Luci Licini Lucul??le (c??nsol 151 aC)
De Viquip??dia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.
Luci Licini Lucul??le (Lucius Licinius Lucullus) fou un magistrat rom??, avi del gran general, i probablement fill de Luci Licini Lucul??le (edil) (Lucius Licinius Lucullus). Lluci Licini Lucul pertanyia a la fam??lia dels Lucul, de la gens Licinia.
despr??s d'haver desenvolupat diverses magistratures, marx?? a Hisp??nia, on el seu antecessor Marc Claudi Marcel
Despr??s d'haver desenvolupat diverses magistratures fou nomenat c??nsol el 151 aC juntament amb Aule Postumi Alb?? i fou enviat a Hisp??nia per substituir a Marc Claudi Marcel que ja havia concertat la pau de Num??ncia amb la tribu celtibera dels Arevacs. La guerra contra els celtibers havia esdevingut impopular a Roma i fou dif??cil reclutar un ex??rcit, i la severitat de Lucul??le i el seu col??lega va irritar al poble i fins i tot als trib??ns, fins que aquestos van ordenar la detenci?? dels c??nsols i els van fer empresonar; el conflicte es va acabar amb la intervenci?? del jove Escipi?? Emili??, el qual va oferir els seus serveis i va fer reviure l'esperit militar entre els romans.
Abans de la seva arribada a Hisp??nia, Marcel ja havia acabat la guerra i totes les tribus revoltades s'havien sotm??s. El nou c??nsol, amb ganes de gloria i de saqueig, va decidir atacar als vacceus, tribu que fins llavors no havia tingut cap relaci?? amb els romans; va creuar el Tagus i va envair els seus territoris sense cap autoritzaci?? del senat. Atac?? la ciutat de Cauca, on es sospitava que s'acumulaven grans riqueses. Els pobladors van capitular, per?? Lucul no va respectar el pacte i orden?? una matan??a de tots els habitants de la plana (aprox. 20.000 [falta cita]); als supervivents els esclavitzaren. A mida que avan??ava pel pa??s dels Vacceus, les ciutats apareixien desertes o li tancaven les portes, com a la capital Palantia i la fortalesa de Intercacia, negant-se a tractar amb ell despr??s de correr la veu que Lucul no respectava els pactes. La falta de queviures oblig?? a les tropes romanes a retirar-se perseguits pels indignats vacceos. Intercatia per un temps li present?? batalla, per?? s'acab?? sotmetent, no obstant el tractat va haver de ser garantit per Escipi??. Un atac posterior contra Pallantia fou rebutjat, i finalment, mancat de provisions, Lucul??le es va haver de retirar pressionat pels vacceus i va recreuar el Douro, establint els seus quarters d'hivern al sud de la pen??nsula. Lucul va passar llavors al sud, per a soc??rrer al proc??nsol Servi Sulpici Servi Galba, derrotat pels Lusitans, novament rebels, hi va hivernar a territori dels Turdetans. El 149 aC Lucul i Galba van atacar als lusitans prop de Gades, i ambd??s faltaren a la paraula donada als qui es sotmetien. De tornada a Roma (148 aC) Lucul va ser acusat, per?? no va ser condemnat. Galba va poder deslliurar-se de ser acusat, com pretenia Cat??, gr??cies al seu or.
Tot i la violaci?? de les disposicions del senat, no fou castigat i va romandre a Hisp??nia en qualitat de proc??nsol. Va passar el hivern a Turdet??nia i la primavera del 150 aC va entrar al territori dels lusitans junt amb Servi Galba amb el que va compartir els actes de crueltat i tra??ci?? que es van fer contra aquest poble; tot i aix?? fou m??s afortunat que Galba ja que no fou jutjat al seu retorn a Roma.
Durant aquest per??ode va amassar una petita fortuna tot i que la guerra contra els vacceus no fou gaire productiva i amb part dels diners recollits va construir un temple a Felicitas; per la consagraci?? va demanar a Luci Mummi unes est??tues que aquest havia portat de Corint i quan va estar consagrat es va negar a tornar-les al??legant que havien estat consagrades a la deessa.
