Ahmed Zeki Velidi Togan
De Viquipèdia
Ahmed Zeki Velidi Togan (baixkir: Әхмәтзәки Вәлиди, a vegades Validi) (1890–1970) fou un historiador, turcòleg, i líder del moviment revolucionari i nacional baixkir.
Nasqué Äxmätzäki Wälidi(ev) Äxmätşa ulı (Вәлиди(ев) Әхмәтзәки Әхмәтша(һ) улы) a la vila Koedhoen (baixkir: Көҙән) de Sterlitamak uyezd, de Baixkortostan. Quan emigrà a Turquia, turquitzà el seu nom com a Zeki Velidi Togan.
Dominava el baixkir, txagatai, farsi, àrab i rus, fou lector a la madrassa Kasimiye i autor el 1911 de l’estudi Turk ve tatar tarihi (Història de turcs i tàtars). També era membre de la Societat d’Arqueologia de Kazan, per compta de la qual el 1913 va fer una expedició a Bukhara. Fou professor de baixkir a la universitat de Kazan des del 1909, on va mantenir contactes amb Maksim Gorki i els social revolucionaris russos.
Des del 1917 va formar part del Primer Congrés Baixkir i de la Shura que proclamà la independència de Baixkortostan i organitza un Exèrcit Nacional Baixkir de 2.000 efectius experimentats i disciplinats. El gener del 1918 fou fet presoner pels bolxevics, però fou alliberat per l'atamà Alexander Dutov, lloctinent d'Alexander Koltxak. D'antuvi donà suport Koltxak, però aquest es mostrà hostil a qualsevol de caire nacionalista, i per aquesta raó el 1919 decidí donar suport als bolxevics, tot formant part del Bashrevkom (Comitè revolucionari baixkir).
Decebut aviat, el 1920 marxà de Baixkortostan cap al Turquestan, on donà suport la revolta basmatxi. Fins el 1923 fou cap de la Unió Nacional del Turquestan, fins que finalment emigrà a Turquia. Un cop allí, el 1925 en va adoptar la nacionalitat. Va participar en la Primera Conferència d’Història Turca el 1932 i fou professor a la Universitat d’Istambul, on va estudiar els escrits d'Ahmed ibn Fadlan.
El 1941 formà part del Comité d’Experts en temes Panturànics creat pels alemanys amb turcs i àzeris. I l’abril del 1942 participà en una reunió amb el ministre d’exteriors alemany, comte von Schulenburg, juntament mb altres dirigents caucàsics, georgians i àzeris, però no arrencaren dels alemanys cap declaració de reconeixement. Tot i així, pel gener del 1942 s’havia format el 444 Batalló Turcman, amb una Legió dels Tàtars del Volga i Urals, amb la participació d’alguns baixkirs. El 1944 fou empresonat 17 mesos i 10 dies per “activitats antisoviètiques”, però el 1948 tornaria a donar classes a la universitat. El 1951 organtizaria el XXI Congrés Internacional d’Orientalistes i fou doctor honoris causa per la Universitat de Manchester el 1967. També ha contribuït a l'Enciclopèdia dels Pobles Turcs.
