Luci Licini Lucul·le (cònsol 151 aC)
De Viquipèdia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius Lucullus) fou un magistrat romà, avi del gran general, i probablement fill de Luci Licini Lucul·le (edil) (Lucius Licinius Lucullus). Lluci Licini Lucul pertanyia a la família dels Lucul, de la gens Licinia.
després d'haver desenvolupat diverses magistratures, marxà a Hispània, on el seu antecessor Marc Claudi Marcel
Després d'haver desenvolupat diverses magistratures fou nomenat cònsol el 151 aC juntament amb Aule Postumi Albí i fou enviat a Hispània per substituir a Marc Claudi Marcel que ja havia concertat la pau de Numància amb la tribu celtibera dels Arevacs. La guerra contra els celtibers havia esdevingut impopular a Roma i fou difícil reclutar un exèrcit, i la severitat de Lucul·le i el seu col·lega va irritar al poble i fins i tot als tribúns, fins que aquestos van ordenar la detenció dels cònsols i els van fer empresonar; el conflicte es va acabar amb la intervenció del jove Escipió Emilià, el qual va oferir els seus serveis i va fer reviure l'esperit militar entre els romans.
Abans de la seva arribada a Hispània, Marcel ja havia acabat la guerra i totes les tribus revoltades s'havien sotmès. El nou cònsol, amb ganes de gloria i de saqueig, va decidir atacar als vacceus, tribu que fins llavors no havia tingut cap relació amb els romans; va creuar el Tagus i va envair els seus territoris sense cap autorització del senat. Atacà la ciutat de Cauca, on es sospitava que s'acumulaven grans riqueses. Els pobladors van capitular, però Lucul no va respectar el pacte i ordenà una matança de tots els habitants de la plana (aprox. 20.000 [falta cita]); als supervivents els esclavitzaren. A mida que avançava pel país dels Vacceus, les ciutats apareixien desertes o li tancaven les portes, com a la capital Palantia i la fortalesa de Intercacia, negant-se a tractar amb ell després de correr la veu que Lucul no respectava els pactes. La falta de queviures obligà a les tropes romanes a retirar-se perseguits pels indignats vacceos. Intercatia per un temps li presentà batalla, però s'acabà sotmetent, no obstant el tractat va haver de ser garantit per Escipió. Un atac posterior contra Pallantia fou rebutjat, i finalment, mancat de provisions, Lucul·le es va haver de retirar pressionat pels vacceus i va recreuar el Douro, establint els seus quarters d'hivern al sud de la península. Lucul va passar llavors al sud, per a socórrer al procònsol Servi Sulpici Servi Galba, derrotat pels Lusitans, novament rebels, hi va hivernar a territori dels Turdetans. El 149 aC Lucul i Galba van atacar als lusitans prop de Gades, i ambdós faltaren a la paraula donada als qui es sotmetien. De tornada a Roma (148 aC) Lucul va ser acusat, però no va ser condemnat. Galba va poder deslliurar-se de ser acusat, com pretenia Cató, gràcies al seu or.
Tot i la violació de les disposicions del senat, no fou castigat i va romandre a Hispània en qualitat de procònsol. Va passar el hivern a Turdetània i la primavera del 150 aC va entrar al territori dels lusitans junt amb Servi Galba amb el que va compartir els actes de crueltat i traïció que es van fer contra aquest poble; tot i així fou més afortunat que Galba ja que no fou jutjat al seu retorn a Roma.
Durant aquest període va amassar una petita fortuna tot i que la guerra contra els vacceus no fou gaire productiva i amb part dels diners recollits va construir un temple a Felicitas; per la consagració va demanar a Luci Mummi unes estàtues que aquest havia portat de Corint i quan va estar consagrat es va negar a tornar-les al·legant que havien estat consagrades a la deessa.
