Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Celtib??ric - Viquip??dia

Celtib??ric

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la llengua dels celtibers. Per a altres significats, vegeu ??celtibers??.


Celtib??ic
?
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a:
Regi??: peninsula Ib??rica
Parlants: extingida
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica: Indoeuropea

  Celtica
   Celtica continental Celtib??ric
estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO/FDIS 639-3 xce
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua
Lleng??es paleohisp??niques
Lleng??es paleohisp??niques

El celtib??ric ??s una llengua paleohisp??nica coneguda per testimonis directes, ??s a dir una llengua que es parlava a la pen??nsula ib??rica abans que la llengua llatina hi esdevingu??s la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtib??rica est?? documentada per escrit fonamentalment en signari celtib??ric i en alfabet llat??. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtib??riques ??s desconeguda, les m??s antigues es documenten a la primera meitat del segle II aC i les m??s modernes a finals del segle I aC o potser principis del segle I.

Aquesta llengua pertany al grup de lleng??es c??ltiques de la fam??lia indoeuropea. Tot i presentar una filiaci?? clara que la relaciona amb multitud de lleng??es ben conegudes, la interpretaci?? dels textos en aquesta llengua ??s encara controvertida.

Les inscripcions celtib??riques, unes dues-centes, es distribueixen per la vall de l'Ebre i les cap??aleres del Tajo i Duero en el territori (Celtib??ria) que les fonts cl??ssiques atribueixen als celtibers (arevacs, lusons, tits, bels, pelendons i berons). Els textos en llengua celtib??rica apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, t??sseres de plata o bronze, plaquetes de bronze, cer??miques de vern??s negre, ??mfores, torteres, plaques de pedra, etc.) Alguna d'elles ??s excepcionalment llarga com el tercer bronze de Botorrita (Saragossa) amb m??s de tres mil signes que cont?? una mena de cens d'aproximadament 250 persones.

[edita] Textos d'exemple


A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom
A.2. nekue [: to : u]ertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku
A.3. aresta[lo] : tamai : uta : oskues : stena : uerzoniti : silabur : sleitom : konskilitom : kabizeti
A.4. kantom [:] sankilistara : otanaum : tokoitei : eni : uta : oskuez : boustomue : koruinomue
A.5. makasiamue : ailamue : ambitiseti : kamanom : usabituz : ozas : sues : sailo : kusta : bizetuz : iom
A.6. asekati : [a]mbitinkounei : stena : es : uertai : entara : tiris : matus : tinbituz : neito : tirikantam
A.7. eni : oisatuz : iomui : listas : titas : zizonti : somui : iom : arznas : bionti : iom : kustaikos
A.8. arznas : kuati : ias : ozias : uertatosue : temeiue : robiseti : saum : tekametinas : tatuz : somei
A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos
A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue
A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum
(Transcripci?? Jord??n 2004)


  • Gran inscripci?? de Pe??alba de Villastar (Terol). Probablement un text votiu. Alfabet llat??.


ENIOROSEI
VTA TIGINO TIATVNEI
TRECAIAS TO LVGVEI
ARAIANOM COMEIMV
ENIOROSEI EQVEISVIQVE
OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO
TOGIAS
(Transcripci?? Meid 1994)

T??ssera Fr??hner. Proced??ncia desconeguda.

Bronze de Luzaga (Guadalajara).

T??ssera d'Uxama (Osma, S??ria.

Primer bronze de Botorrita (Saragossa).

Pe??a de bronze (cara B) de Botorrita (Saragossa).

Bronze de Cortono. Proced??ncia desconeguda.

[edita] Bibliografia

  • Hoz, Javier de (2005): ??La lengua y la escritura celtib??ricas??, Celtiberos. Tras la estela de Numancia, pp. 417-426.
  • Jord??n, Carlos. (2004): Celtib??rico, Zaragoza.
  • Meid, Wolfgang. (1994). Celtiberian Inscriptions, Budapest.
  • Untermann, J??rgen. (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
  • Velaza, Javier (1999): ??Balance actual de la onom??stica personal celtib??rica??, Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana, pp. 663-683.
  • Villar, Francisco (1995): Estudios de celtib??rico y de toponimia prerromana, Salamanca.