Regne de Sebaste
De Viquipèdia
El Regne de Sebaste fou un estat del Àsia Menor, sorgit el 1022 i que va durar fins el 1081.
Fou creat pel emperador bizantí per donar a Senaquerim-Hovhannes, rei de Vaspurakan, a canvi de la cessió del seu regne. Vegeu Vaspurakan.
Senaquerim-Hovhannes va regnar a Sebaste fins a la seva mort el 1026 i el va succeir el seu fill gran David, que va governar amb l'ajut dels seus germans Atom i Abushal. Va morir encara jove el 1037 i el va succeir el seu germà Atom, que va fer construir moltes esglésies. El 1041 un servidor d'Atom i d'Abusahl va denunciar un suposat pla de revolta contra l'imperi. Miguel IV va enviar al regne 15000 soldats sota el comandament del cap de la guàrdia varega, amb l’encàrrec de detenir a Atom i al seu germà. El general Shahpuh va proposar resistir però els sobirans van preferir anar voluntàriament a Constantinoble. Finalment l'emperador va fer executar al servidor i els hi va mantenir el regne.
Vers el 1048 el patriarca Petros fou cridat a la cort bizantina. Va romandre allí mes de tres anys, essent ben tractat, però no se'l va deixar tornar per por de que aixeques Ani. Finalment vers el 1052 el patriarca va poder anar a Sebaste on va morir dos anys després (1054). Va tenir com successor al seu nebot Khatshik II que ja exercia interinament el càrrec.
El nou patriarca també va ser cridat a Constantinoble, i també va ser retingut allí. Finalment el 1057 se'l va permetre establir-se a les possessions d'Atom al thema de Lykandos (regió d'Elbistan). Va morir allí el 1060 i el patriarcat va romandre cinc anys vacant per maniobres politiques imperials.
Poc després el bizantins van acusar als senyors de Palin, al districte de Ingilene, de voler revoltar-se. Els principals nakharars eren quatre germans, Harpik, David, Lleó i Constantí. L'emperador va enviar allí un exercit. Els senyors amenaçats es van tancar a la fortalesa d'Arkni (Argana). Harpik fou assassinat per un traïdor i els altres tres es van rendir.
El 1059 bandes turques van aparèixer al regne, dirigits per Samukh, i van avançar sense resistència cap a Sebaste. Atom i Abusahl van fugir a Gabadonia (en armeni Khavataneq, i avui Develi). El 4 de juliol de 1059 Sebaste va quedar assetjada i, quant es van adonar que no hi havia cap guarnició, fou conquerida i saquejada, sortint després el turcs.
Els districtes de Balin i Arkni foren objecte d'una ràtzia el 1062. En aquest any l'emir del Diyar Bakr (Amida) el marwànida Said al-Dawla, va concloure un acord amb els seljúcides per el qual els presoners armenis serien venuts al mercat d'Amida en lloc de ser massacrats.
A la regió va arribar un cos bizantí dirigit pel mercenari normand Hervé, conegut com Francopoulos. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el duc bizanti d'Edessa Davatanos (o Tavatanos). Assabentats de que l'emir havia estat enverinat Davatanos va decidir atacar Amida, però els habitants van subornar a Hervé que es va abstenir de participar a l'atac. Davatanos va morir a la lluita. Hervé es va trobar mes tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Yusuf, i els va derrotar completament, alliberant als captius.
Vers 1066 l'emperador va cridar als prínceps a la cort. Els dos prínceps, temorosos del que pogués passar, van fugir al Bòsfor i van cridar a la mediació del ex rei Gagik II d'Ani, al que reconeixien com el seu sobirà superior i amb el que estaven emparentats ja que la neboda d'Atom (filla de son germà David) s’havia casat amb un nebot del rei. Després de la medicació els tres van poder tornar al regne de Sebaste.
Gagik des la tornada al Àsia Menor va voler entrevistar-se amb Alp Arslan buscant el restabliment de la independència armènia pero no va reexir.
Mentre el governador selèucida del sud-oest d'Armènia, anomenat el Khorasan-salar, va iniciar (1066-1067) la conquista de les regions de la vora de Sebaste. Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres algunes a la regió d'Edessa. El 1067 fou saquejada Cesarea de Capadòcia.
El 1068 va arribar al tron imperial Romà Diògenes que va iniciar una ofensiva. Va arribar a Cilícia, va ocupar Menbidj a Síria i va establir una guarnició a Artah, al Est d'Antioquia de l'Orontes, però per la part nord d'Anatòlia els turcs saquejaven Neocesarea i Amorium. Romà va entrar a Capadòcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069 però el seu lloctinent Philaretos fou derrotat a Melitene i altres bandes van entrar a la regió i van saquejar Iconium (Konya).
El 1070 un cunyat d'Alp Arslan, de nom Arisiaghi, es va barallar amb el sultà i va passar al territori bizantí i va arribar a Sebaste. Alp Arslan va demanar l’extradició al imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció. Això va provocar la guerra. Poc després Alp Arslan va ocupar Manazkert i Ardjesh ; després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut de Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no es segur) va resistir heroicament.
L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebaste, on va rebre salutacions d'Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir als dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se’n va penedir i va restaurar als prínceps; va anar a Teodosiòpolis i aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla de Manazkert, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la batalla de Manazkert en la que els bizantins van patir una derrota total. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia. Cesarea de Capadòcia fou ocupada el 1073.
El 1081 els prínceps Atom i Abushal foren assassinats pels bizantins i els seus dominis reincorporats al imperi, per poc temps ja que al cap de poc mes d'un any foren ocupats pels seljúcides (1083).
