Joves Turcs
De Viquipèdia
Els Joves Turcs van ser un partit polític nacionalista revolucionari i reformador otomà, conegut oficialment sota el nom de Comité Unió i Progrés (CUP) [en turc Ittihat ve Terakki Cemiyeti], els caps del qual van menar una rebel·lió contra el soldà Abdülhamid II (deposat i exiliat l’any1909).
[edita] Gènesi i objectiu del moviment
El CUP tenia com a primer objectiu restaurar la Constitució otomana de 1876. El moviment estava constituït principalment per turcs, però es va aliar amb partits nacionalistes reformistes d’altres pobles otomans com el Dashnak armeni. Després s’hi va tornar en contra quan va promoure la constitució d’un Estat turc homogeni des d’un punt de vista religiós. Arran d’això es va produir la deportació dels armenis l’any 1915, fets que constitueixen la base dels esdeveniments qualificats de Genocidi Armeni per la diàspora armènia, en el curs del qual altres minories també van ser objecte de massacres, els grecs i els nestorians sobretot. El “CUP” va dirigir diverses vegades el govern de l’Imperi otomà entre 1908 i la fi de la Primera Guerra mundial l’any 1918.
Els Joves Turcs troben els seus orígens en les desfetes polítiques i militars del govern otomà, i el seu declivi progressiu al llarg del segle XIX. Els Joves Turcs reclutaven els seus membres a les societats secretes dels estudiants progressistes de les universitats i entre els cadets militars, que volien modernitzar i occidentalitzar plenament la societat, tot desmarcant-se dels «Vells Turcs». La seva organització es componia principalment d’intel·lectuals i oficials.
L’any 1908, el soldà s’inquieta de l’agitació que regna a l’Imperi i envia agents per investigar sobre els Joves Turcs a la Macedònia otomana. Els oficials membres del CUP se saben descoberts pels agents del soldà, i llancen una guerrilla contra ell amb el suport d’una part de la població. La revolució militar a Tessalònica el 1908 porta el vell soldà Abdülhamid II a prendre en consideració el moviment dels Joves Turcs.
Els Joves Turcs reprotxaven al soldà de no haver estat capaç de resistir a les pressions estrangeres i també denunciaven el seu autoritarisme i la seva brutalitat. La revolució pren més amplitud fins que el soldà decideix de tornar a posar en vigor la constitució de 1876 sota la pressió dels Joves Turcs. Al juliol de 1908 anuncia la convocació del parlament otomà.
Gràcies a la restauració d’aquesta constitució l’imperi s’obria a una nova era i es dirigia vers un règim constitucional i liberal, dotat d’un parlament i a la reinserció dels cristians dins la comunitat nacional. Aleshores es formen partits en vista de les eleccions, i és el CUP qui surt guanyador dels comicis.
A l’abril de 1909 el soldà es recolza en els islamistes turcs per dur a terme la seva contrarevolució per dissoldre el parlament i per arrestar diversos membres del CUP. Però el seu cop de força fracassa, els Joves Turcs criden a Mahmud Chevket, el qual va aixecar un exèrcit provinent de la Macedònia otomana que entra a Istanbul el 24 d’abril de 1909. Aleshores, el soldà Abdülhamid II es fa substituir pel seu germà Mehmed V (1909-1918) el qual no tindrà cap poder real, fet que marca la fi de la monarquia absoluta otomana.
Els Joves Turcs tornen la seva constitució a l’Imperi otomà, i li donen una divisa manllevada a França: «llibertat, igualtat, fraternitat», fet que en un primer moment permet esperar un avenir millor a les minories de l’Imperi.
[edita] Els Joves Turcs arriben al poder
De fet, els Joves Turcs són al poder d’ençà de 1909, detenen la majoria dels escons a l’assemblea i el soldà ja no controla res, el poder es troba en mans de tres homes, Ismail Enver (Enver Paixà), Talat Paixà et Cemal Paixà, formen el triumvirat.
L’any 1913, el govern otomà va perdre la segona guerra balcànica, fet que porta els Joves Turcs a prendre el poder de panera definitiva tot suprimint tots els partits d’oposició. El govern COP aleshores és dirigit pel ministre de l’interior i gran visir (primer ministre) Talaat Paixà (1874-1921). Treballen amb ell, el ministre de la guerra Ismail Enver (Enver Paixà) (1881-1922) i el ministre de la marina Cemal Paixà (1872–1922). L'Imperi otomà s’enfonsa als Balcans, Àustria-Hongria s’aprofita de la desorganització de l’Imperi per annexar-se Bòsnia-Herzegovina l’any 1908.
El 1912, Itàlia s’annexa Líbia i l’illa de Rodes, i Albània es revolta i proclama la independència. Després, circulen rumors de desembarcament francès a Síria. Bulgària proclama la independència i Creta s’uneix a Grècia.
