Alcmeònides

De Viquipèdia

Els Alcmeònides (Alcmaneonidae, Ἀλκμαιωνίδαι) foren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleídes, que van ocupar un paper destacat a l'història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC. Els Neleídes foren expulsat de Pylos (Messènia) pels doris, vers el 1100 aC i es van establir a Atenes on el cap de la família, Melantos, va esdevenir rei, i Alcmeon, representant de la branca segona va originar la família. Suposadament Alcmeon fou rebesnét de Nestor. El càrrec d’arcont de per vida que va existir a Atenes va correspondre en general a la família de Medon i nomes apareix dos vegades vinculat als Alcmeònides però no se sap si eren autèntics o venien de la família per part de mare.

Els membres principals de la família foren:

Alcmeó, fundador de la família vers el 1100 aC

Megacles, sisè arcont perpetu d'Atenes.

Alcmeó, últim arcont perpetu d'Atenes (755 aC-753 aC)

Megacles, arcont el 612 aC, que va ser culpable de sacrilegi pel tractament als insurgents sota Ciló. Es va demanat l’expulsió de la família i Soló, segurament per poder introduir les seves reformes, els va aconsellar de sotmetre la causa a un tribunal de 300 nobles; el tribunal els va expulsar d'Atenes i van haver de marxar a Fòcida vers el 596 aC.

Alcmeó, fill del anterior, que va assistir a una ambaixada del rei Cressos de Lídia, i aquest rei el va cobrir d’or, d’on arranca la fortuna de la família (vers 590 aC).

Megacles, fill del anterior i oponent de Pisístrat, casat amb Agariste, filla de Clístenes, tirà de Sició. Aprofitant la divisió política a Atenes van donar suport a Licurg, i van poder tornar. Poc després van expulsar a Pisístrat (559 aC) que havia arribat feia poc al govern, però al cap de cinc anys Pisístrat i Megacles es van reconciliar, i Pisístrat es va casar amb la filla de Megacles, i fou restaurat en el govern. El maltractament de Pisístrat a la seva dona va produir el seu enderrocament pels alcmeònides; durant uns anys Pisístrat va reunir un exercit amb el que va envair Àtica i va derrotar als alcmeònides que foren enviats al exili. A la mort d'Hiparc els alcmeònides van obtenir la fortalesa de Lipsidicion, a la frontera, i van intentar recuperar el poder però foren derrotats per Hipies. El 548 aC el temple d'Apol·lo a Delfos fou incendiat i els Alcmeònides es van oferir al consell amfictiònic per restaurar-lo i el van fer molt millor del que podia esperar-se, el que els va fer molt populars. Llavors van acusar al Pisistràtides de haver provocat el foc. L’oracle els va afavorir doncs quant fou consultat per Esparta una i un altra vegada va donar la mateixa resposta: s’havia de restaurar la llibertat d'Atenes; així que els espartans van enderrocar a Hipies i van retornar el poder als Alcmeònides el 510 aC que llavors eren dirigits per Clístenes.

Megacles i Argiste van tenir tres fills:

Clístenes el reformador; Hipòcrates; i Cèsira (casada amb Pisístrat). Hipòcrates fou el pare de Megacles i Agarista. Megacles fou pare d'Euriptòlem.

Agariste es va casar amb Xantip i va tenir a:

Pèricles, l’home d’estat; i a Arifró

Clístenes el reformador fou el pare de:

Megacles, guanyador als jocs Pithis, que fou el pare de Deinòmaca, que es va casar dues vegades: amb Clínies, comandant d’un trirrem a la batalla d'Artemísion el 480 aC; i amb Hipponicos, un dels comandants a la batalla de Tanagra el 426 aC.