Es Castell
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Menorca | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Menorca |
||
| Gentilici | Castellenc, castellenca | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 11,61 km² | ||
| Altitud | 19 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
7.629 hab. 657,11 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 52′ 42.86″ N 4° 17′ 23.81″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Batlessa: |
5 Irene Coll Florit (Indep.; 2003) |
||
| Patró/Patrons | Sant Jaume | ||
Es Castell, o també el Castell, és un municipi de Menorca. S'ha anomenat també com:
- Castell de sant Felip
- S’Arraval de sant Felip
- la Rabal Nova
- Georgetown (1771, en honor al rei Jordi III d'Angleterra)
- Real Villa de San Carlos (1782, en honor al rei Carles III d'Espanya)
- Villacarlos (fins al 1985)
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cala Sant Esteve | 61 |
| Castell, es | 4.980 |
| Fonduco, el | 61 |
| Santa Anna | 689 |
| Sínia d'en Riera | 49 |
| Sol de l'Est | 345 |
| Son Vilar | 796 |
| Trebalúger | 459 |
| Font: Ibae | |
Nuclis nous:
- la Cala de Sant Esteve
- el Fonduco
- Santa Anna
- la Sínia d'en Riera
- Son Mercadal de Dalt (o Sol del Este)
- Son Vilar (antigament Bello Horizonte)
- Trebalúger
[edita] Orígens
El poble pren nom del castell de Sant Felip, on a prop s'hi assentava el primitiu nucli. Aquesta fortalesa es va construir en resposta al perill turc i molt concretament després que Barba-rossa assaltés Maó l'any 1535 en represàlia a la conquesta de Tunis (cau del corsari) per Carles V uns mesos abans. Però va ser per mandat de Felip II (regent de les possessions espanyoles del seu pare en aquells anys) i sobre un projecte de l'italià Joan Baptista Calvi que es va començar a construir anys després. L'any 1558 ja estaven artillades les fortificacions del castell i va poder-ser repelir un atac otomà. Això va estimular que molts maonesos cerquessin recer prop les muralles del castell i acabessin conformant un nucli habitat permanent que amb els anys va anar creixent i que se'l coneixia com a s'Arraval de sant Felip.
Durant la segona dominació britànica de l'illa (1763-1782), es va esbucar l'antiga població de s'Arraval de sant Felip, ja que estava massa a prop de les fortificacions del castell. Durant el setge francès del 19 de maig de 1756 això havia representat un autèntic problema per a la defensa de la fortalesa. Així doncs, la població es traslladà més lluny, a l'indret conegut amb el nom de la Rabal Nova, entre Cales Fonts i Cala Corb. S'aixecà amb un traçat ortogonal i deixant al seu centre una espaiosa plaça d'armes envoltada de casernes, com també uns anys abans els francesos ho havien fet amb Sant Lluís. Els britànics també ampliaren de forma espectacular el castell.
Però l'exèrcit franco-espanyol, a les ordres del duc de Crillon, va recuperar i demolir el castell l'any 1782, tot pensant que intercanviarien l'illa després als anglesos per Gibraltar. Curiosament, la pasqua militar que encara se celebra a l'Estat Espanyol prové d'aquest atac del 6 de gener dut a terme per les tropes de Carles III.
Els britànics, durant la tercera dominació de l'illa (1798-1802) van tornar a reconstruir el castell i els seus baluards (malgrat van paral·litzat-se les obres quan es va saber que Menorca retornaria als espanyols). El van rebatejar amb el nom de Sant Jordi, com li havien posat a la vila anys abans i li tornarien a posar: Georgetown. Va ser aleshores quan va començar a segregar-se de Maó i gaudir d'una certa autonomia municipal.
[edita] Enllaços externs
- Fitxa municipal de l'Institut Balear d'Estadística
- mapa
- Consideracions historico-militars sobre Menorca fins el segles XVI
- Pàgina sobre el municipi a WebMenorca, Triangle postals
| Portal I.Balears | Illes Balears – Menorca |  |
| Municipis: | Alaior | es Castell | Ciutadella de Menorca | Ferreries | Maó | es Mercadal | es Migjorn Gran | Sant Lluís | |
| Consells insulars: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | ||
