Ma??

De Viquip??dia

Ma?? ??s la capital administrativa de Menorca, seu del Consell Insular de Menorca.

Taula de continguts 1 Empla??ament geogr??fic 2 El nom de Ma?? 3 Hist??ria 4 Llocs d'inter??s 5 Barris i nuclis de poblaci?? del municipi 6 Festivitats 7 Esport 8 Transport 9 Ciutat agermanada 10 Personatges il??lustres 11 Galeria fotogr??fica 12 Enlla??os externs

[edita] Empla??ament geogr??fic

La ciutat de Ma?? es troba a l'est de l'illa de Menorca, i al final del port de Ma??. Les seves coordenades s??n: 39?? 53??? 21??? N i 4?? 15??? 49??? E. Es troba a uns 72 metres d'al??ada, per?? com la ciutat arriba fins al port, t?? importants desnivells.

[edita] El nom de Ma??

Popularment, s'explica que l'origen del top??nim prov?? del nom propi del general Mag??, germ?? del cabdill cartagin??s Ann??bal, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, p??g.183), refuta aquesta hip??tesi per la manca de base fon??tica i hist??rica. La d??ria de voler trobar darrere de top??nims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans pot??ncies imperials de la Mediterr??nia de l'antigor ha portat a voler relacionar B??rcino amb Am??lcar Barca, Roma amb R??mul, Olissipo amb Ulisses o Par??s amb Paris, raptor d'Helena de Troia.

D'altra banda, Coromines treu import??ncia hist??rica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: ??Encomanat de la formidable expedici?? per mar i terra, que en el segle II llan??aren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sic??lia, Magon, despr??s del primer xoc, es retir??, quasi sense lluita, davant l'h??bil general corinti Timoleont. Destitu??t per Am??lcar i Asdr??bal, fou degradat, sota el pes de l'acusaci?? de covardia (amb sospites de tra??ci??)??. De tota manera, se sap que Mag?? va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves ind??genes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). Aix?? doncs, segons Coromines l'origen seria l??gur-sorot??ptic, com Mallorca i Menorca, aix?? com tamb?? el nom rom?? de Ciutadella, Iamon.

Cal constatar que la grafia tradicional Mah?? amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mah??n, no es considera correcta. Segons les normes de l'??mbit ling????stic del catal?? (1913), nom??s es conserva la hac si es mant?? en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesi??"). En el cas de Ma??, deriva de la paraula llatina Magonis, que no t?? cap hac.

Plini el Vell la menciona al segle I amb el nom de Magon, Pomponi Mela al segle II amb el nom de Mago, i el ge??graf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del segle XIV que la mencionen amb hac com a Mah?? (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'en???? de la publicaci?? al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Ma?? ??s l'??nica forma oficial d'aquest top??nim menorqu?? a tots els efectes i substitueix la forma castellana oficial fins aleshores, Mah??n.

[edita] Hist??ria

El naixement de Ma?? s'explica a partir de la poblaci?? de Menorca, cap al 2000 a.C. Aproximadament, al 1500 a.C., comen??a l'??poca talai??tica, i conseq??entment, un canvi en la societat, que comen??a a organitzar-se en comunitats. Aix??, apareixen petits nuclis de poblaci??, amb murades per protegir les cases. I ??s en aquesta ??poca quan es creen centres costaners per poder vigilar l'entrada per la mar, que ??s la ra?? per la qual s'establirian els primers pobladors a l'actual ciutat de Ma??.

Amb la fundaci?? de la col??nia p??nica a Eivissa, s'intensifiquen les relacions comercials, fet que provoca una evoluci?? progressiva de la civilitzaci?? aut??ctona i desemboca en un gran luxe i en el predomini d'objectes grecs i p??nics. Per aquesta ra??, el port va esdevenir l'element principal de la ciutat, constituint-se com la porta d'entrada de moltes influ??ncies culturals, ja que la navegaci?? era l'??nic mitj?? de transport. Molts viatgers i comerciants feien escala o establien negocis a Ma??. El port sempre estava vigilat per l'ex??rcit de les diferents nacions que han governat l'illa de Menorca.

Devers el segle III a.C., els cartaginesos es van instal??lar al port, encap??alats pel general Mago. Per?? l'any 123 a.C., el control d'aquest port i de tota l'illa passa a ser dels romans. La conquesta romana va ser encap??alada per Quint Cecili Metel Bale??ric. Aquesta nova conquesta va provocar un canvi en la vida di??ria de l'antiga poblaci??. Ma??, en ??poca romana, estava situada sobre les construccions d'??poca talai??tica, que es troben sota l'esgl??sia de Santa Maria i la pla??a de la Conquesta. En un primer moment, Ma?? era un petit nucli, per?? a poc a poc es va convertir en una pr??spera ciutat comercial, gr??cies a la gran activitat que es desenvolupava al seu port.

Una de les caracter??stiques de la civilitzaci?? romana ??s la gran infraestructura que es va estendre per tota l'illa, com posa de manifest la gran xarxa de vies o cal??ades per poder comunicar les diferents poblacions.

Tot aquest desenvolupament provocava que en l'??poca imperial, concretament en la de l'emperador Vespasi?? (74 a.C.), el nucli urb?? de Ma?? rebi la categoria de municipi, amb el nom de Municipium Flavium Magontanum. Aquest nucli urb?? tenia la seva necr??polis situada als afores. Aquest cementeri estava situat entre la pla??a del Pr??ncep i la pla??a del Carme. El seu ritus funerari era la incineraci?? i, per tant, les tombes eren urnes que anaven acompanyades d'objectes personals i ofrenes aliment??ries.

El segle III d.C. significa un gran desenvolupament del municipi de Ma??. Es t?? not??cia que hi ha una comunitat de jueus que l'any 418 obren una sinagoga, per?? desapareixeran quan el bisbe Sever obligui tots els jueus a convertir-se a la religi?? cristiana. Aquesta situaci?? durar?? fins al segle VI, moment en el qual Menorca estar?? sota el poder dels bizantins. Aix?? provoca una paralitzaci?? de les activitats desenvolupades tant al port com dins el nucli urb??, ja que l'illa es converteix en lloc de desterrament.

L'any 904 t?? lloc la conquesta musulmana. Durant aquesta ??poca nom??s se sap que la ciutat havia desaparegut i en el seu lloc hi havia un castell que vigilava i defensava el port. Cal destacar que aquesta nova invasi?? provoca, de la mateixa forma que la conquesta romana, uns canvis en els activitats di??ries, i introdueix noves pautes econ??miques, socials, pol??tiques i culturals. La societat era diversa i s'organitzava en tribus i clans. Eren agricultors i ramaders, per?? aix?? no vol dir que no hi hagu??s comer??, malgrat que la caracter??stica principal era l'exist??ncia del corsarisme.

Per?? la creaci?? de la ciutat actual ??s despr??s de la conquesta cristiana per Alfons III d'Arag??, l'any 1287. De la mateixa manera que durant la conquesta anterior, va tenir lloc la introducci?? de noves institucions pol??tiques, religioses, judicials i noves organitzacions econ??miques. A m??s, es va substituir la poblaci?? musulmana per poblaci?? cristiana; per tant, hi va haver canvis culturals, de llengua i de costums.

Els segles XIV i XV s??n per??odes turbulents, marcats per lluites socials, crisis, etc. La societat medieval es caracteritza per ser una societat estratificada, formada per cavallers, ciutadans, pagesos propietari, menestrals, margintats, esclaus, etc. Per?? l'element m??s important va ser l'esgl??sia, que marca la vida quotidiana. Tots els s??bdits eren fidels i havien de pagar un impost a l'esgl??sia; els qui no el podien pagar, es convertien en esclaus. Aquesta ??s l'??poca d'aparici?? d'ordres mon??stiques, com els franciscans i les clarisses. Malgrat que la religi?? cristiana fos la m??s importants, hi havia a la ciutat una comunitat jueva que tenia una gran import??ncia econ??mica, i tots vivien a la mateixa zona. Per?? l'any 1391, per causa d'unes sublevacions contra els jueus, van ser obligats a convertir-se o, en cas contrari, a ser expulsats.

L'economia es basava en l'agricultura del blat, en la ramaderia ovina i en la manufactura del t??xtil, i el comer?? se centrava en la llana. Existia el mercat, que es trobava en el centre urb?? i servia per poder-hi vendre tots els productes. A part, la ciutat de Ma?? es caracteritzava per tenir unes grans defenses, amb diferents portals: uns comunicaven amb la resta de poblacions i altres, amb el port (com el portal de Baixamar). Quant a la cultura, cal destacar les festes populars, religioses teatres pels carrers i joglars. Un dels personatges importants va ser Miquel de Ver??.

Amb la dinastia dels Habsburg, Menorca entra a formar part de la pot??ncia pol??tica i militar de la monarquia hisp??nica. Els segles XVI i XVII s??n considerats, d'una forma global, segles de gran lluites internes, males collites, epid??mies, etc. El segle XVI, amb el canvi de pol??tica sobre el Mediterrani, el port de Ma?? torna a tenir una certa import??ncia. Aix?? provoca que l'any 1535 tengui lloc l'assalt de Barba-rossa, corsari turc, que com a bot?? se va endur tots els tresors de la ciutat i 800 persones, que van ser venudes com esclaves. Desrpr??s d'aquest fet, es va reconstruir la ciutat i tamb?? es va repoblar. Com a reacci??, es va construir, l'any 1554, el castell de Sant Felip, sota el regnat de Carles I; l'arquitecte va ser Joan Baptista.

En el segle XVII es produeixen diferents esdeveniments, com la reforma de Trento, que provoca l'augment d'ordes religioses. ??s el cas, per exemple, de les Concepcionistes de Ma??, que l'any 1616 es construeixen el convent i l'esgl??sia de clausura. Per?? encara existeix la Inquisici??, utilitzada per poder tenir un millor control social i econ??mic. La societat segueix sent jerarquitzada, per?? apareix un nou estament, que s??n els jornalers. Tamb?? apareixen els gremis, que tenen una gran import??ncia econ??mica (ja que regulen la producci?? manufacturera), una import??ncia religiosa i tamb?? social, ja que fan activitats assistencials. Per tant, els gremis eren grups de gent que tenien en com?? la feina i s'ajudaven entre si. L'economia segueix estant basada en l'agricultura, per?? el comer?? de la llana i del formatge va en augment. Per?? en aquest segl es produeixen moltes epid??mies, com la de la pesta de l'any 1652, que va matar molta gent, i tamb?? males collites que provoquen que les subst??ncies siguin insuficients. Davant d'aix??, es recorre a obtenir blat d'altres indrets. L'any 1613 es construeix la Casa Consistorial, que ocupa el mateix lloc que avui dia.

A finals del segle XVII i comen??aments del XVIII t?? lloc un esdeveniment important que provoca una gran tensi?? entre la gent. Aquest fet ??s la Guerra de Successi?? (1706-1713), que comporta la divisi?? de la societat entre partidaris de Carles d'??ustria i seguidors de Felip de Borb??. Devers l'any 1708, els brit??nics ocupen Menorca per poder ajudar en Carles a obtenir el tro, per?? ser?? Felip el qui guanyar??. La guerra acaba amb el Tractat d'Utrecht, que imposa la pau i reconeix el domini brit??nic de Menorca. El segle XVIII es caracteritza per ser una etapa moguda, ja que la ciutat de Ma??, i tota l'illa, viuran un dels seus per??odes de m??xim esplendor, perqu?? seran l'objectiu de les pot??ncies europees:

• Anglesa (1713-1756)
• Francesa (1756-1763)
• Anglesa (1763-1782)
• Espanyola (1782-1798)
• Anglesa (1798-1802)
• Espanyola (1802)

La primera dominaci?? anglesa va configurar la ciutat actual, i va provocar un creixement i un desenvolupament econ??mic que van deixar empremta. T?? lloc un augment demogr??fic, una expansi?? de l'agricultura, un desenvolupament del comer?? i tamb?? de la navegaci??; a???? provoca que el port es conveteisqui en un centre comercial de primera import??ncia ocm a espai de distribuci?? de mercaderies i de fabricaci?? de vaixells. Aquesta nova situaci?? provoca que la burgesia tengui m??s import??ncia i que hi hagi un gran moviment de gent de diferents graces. Cal destacar que encara existeix el corsarisme. Tamb?? es construiexen noves carreteres, per poder connectar amb la resta de les poblacions, i un fet important ??s que Ma?? es converteix, l'any 1722, en capital de l'illa. Aix?? ??s un segle d'expansions urbanes. S'aprofita per construir cases senyorials d'un nou estil totalment diferent, com les del carrer d'Isabel II. T?? lloc la reforma de Santa Maria i de Sant Francesc, i es duen a terme noves construccions, com hospitals, l'esgl??sia del Carme, el Principal de Gu??rdia, l'esgl??sia de Sant Antoni, la Concepci??, Sant Josep, etc.

Durant el segle XIX, la situaci?? anterior va canviar, ja que l'any 1802, sota sobirania espanyola, es va prohibir el lliure comer?? de blat i de llegums. Per tant, la ciutat va viure un per??ode d'estancament i de decad??ncia. Davant d'aix??, molta gent va emigrar a altres llocs. Per?? la situaci?? va millorar cap a la meitat de segle, gr??cies a la introducci?? de la ind??stria i la represa de l'activitat comercial. Una altra innovaci?? ??s la navegaci?? de cabotatge, que solen ser les connexions amb Barcelona i Mallorca (1919, per mitj?? de la Transmediterr??nea). Tamb?? trobam la nova ind??stria de les sabates. Tot aix?? requereix una gran infraestructura i, a poc a poc, la ciutat va canviat d'aspecte; sobretot el port, ja que s'hi construeixen f??briques i magatzems. Altres construccions importants s??n la Mola, el cementiri, el Teatre Principal i l'esgl??sia de Santa Eul??lia. Tamb?? hi ha una expansi?? urbana, ja que t?? lloc la urbanitzaci?? de ses tanques del Carme, a partir de la desamortitzaci?? de Mendiz??bal, i se segueixen construint cases senyorials.

A principis del segle XX, es crea dins Ma?? l'Ateneu, entitat que provoca la dinamitzaci?? de la cultura menorquina. ??s un segle durant el qual la ciutat de Ma?? es modernitza i canvia la seva imatge. Aix?? tamb?? inclou una transformaci?? de l'economia i tamb?? de la societat; podrem veure com la burgesia es fa propiet??ria, gr??cies a les desamortitzacions, i els obrers comencen a reclamar els seus drets en el camp del treball.

En en primer ter?? del segle es produeixen diferents fets pol??tics, com la II Rep??blica. Per?? els canvis vindran amb la Guerra Civil i, despr??s, amb la Dictadura, que provoquen l'empobriment de la ciutat i ocasionen la falta de llibertats socials, culturals i econ??miques. Aquesta situaci?? millora devers finals dels anys 50 amb la recuperaci?? de la ind??stria i el naixement del fenomen tur??stic.

Actualment, la ciutat es caracteritza per tenir una gran activitat econ??mica, la major part de la qual est?? destinada al turisme. Les construccions m??s importants s??n la pescateria i la Sala Augusta. Tamb?? cal destacar que, a partir dels anys 60, es produeix un altre fenomen d'expansi?? urbana que continua fins avui, i que crea una nova perif??ria a la ciutat.

[edita] Llocs d'inter??s

• Ajuntament
• Ateneu
• Biblioteca p??blica
• Carrer Isabel II
• Casa Mir
• Cementiri i ermita de Gr??cia
• Esgl??sia i claustre del Carme
• Esgl??sia i convent de la Concepci??
• Esgl??sia de la Concepci??
• Esgl??sia de Sant Antoni
• Esgl??sia de Santa Eul??lia
• Esgl??sia i claustre de Sant Francesc
• Esgl??sia de Sant Josep
• Esgl??sia de Santa Maria
• Fortalesa de la Mola
• Hort Nou
• Illa d'en Colom
• Illa del Rei
• Llatzaret
• Illa de la Quarantena
• Palau Oliver
• Pescateria
• Portal de Sant Roc
• Principal de Gu??rdia
• Resid??ncia Geri??trica
• Sala Augusta
• Teatre Principal

[edita] Barris i nuclis de poblaci?? del municipi

Entitat de poblaci??	Habitants
Binidal??	35
Binix??quer	395
Cala Llonga	290
Canutells, es	162
Grau, es	167
Llucma??anes	169
Ma??	25.709
Mesquida, sa	74
Murtar,es	30
Sant Antoni	81
Sant Climent	557
Font: Ibae

??rees del nucli principal:

• Bellavista
• la Clota
• es C??s de Gr??cia
• Dalt Sant Joan
• Dalt Vilanova
• jardins de Malbuger
• es Mol?? del Pla
• sa Raval
• ses Tanques del Carme

Nuclis tradicionals:

• es Grau
• Llucma??anes
• sa Mesquida
• Sant Antoni
• Sant Climent

Nuclis nous:

• Binidal??
• Binillaut??
• Binix??quer
• Cala Llonga
• es Canutells
• es Caparrot
• es Murtar
• Forma Nou
• Llimpa
• Santa Madrona
• Serra Morena

[edita] Festivitats

El dia 8 de setembre es celebren les festes patronals: les Festes de Gr??cia. Es celebren amb el tradicional jaleo, a la pla??a de la Constituci??, davant l'Ajuntament.

[edita] Esport

La ciutat compta des de l'any 2005 amb un estadi de b??squet amb capacitat per a 5.115 espectadors, ja que el Menorca B??squet, ViveMenorca, juga a la ACB des de la temporada 2005-2006.

[edita] Transport

L'Aeroport de Menorca est?? situat a uns 4,5 quil??metres al sud-oest de Ma??, i pertany al seu municipi i al de Sant Llu??s. ??s un aeroport de natura eminentment tur??stica, amb un important tr??nsit x??rter que arriba als nivells m??xims a l'??poca estival.

[edita] Ciutat agermanada

• Cervia, (It??lia)

[edita] Personatges il??lustres

A continuaci?? ??s mostra una llista dels Menorquins Il??lustres nomenats per l'Ajuntament de Ma??:

• Joan Ramis i Ramis
• Pasqual Calb?? i Cald??s
• Mateu Orfila i Rotger
• Benet Andreu i Pons
• Pere Riudavets i Tudur??
• Josep M?? Quadrado Nieto
• Francesc Cardona i Orfila
• Joan J. Rodr??guez Femen??as
• Francesc Camps i Mercadal
• Francesc Hern??ndez Sanz
• ??ngel Ruiz i Pablo
• Joan Mir i Mir
• Lloren?? Lafuente Vanrell
• M??rius Verdaguer Travesi
• Joan Hern??ndez Mora
• Francesc de Borja Moll
• Maria Llu??sa Serra Belabre

[edita] Galeria fotogr??fica

Ajuntament de Ma??	Casa Mir	Pont de Sant Roc	Esgl??sia del Carme
Teatre Principal	S'Hort Nou	Esgl??sia de Sant Francesc	Ermita de Gr??cia
Esgl??sia de Sant Josep	Resid??ncia Geri??trica	Santa Maria	La Concepci??
Biblioteca p??blica	Principal de Gu??rdia	Convent de la Concepci??	Palau Oliver
Carrer Isabel II	Sant Antoni

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ma??

• Informaci?? aeroport de Ma??
• P??gina de l'Ajuntament
• Informaci?? de l'Institut Balear d'Estad??stica
• (PDF) Resoluci?? de 21 de juliol de 2006, del Consell Insular de Menorca, de canvi de nom del municipi de Mah??n pel de Ma?? (BOE 06-09-2006)

Portal I.Balears	Illes Balears ??? Menorca
Municipis:	Alaior | es Castell | Ciutadella de Menorca | Ferreries | Ma?? | es Mercadal | es Migjorn Gran | Sant Llu??s
Consells insulars: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera