azerbaidjan.

30 d'octubre de 1918: Armistici de Mudros despr??s del qual els turcs comencen a retirar-se de l'Azerbaidjan i altres zones, retirada generalitzada el novembre. En virtut de l'armistici els brit??nics havien d'ocupar Batum i parcialment sis vilaiats de poblaci?? arm??nia.

novembre de 1918: Un Alt Comissariat per al Caucas fou designat pels aliats per controlar la zona del Caucas. Va establir la seu a Tbilisi el desembre sota la direcci?? d'Oliver Wardrop.

Els ??zeris del Musavat proclamen a Nakhitxevan la Rep??blica d'Araks (Araxes), dirigida per Jafarkuli-Khan.

desembre de 1918: Un Parlament organitzat pel Musavat comen??a a funcionar a Bak??. Els brit??nics ocupen Batum, i entren a Adj??ria i Lazistan, evacuades pels turcs, per?? els militars turcs conservaren el control de Kars. Els otomans es negaven a retirar-se d'aquesta ciutat i el seu governador militar hi va constituir un govern provisional dirigit per Fakhr al-Din Pirioghlu (conegut com Fahrettin Pirioghlu), que va reclamar la sobirania sobre Kars i les regions turc??fones i musulmanes ve??nes fins s Batum i Gumru (Alexandropol).

gener de 1919: A Batum es proclama un govern aut??nom conegut com la Rep??blica de Batum (Batumis Respublika).

Els armenis ocupen la regi?? de Kars, per?? el govern turc??fil es va mantenir a la ciutat de Kars fins a l'arribada de les tropes brit??niques.

Esclata la guerra entre Ge??rgia i Arm??nia per certs territoris en litigi.

Arm??nia envia delegats a la conferencia de pau de Par??s (gener de 1919) en una delegaci?? conjunta entre els armenis que abans estaven sota domini rus i els de Turquia, on reclamen la creaci?? d'una Gran Arm??nia amb ambd??s territoris, projecte que tenia el vistiplau dels aliats, que proposaven un per??ode provisional sota mandat d'una pot??ncia europea. Per?? els Estats Units, el Regne Unit, It??lia i Fran??a rebutjaren exercir aquest mandat.

mar?? 1919: L???Assemblea Constituent de Ge??rgia ratifica la independ??ncia nacional (el 27 de gener de 1921 fou reconeguda de jure pels aliats).

El govern militar de Mugan s???enfonsa despr??s de les derrotes de les forces de Denikin.

2 d'abril de 1919: Es proclama la Rep??blica Sovi??tica de Mugan.

19 d'abril de 1919: Els brit??nics completen l'ocupaci?? de la resta del territori de Cauc??sia sud-occidental i entren a la ciutat de Kars, on el govern va quedar dissolt i els seus l??ders enviats a Malta.

El territori de Kars, junt amb Ardahan, ??s entregat a Arm??nia pels brit??nics.

juny de 1919: Els armenis ocupen la rep??blica d'Araks.

juliol de 1919: Despr??s de la retirada brit??nica, el govern de Batum es dissol i el territori passa a sobirania de Ge??rgia. Tamb?? els altres territoris ocupats pels brit??nics foren entregats a Ge??rgia i Arm??nia en les setmanes precedents.

novembre de 1919: Els brit??nics tornen a Bak??.

15 de gener de 1920: El govern de l'Azerbaidjan ??s reconegut per les Pot??ncies, amb Fatali Khan com a primer ministre.

abril 1920: Els brit??nics abandonen Bak??. Al cap de pocs dies esclata la rebel??li?? comunista.

27-28 d'abril de 1920: Esclata a Bak?? una revoluci?? bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la Rep??blica Sovi??tica. Immediatament tropes russes de l'ex??rcit roig arribaren a Bak??.

maig 1920: La Rep??blica Sovi??tica de Mugan es dissol i s???incorpora al govern bolxevic de Bak??.

maig de 1920; Forces bolxevics arm??nies de l'exterior, ajudades per R??ssia i l'Azerbaidjan, envaeixen el pa??s, per?? hi troben molta resist??ncia i s??n rebutjades.

juny 1920: S???acorda un armistici entre Arm??nia i l'Azerbaidjan. Les negociacions de pau no s??n favorables per a Arm??nia. L'Azerbaidjan reclama la cessi?? de l'Alt Karabagh, Zangezur i Nakhitxevan. Encara que Arm??nia va rebre subministraments militars d'Anglaterra, la pressi?? de les forces turques, que havien comen??at la guerra i atacaven pel sud, oblig?? el govern armeni a negociar a la baixa.

juliol de 1920: Arm??nia accedeix a renunciar als districtes reclamats de Zangezur i l'Alt Karabagh (a on de fet les forces arm??nies van continuar) i al de Nakhitxevan. El territori de Nakhitxevan fou ocupat per tropes bolxeviques russes i ??zeris.

28 de juliol de 1920: Una Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma ??s proclamada a Nakhitxevan.

20 d'agost de 1920: El Tractat de S??vres confirma la creaci?? de la Gran Arm??nia, i les seves fronteres serien establertes en part mitjan??ant un arbitratge. Per?? quan aquest arbitratge (del president dels Estats Units) fou fet p??blic, ja els kemalistes turcs ocupaven l'Arm??nia turca.

agost/setembre 1920: Arm??nia aconsegueix retardar per dos mesos la cessi?? dels territoris reclamats per l'Azerbaidjan (Zangezur i l'Alt Karabagh) i no reconeix el govern aut??nom de Nakhitxevan. Finalment accepta evacuar Zangezur i l'Alt Karabagh i recon??ixer el govern de Nakhitxevan, per?? les forces militars d'aquests territoris romangueren als seus llocs i els ??zeris no van poder fer efectiva l'ocupaci??. En aquest mes els turcs eren a Olti i Kars.

30 de setembre de 1920: Els comunistes de l'Azerbaidjan signen un tractat d'alian??a amb R??ssia.

novembre de 1920: Els turcs prenen Alexandropol.

desembre 1920: Esclaten aixecaments bolxevics a Erevan i altres punts, i les tropes turques es presenten a la ciutat i l'ocupen.

2 de desembre de 1920: Se signa el Tractat de Gumru que posa fi a la guerra entre Turquia i Arm??nia, i que establia que Arm??nia renunciava a tots els districtes de l'??sia Menor que abans havien estat turcs, i a Kars i Ardahan, i reconeixia la Rep??blica Sovi??tica turc??fona de Nakhitxevan creada a l'esmentada regi??. El mateix dia del tractat de Gumru, el Comit?? revolucionari armeni (bolxevic) treu els seus militants al carrer i es fa amb el poder, protegits per les forces turques.

3 de desembre de 1920: Les forces arm??nies a la Siunia i l'Alt Karabagh no poden esperar refor??os i el l??der militar Njde proclama la Rep??blica Aut??noma de Syunik amb capital a Tatev, dins d'Arm??nia.

gener 1921: Amb tropes russes a Bak??, la rep??blica d'Azerbaidjan queda totalment satel??litzada encara que formalment independent. En aquest any 1921 Nakhitxevan s???uneix a l'Azerbaidjan com a rep??blica aut??noma.

25 de febrer de 1921: Una rebel??li?? a Ge??rgia amb suport dels bolxevics russos, dirigida per M. Mdavani, pren el poder. El president Zhordania fuig a Turquia i organitza una guerrilla nacionalista, que persistir?? fins el 1924.

18 de mar?? de 1921: Es proclama la Rep??blica Sovi??tica de Ge??rgia.

2 d'abril de 1921: Es proclama la Rep??blica Sovi??tica d'Arm??nia.

26 de abril de 1921: En proclamar-se la Rep??blica Sovi??tica d'Arm??nia, la Rep??blica de Syunik es proclama independent. Redu??da a part de l'Alt Karabagh, va prendre el nom de Rep??blica de l'Arm??nia Muntanyosa. Encara van resistir uns mesos davant l'ex??rcit roig, que finalment va conquerir la regi??. Els dirigents van fugir a l'Iran.

30 de setembre de 1921: Arm??nia declara la seva voluntat de formar part d'una R??ssia federal.

12 de mar?? de 1922: Abkh??zia, l'Azerbaidjan, Arm??nia i Ge??rgia ingressen a la Rep??blica Federal Sovi??tica de Transcauc??sia. La Constituci?? formal es va verificar el 12 d'abril de 1922.

12 de desembre de 1922: Es crea la Rep??blica Federativa Socialista Sovi??tica de Transcauc??sia, que ingressa a la Uni?? Sovi??tica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Uni??.