Celtibers

De Viquip??dia

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la pen??nsula ib??rica. Les fonts cl??ssiques gregues i romanes ens transmeten dues interpretacions del nom amb el que s??n identificats. Per una banda, Posidoni, Diodor de Sic??lia i Marc Valeri Marcial incideixen en que els celtibers s??n una mescla de celtes i d'ibers, mentre que Api?? i Estrab?? indiquen que s??n celtes que viuen entre ibers. La historiografia actual reconeix un??nimement la predominan??a del component c??ltic, la llengua per exemple, tot i recon??ixer les influ??ncies culturals ib??riques, l'escriptura per exemple.

Taula de continguts 1 Territori 2 Llengua i Escriptura 3 Estructura pol??tica 4 Societat 5 Religi?? 6 Hist??ria 7 Bibliografia

[edita] Territori

El territori en el que habitaven els celtibers s???anomena Celtib??ria i compr??n b??sicament la vora occidental de la meseta: cap??aleres del Tajo, Jal??n, Duero, T??ria, X??quer i Cabriol) i la riba dreta del curs mitj?? de l'Ebre. Territori que correspon a les actuals prov??ncies de S??ria, Guadalajara, Conca, Saragossa i Terol.

[edita] Llengua i Escriptura

La llengua dels celtibers est?? documentada per escrit fonamentalment en escriptura celtib??rica, per?? tamb?? en llat??. Els textos en llengua celtib??rica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de lleng??es c??ltiques de la fam??lia indoeuropea, la interpretaci?? dels textos en aquesta llengua ??s encara controvertida.

[edita] Estructura pol??tica

L???estructura pol??tica nuclear dels celtibers eren els oppida o ciutats fortificades que tenien control sobre els nuclis habitats de la seva ??rea d'influ??ncia: Num??ncia, Segobriga, Contrebia, Bilbilis, etc. En els oppida hi residia el consell d'ancians o de nobles, que les fonts cl??ssiques identifiquen com a senat. Per sobre dels oppida hi havia els col??lectius que les fonts cl??ssiques identifiquen com a populi, tot i que les not??cies no sempre coincideixen, els populi celtib??rics serien els arevacs, els lusons, els tits, els bels i els pelendons. En cas de necessitat, com en el seu enfrontament contra els romans, els populi celtib??rics es confederaven sota el comandament ??nic d'un cap militar.

[edita] Societat

Vestien una esp??cie de t??nica monocroma de lli i a sobre el vestit el sagum o capa negra sense m??nigues oberta per davant i subjecta al pit amb una f??bula. Usaven tamb?? una mena de pantalons estrets. En el cal??at s'introdueix la sand??lia ib??rica i en tota la zona s'usa una esp??cie de polaines de llana. El cabell es portava llarg i el cap descobert. De vegades es lligaven el cabell amb una cinta. El bestiar prove??a de mat??ria primera per als teixits com el sagum. Les dones teixien el lli i se celebraven cert??mens per elegir la millor teixidora. Es creu que els celtibers usaven en els combats els senyals de trompetes i banderes i tamb?? usaven els senyals amb focs. Els seus cavalls anaven ferrats i amb sella.

L'espasa era l'arma principal dels celtibers, que tamb?? usaven el punyal. Entre els celtibers considerava una sort morir en combat i una gran desgr??cia morir de malaltia. Les espases s'havien escur??at (sota influ??ncia de la Cultura de La T??ne) i eren agudes i de dos talls. Les espases que s'han trobat han perdut les antenes t??piques, que han derivat en dos botons. Es troben altres armes (llances, punyals...) i objectes d'adorn (f??bules, agulles, sivelles de cintur??...).

Les cases celtiberes eren de tres cambres baixes de sostre: el celler, al qual s'accedia des del carrer i en el que les dones filaven, contenia els recipients d'??s diari i sovint una sitja a terra de rebost algunes sitges eren fondes i es baixava per una escala; la cuina, a la part central; i el dormitori, a la part posterior. L'edifici es constru??a de pedra i tova i les parets interiors de ma?? o de fang. A les cases s'ubicava un aixovar de vasos i recipients en els quals es conservaven l??quids, grans, farinas i altres productes. Tamb?? hi havia molins manuals i estris de ferro.

Un costum curi??s dels celtibers, d'origen gal, ??s l'anomenada covada que consistia en que el marit se n'anava a dormir quan la seva dona donava a llum.

Existia entre els celtibers el dot matrimonial, l'??scul i el Consell de Fam??lia. Algunes d'aquests institucions han deixat rastre en el dret civil aragon??s.

[edita] Religi??

El dru??disme no va penetrar entre els grups indoeuropeus de la Pen??nsula i els celtibers adoraven diverses divinitats: Epona, Matrona, Logoves i potser la deessa brit??nica Brigantia; tamb?? a Endov??lic, Atecina (despr??s Pros??rpina), Bardua, Borm??nic, Derceti (d??u de les muntanyes) i els turolics (probablement genis de les muntanyes); tamb?? adoraven les muntanyes, els boscos i els rius. En cada pleniluni es celebraven als llogarrets danses rituals nocturnes i s'adorava la Lluna. Sembla acreditada l'exist??ncia de sacerdots i endevins (mags o auguris) i les pr??ctiques de sacrificis humans. Aparentment la religi?? celtib??rica guarda relaci?? amb la practicada pels primitius gals.

[edita] Hist??ria

Durant la conquesta d'Hispania foren derrotats per la Rep??blica de Roma el 133 aC despr??s del Setge de Num??ncia.

[edita] Bibliografia

• Burillo, F. (1998): Los Celt??beros, Barcelona.
• Burillo, F. (2006): ??Celtiberians: Problems and Debates??, e-keltoi 6.
• Lorrio, A. J., Ru??z Zapatero, G. (2005): ??La Celtiberia: entre la complejidad y la afinidad cultural??, Palaeohispanica 5, pp. 657-684.
• Lorrio, A. J., Ru??z Zapatero, G. (2006): ??The Celts in Iberia: An Overview??, e-keltoi 6.
• Lorrio, A. J. (1997), Los Celt??beros, Murcia, Universidad Complutense de Madrid.