Cultura de La T??ne
De Viquip??dia
La Cultura de la T??ne fou el darrer per??ode de l'edat del ferro i abra??a un per??ode entre el 500 i el 200 aC.
Es caracteritza per una major unitat cultural dels "celtes", i un sentiment d'unitat racial i sobretot religiosa a trav??s dels druides o capellans.
[edita] Penetraci?? dels Gals
Uns nous pobles indoeuropeus, els anomenats gals, van penetrar a la Pen??nsula Ib??rica cap al 500 aC. Encara que la cultura Hallstattica va perdurar, els gals deixaren abundants rastres de la seva penetraci??. La topon??mia ens mostra el seu pas per Arag?? amb noms com el riu Gallegos i el riu Arva, ciutats com Mall??n, Gallur, Mogall??n, Munebrega, Gallocanta, F??rum Gallorum, Galicum, Gorum, Arcobriga etc. . i altres nombrosos top??nims menys coneguts. Amb els gals va penetrar la cultura de la T??ne. La penetraci?? va quedar bastant circumscrita a la zona aragonesa i a la Vall de l'Ebre Central.
Amb els gals s'introdueix l'anomenada Cultura de la T??ne. Els celtes de la cultura post-hallstattica queden influ??ts per aquesta cultura a la qual no tarden a assimilar-se en molts aspectes, i donen origen a una s??rie de clans (els cum) agrupats en una tribu, a la capital confederal de la qual s'arribar?? de vegades a emetre's moneda.
[edita] La cultura de la T??ne
Amb l'arribada de l'onada de poblaci?? gala, els trets f??sics, de car??cter i culturals dels celtes adopten caracter??stiques ja molt marcades. Encara que els celtes tenien bona estatura els gals eren fins i tot m??s alts. Tots els pobles celtes, i els gals no eren excepci??, eren valents. En aquesta ??poca era caracter??stica la seva irritabilitat. Tamb?? se'ls considerava exaltats. Desafiaven a la mort en els combats i mataven a les seves fam??lies si les veien en perill. Eren austers i lleials. Fins i tot vencedors en combat respectaven a l'enemic. Tenien gran afecci?? a la beguda. Eren arrogants, busca-raons i cr??duls.
Els homes s'afaitaven la cara per?? es deixaven grans bigotis i els cabells llargs. Les dones cobrien la seva cap amb un vel, muntat sobre un aparell de ferro. Vestien t??niques amb m??negues, fins a per damunt dels genolls, i a sobre penjaven el "sagum" (casaca) o capa de llana, de bigarrats colors. Cal??aven esclops i s'adornaven amb bra??alets i collarets.
Practicaven la sal?? de la carn, sobretot de porc, teixien la llana, curtien pells, feien treballs de terrissaire, treballaven el cuir, feien tapissos, brodats i esmalts, i treballaven els metalls.
Per a l'agricultura utilitzaven l'arada de dues rodes.
Bevien vi, hidromel, cervesa i sidra. Menjaven pa i carn.
Es creu que van poder descobrir el sab??, el nom del qual procedeix de la paraula celta "sapo". Tamb?? se'ls atribueixen altres invencions: la barreja d'estany i coure, les b??tes de vi i les serres mogudes per aigua.
La cer??mica no ofereix gran variaci??. Segueix sent sense decorar o decorada amb pintura vermella, potser d'influ??ncia ib??rica (encara que sempre m??s senzilla que la cer??mica ib??rica). Les urnes solen ser esf??riques igual que els vasos (esf??rics amb el peu alt). Tamb?? es troben vasos dobles c??nics de derivaci?? hallstattica. Es comen??a a usar el torn i la pasta usada ??s del color de la totxana.
Les espases de l'??poca eren llargues, i les cenyien al costat dret. Tamb?? usaven escuts de cuir de l'altura d'un home, i usaven arcs i fletxes, ondes i carros i llances llargues amb puntes de ferro. Tamb?? usaven ganivets (punyals), casc, genolleres i cotes de malles. Les espases es van escur??ar en relaci?? amb el per??ode anterior i les boles terminals es van fer majors, atrofiant-se les antenes que van derivar en simples botons terminals. El punyal ??s una pe??a caracter??stica del per??ode, apareixent el punyal doble globular (??s a dir que t?? en el m??nec dos eixamplaments circulars) i l'espasa corba anomenada falcata.
Les ciutats celtes tenien noms acabats en "dunum" (Castell) i "briga" (fortalesa).
Els celtes del per??ode de la T??ne tenien com a base la fam??lia sobre la qual estava el cum o reuni?? de fam??lies emparentades amb un cap com?? (instituci?? similar al clan dels escocesos) i un emblema diferenciador (un objecte natural que dibuixat en pedres marcava els limites dels seus dominis). Cada cum governava sobre una comunitat, amb centre en la "vertcum" (vila del clan) consistent en una fortalesa al centre d'un recinte fortificat generalment circular constru??t sobre una elevaci?? al voltant de la qual, en el pla, vivien els adscrits al clan. De diverses cum naixia la tribu.
Les tribus eren merament divisions generals (cada tribu t??nia un castell central, potser un lloc com?? de culte) per?? cada cum era absolutament independent. El cap del cum disposava d'un cos especial de devots, que l'assistia en la guerra i que se su??cidava al morir aquell. El cap t??nia un poder absolut.
En cas de guerra podien unir-se diverses ciutats o mes d'un cum, elegint-se un cap de guerra o cabdill. Excepcionalment les tribus podien confederar-se amb fins bel??lic??s. Per a la guerra disposaven d'unitats d'infanteria i de cavalleria perfectament entrenades en la seva funci??.
Les pr??ctiques religioses havien anat augmentant la seva complexitat. En el per??ode de La T??ne adoraven als animals cobrats en les caceres, a alguns animals dom??stics o de pastura (cavall, toro, ase, molt??, etc...), a arbres, boscos i fruits, a divinitats femenines agr??ries (les tasques agr??coles eren pr??pies de dones), a la fertilitat de les plantes, als d??us del comer??, la m??sica, la guerra, el mar, els rius, les fonts i altres; donaven culte a les armes (martell, destral, mall i espasa); els caps de cum eren considerats d??us, condici?? a la qual tamb?? accedien alguns herois.
Es prohibia menjar a certs animals (la gallina, l'oca i la llebre). Eren supersticiosos. Creien fermament en una altra vida despr??s de la mort. Algunes de les seves pr??ctiques religioses es creu que exigien sacrificis humans.
Es coneixen alguns dels seus d??us, sent els principals: Neto (d??u del Sol), Endov??lic (d??u de la bondat) i Atecina (la deessa anomenada Pros??rpina pels Ibers).
Els habitacles de la poblaci?? havien millorat, i la casa t??pica en l'??poca era de tres habitacions: vest??bul, cuina i dormitori, amb un celler o magatzem sota el s??l.
