Demetri I Sòter
De Viquipèdia
Demetri I Sòter, inicialment conegut com Demetri el jove fou nominal rei selèucida per uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC i després del 162 aC al 150 aC.
A la mort del seu pare Seleuc IV Philopator a mans del ministre Heliodor, Demetri, que poc abans havia estat enviat a Roma com hostatge, fou proclamat rei pel ministre. Antíoc IV Epifanes, germà de Seleuc IV, fins recentment hostatge a Roma (substituït precisament pel seu nebot), va obtenir el suport del rei de Pèrgam i amb un exèrcit pergamida es va fer amb el poder el 174 aC.
El 163 aC el Senat romà el va reconèixer com hereu legítim en front del jove Antíoc IV Epifanes i va ordenar alliberar-lo i enviar-lo a Síria. La pèrdua de prestigi del regent, el general Lísies, va afavorir a Demetri que fou reconegut per l'exèrcit al presentar-se al país, on tenia el suport dels romans. Va agafar el sobrenom de Soter (el salvador). El sàtrapa de Babilònia, Timarc, germà del antic primer ministre Heraclides, es va rebel·lar i es va proclamar independent, i Roma el va reconèixer i oficialment no va tenir relacions amb Demetri.
Demetri va continuar la lluita contra els Macabeus i va enviar al general Nicànor. Es va lliurar batalla a Cafarnaum sense un clar guanyador; els selèucides van acampar a Bet Horon, i tot i que va rebre reforços, va ser derrotat a una batalla prop del campament. Judes Macabeu va concertar una aliança amb el senat i el poble de Roma, i el senat va reconèixer la independència del poble jueu. Però al any següent (161 aC) el general selèucida Balquides va arribar al país dels jueus prop de Jerusalem i va lliurar batalla entre Berean i Elasa, derrotant a Judes Macabeu que va morir al combat (el va succeir el seu germà Jonates Afo), mentre els combatents jueus es van haver de retirar al territori dels Nabateus (Nabath). Al mateix temps Ariarates V de Capadòcia fou deposat i fou instal·lat al tron Holofernes (Orofernes), que fou presentat com a membre de la família reial però que no se sap si ho era realment. El 160 aC Demetri va entrar a Babilònia i va derrotar i matar a Timarc. Amb els Macabeus el general Balquiades, després d'un setge infructuós de Bet Basi i d'un gran nombre de petits combats no massa afortunats, va acordar una treva o pau temporal el 157 aC.
El rei deposat de Capadòcia va demanar ajut a Roma i el Senat romà va decretar el seu restabliment el 157 aC. Ariarates V fou restablert amb l'ajut de Pèrgam, Roma i Egipte. Després el rei capadoci va col·laborar en trobar un rival de Demetri, Alexandre Balas, que deia ser fill d'Antíoc IV (o potser era simplement un aventurer que es feia passar per tal), que amb el suport del rei de Capadòcia, de Ptolomeu VI Filomètor d'Egipte, d'Àtal II de Pèrgam, i del ex primer ministre selèucida Heraclides (assassí del pare de Demetri I), va desfermar la guerra civil al Imperi Selèucida (154 aC). El 152 aC Balas es va aliar amb el cap dels jueus macabeus, Jonates Afo.
En aquestos anys (després del 161 aC) els sàtrapes de Elimàida o Susiàna i de Pèrsis (incloent Carmània) es van fer independents aliats als parts.
El 150 aC va esclatar a Antioquia una revolta favorable a Alexandre I Balas i Demetri va morir combatent als rebels (estiu). Alexandre I fou coronat rei, i es va casar amb Cleòpatra Thea filla de Ptolomeu VI Filomètor d'Egipte.
| Precedit per: Seleuc IV Philopator (primera vegada)
|
Imperi Selèucida | Succeït per: Antíoc IV Epifanes (primera vegada)
|
