Hurrites
De Viquipèdia
Els hurrites (o khurrites) foren un poble de l'Orient mitjà, al nord de Mesopotàmia que apareixen vers el 2500 aC procedents probablement del Caucas. El seu centre era el riu Khabur.
Una teoria suposa que el poble hurrita fou dominat vers 1700 aC i no més tard del 1600 aC per una elit indoària emigrant (una part molt reduïda de la població) i encara que aquesta teoria ha estat posada en dubte per Gernot Wilhelm (1982) els elements principals que la fan molt probable romanen vigents: les influències culturals més rellevants que podrien tenir origen indoari eren la cremació dels morts i la introducció del cavall i el carro en les batalles, situació similar a la el nord de l'Índia al mateix temps; l'aristocràcia hauria abandonat el seu llenguatge i adoptat el dels seus súbdits però haurien conservat els seus noms personals indoiranians, els deus vèdics i algunes paraules especialment paraules tècniques referides a l'entrenament dels cavalls que apareixen a les inscripcions; al regne de Mittani (vers 1550-1270 aC) els seus reis porten noms Indoaris, i l'aristocràcia es deia maryanni (jove guerrer) equivalent al sànscrit marya.
Taula de continguts |
[edita] Origen
Les teories sobre el seu origen són variades; se'ls relaciona amb la població d'Urartu i amb els armenis; es pensa amb poc fonament que pogueren ser avantpassats dels madai (medes); I. J. Gelb i E. A. Speiser creuen que els subarru assiris eren els habitants nadius de la zona i es van barrejar amb poblacions arribades de fora; el nom de Khwarèsmia també s'ha suposat ser originàriament hurrita; a la Bíblia podrien ser les poblacions esmentades com horites, hivites i jesubites, però hi ha molt poca base per aquesta identificació. Els Gutis, els cassites i els lullubi podrien ser també pobles hurrites; els habiru d'Egipte, que s'havien identificat amb els hebreus, podrien ser també un poble d'origen hurrita. La seva identificació amb els moderns kurds té el suport d'anàlisis genètics (la seva llengua hauria estat influencia pels medes o per tribus medes emigrades a les seves terres). L'idea mes acceptada es que foren els avantpassats dels kurds on encara hi ha un clan que porta el nom de mattini.
[edita] Ceràmica, metall, música
Els hurrites treballaven molt bé la ceràmica i la seva terrissa es troba per altres parts de Mesopotàmia i al oest de l'Eufrates, i era força apreciada a Egipte durant l'Imperi Nou. Es caracteritza per línees (vermelles majoritàriament però també marrons i negres) pintades amb models geomètrics triangulars i amb punts.
També es manejaven be amb els metalls, sobretot el ferro. Les paraules sobre el coure usades a Sumer son d'origen hurrita (la vall del Khabur era el centra de la línea comercial del coure entre Anatòlia i Sumer). El coure i la plata s'obtenien a Kizzuwatna i Isuwa, a l'Anatòlia, països controlats pels hurrites força temps. En canvi l'or era difícil d'obtenir i es portava d'Egipte.
La primera música escrita es va trobar a Ugarit, a textos hurrites datats vers el 1800 aC (un himne).
[edita] El cavall
Els hurrites van introduir el cavall a l'Orient mitjà abans del 2000 aC i eren mestres en l'entrenament del cavall. Fins i tot un rei hitita va tenir un hurrita anomenat Kikkuli com a entrenador dels cavalls reials segons un text trobat a Hattusa, i les paraules de l'entrenament son moltes d'origen indoari. El nom d'Isuwa, regne que tenia una important població hurrita, vol dir "Terra del Cavall".
[edita] Ciutats hurrites
Els hurrites van tenir relativament poques ciutats. Urkesh fou l'única ciutat important del tercer mil·lenni amb població hurrita. Al segon mil·lenni n'hi ha d'altres com Arrapha, Harran, Kahat, Nuzi, Taidu i Washukanni.
Aquesta darrera fou la capital de Mitanni i se suposa que és al modern lloc de Tell Fakhariya, però no està acreditat. Cap de les ciutats excavades és més gran de 1 km2 i gairebé totes són més petites d'aquesta superfície.
[edita] Regnes hurrites
El seu estat més important fou Mitanni però hi van haver altres regnes hurrites com Urkesh (el primer), Arrapha, Nawar i altres.
[edita] Expansió i extinció
Durant el segon mil·lenni es van estendre en totes direccions ja que eren un grup nombrós, però dins dels mateixos estats hurrites sovint eren minoritaris (excepte a la vall del Khabur i al regne d'Arrapha). El seu rastre ètnic es pot seguir per la presencia de noms d'origen hurrita a Mesopotàmia, Hatti i altres llocs que comencen vers el 2400 aC i augmenten progressivament. Amb el temps van anar poblant les terres del riu Khabur i fins a les muntanyes Zagros.
Vers l'any 1000 aC havien estat assimilats per altres pobles.
[edita] Història
El primer regne hurrita del que es tenen noticies es va constituir al tombant de la ciutat d'Urkesh (Urkish) després del 2500 aC. Els hurrites es van estendre aprofitant el final de l'imperi d'Akkad (Accàdia). Vers el 1800 aC apareixen a la mateixa zona els regnes de Nawar i Arrapha.
A començaments del segons mil·lenni Urkesh fou sotmesa pel regne de Mari, format pels amorites i vers el segle XVIII aC una nova dinastia, també amorita, que governava Assíria, es va apoderar de Mari; la capital Shubat-Enlil fou fundada no lluny de Urkesh.
El centre del poder hurrita es va desplaçar al oest on els hurrites havien començat a emigrar i vers el 1725 aC van fundar alguns regnes hurrites a la zona dels que el mes important fou el de Iamkhad (Yamkhad). Aquest regne va lluitar amb el rei hitita Hattusilis I abans del 1620 aC pel control de la zona, i finalment va caure sota control dels hitites però al mateix temps fou la porta per l'entrada de la cultura a l'Imperi Hitita que fou molt important, especialment en l'aspecte religiós.
Els hitites van continuar la seva expansió i una anys després, el 1594 aC, van fer una incursió fins a Babilònia. La caiguda de la dinastia amorita de Babilònia (I dinastia de Babilònia o dinastia d'Hammurabi) va afavorir l'expansió d'una dinastia hurrita establerta a Mittani vers el 1550 aC que gradualment va incrementar el seu poder a la regió del riu Khabur i era l'estat mes poderós a la meitat del segle XV aC. Els hurrites que s'havien estès per la regió de la moderna Kirkuk al Kurdistan i havien format un estat estat hurrita, Arrapha, a l'est del Tigris i d'Urkesh (que era a l'oest). També es va expandir a aquesta zona en la mateixa època després de la caiguda de Babilònia. Les excavacions de Yorgan Tepe, l'antiga Nuzi, han posat a la llum molts objectes hurrites, però a finals del segle havia esdevingut vassall de Mittani (Arrapha fou destruïda pels assiris al segle XIV aC).
Després del moment de màxima expansió de Mittani a la segona meitat del segle XV aC i primera meitat del segle XIV aC, el regne va caure en mans dels hitites i al segle XIII aC dels assiris. Els hurrites occidentals van ser semititzats i van adoptar l'arameu o el siríac. El orientals van viure com a súbdits d'Assíria i serien els ancestres dels kurds.
