Musavat

De Viquip??dia

El Musavat ??s un partit pol??tic de l'Azerbaidjan. El nom significa "Igualtat", i va jugar un rol crucial a la Rep??blica Democr??tica d'Azerbaidjan del 1918-1921.

El partit fou fundat a Bak?? el 1911 fundat per Mehmet Emin Rasulzade (1884-1955), G. Sharifzadeh i A. Kiakimzade. La seva ideologia era de caire panislamista, pantur??nica i pan??zeri, que edit?? la revista Istiklal (Independ??ncia), i que mantingu?? contactes amb el govern dels Joves Turcs i d'altres grups pantur??nics i t??tars, ja que, endem??s de ser partidaris d'un Azerbaitjan independent i unit, no veien malament la uni?? amb Turquia sota protectorat. Tamb?? criticaren els azeriyalar (defensors de l'??zeri escrit) i a Ferudin Bei Kotxarli, i proposaven la llengua turca unificada dels Joves Turcs. El 1914 els seus principals dirigents s'exiliaren cap a Turquia i des del 1915 pressionaren els turcs perqu?? recolzessin llurs reivindicacions. Posteriorment, el 1917 s'aliaren estrat??gicament amb els dashnak armenis i amb els menxevics georgians quan es proclam?? la Federaci?? de Transcauc??sia, per?? el 1918 es va trencar i proclamaren la Rep??blica Democr??tica d'Azerbaidjan.

Al final d'abril de 1920 els comunistes prengueren el poder i s'hi va establir una Rep??blica Sovi??tica, que finalment el 1922 ingress??, com a part de la Rep??blica Federal Sovi??tica de Transcauc??sia, a la Uni?? Sovi??tica.

Els l??ders del Musavat van fugir a Turquia i durant molts anys el partit nom??s va actuar a l'exterior. Rasulzade es va establir a Romania i durant els anys 1930 pass?? de l'occidentalisme pantur??nic a le simpaties pel nacionalisme alemany. Merc?? els oficis del baixkir Ahmed Zeki Velidi Togan exiliats ??zeris i dirigents nazis s'entrevistaren a Tabriz el 1940. Aix??, quan el Tercer Reich invad?? la URSS el 1941, alguns exiliats formaren part de l' Azerische Sondergruppe, dirigit pel coronel Abdurahman Fatalibeyli-Dudanginski. Aquest darrer va dirigir els principals resistents de Musavat i altres grups a l'exili fins que fou assassinat el 1954.

A la fi dels anys vuitanta del segle XX el Musavat es va integrar al Front Popular d'Azerbaitjan. El 1992 fou reconegut com a partit pol??tic i registrat l'any seg??ent, amb una ideologia panturca, panislamista i nacionalista, si b?? amb tend??ncia a una major secularitzaci?? en els seg??ents anys. Fora del Front Popular, ??s actualment un partit d'oposici?? (2004) que porta el nom de Yeni Musavat Partiyasi (Nou Partit de la Igualtat).