Pisístrat

De Viquipèdia

Pisístrat (Peisistratus, Πεισι ́στρατος), (vers abans del 600-527 aC). fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou tirà d'Atenes. Va prendre el poder vers l'any 560 i el va conservar fins que va morir, tret de dos períodes on va viure a l'exili.

Va rebre el seu nom de Pisístrat fill de Nèstor, suposat ancestre familiar. Hipòcrates havia enllaçat amb la família dels Filides. Va néixer no més tard del 612 aC.

Fou amic de Solo. Quan aquest va induir als atenencs a fer la guerra contra Megara per la possessió de Salamina, Pisístrat, que era arcont, el va ajudar amb la seva eloqüència, aconseguint l'anul·lació del decret que prohibia cap atac sobre l'illa. Pisístrat es va destacar tanmateix en la conquesta de Nisea, el port de Megara.

Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'Atenes i llavors van esclatar les lluites partidistes entre el partit de la plana (dirigit per Licurg d'Atenes), el de les muntanyes (dirigit per Pisístrat) i el de la costa (dirigir per Megacles fill d'Alcmeó) . Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.

Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs; un darrera maniobra, presentant una sèrie de seguidors ferits suposadament pels rivals, va acabar la feina: el senat a proposta d'Aristó, li va concedir un cos de 50 homes armats per la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella el 560 aC. Megacles i els alcmeònides van fugir. Soló va haver de reconèixer la victòria del seu antic amic.

Una vegada al poder Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt be el país, però molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat li fou confiscada i fou comprada per Càl·lies fill d'Hipònic.

Pisístrat va ser a l'exili uns sis anys i mentre Megacles i Licurg es van enfrontar i finalment el primer va contactar amb Pisístrat per una aliança que el retornaria al govern i es casaria amb Cesira, filla de Megacles; la proposta fou acceptada però no era fàcil que Pisístrat fou acceptat pel poble. Altre cop el tirà va recórrer a una estratagema per accedir al poder: va contractar a una dona molt maca de Peònia, de mom Fia, a la que va disfressar d'Atenea i es va posar al seu costat en un carro, fent córrer el rumor que la mateixa Atenea era qui el retornava a l'acròpoli. El poble ho va creure i el va rebre i acceptar, segurament també per influencia de Megacles i el seu partit, ara aliats al tirà. Es diu que Fia fou donada en matrimoni a Hiparc.

Pisístrat va tractar malament a la seva dona, que es va queixar a la seva mare. Megacles altre cop es va aliar a Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Es va retirar a Erètria (illa d'Eubea). Altre cop la seva propietat fou confiscada i altre cop fou comprada per Càl·lies.

A Erètria, en una reunió familiar, a proposat del fill Híppies, es va decidir intentar recuperar el poder i es va obtenir el suport d'algunes ciutats, especialment Tebes. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a Argos; amb tots els preparatius van passar uns deu anys. Finalment, sota el comandament d'un militar nadiu de Naxos de nom Ligdamis, els mercenaris van arribar a Marató a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir; els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast; els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic; mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició.

Poc després fou conquerida l'illa de Naxos i Ligdamis fou recompensat pels seus serveis amb la tirania de l'illa.

Altre cop tirà (per tercera vegada) va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposició i hostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custodia de Ligdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar com el pare de Milcíades. Els mercenaris foren pagats amb les mines d'or de Leureion i les mines de la regió de l'Estrimó a Tràcia (que no se sap com va adquirir, però probablement com a possessió privada mercès a la seva amistat o parentiu amb la casa reial de Macedònia). L'illa de Delos fou purificada per indicació d'un oracle. La única expedició militar de que es té noticia, apart de la conquesta de Naxos, es la conquesta de Sigeum, que estava en poder de Mitilene, i que finalment, després de diverses lluites, van obtenir per un arbitratge de Periandre de Corint. Hegesistrat de Sigeum, bastard de Pisístrat, fou establert com a tirà a Sigeum (Sigeion). Poliè esmenta també algunes operacions militars del seu fill Híppies per suprimir la pirateria a la mar.

Pisístrat va conservar la constitució de Soló i únicament es pot considerar alterada en que els membres de la seva família van exercir els principals càrrecs de l'estat. Pisístrat obeïa o fingia obeir les lleis i una vegada fins i tot va comparèixer davant el tribunal de l'Areòpag per respondre d'un càrrec d'assassinat, que finalment fou retirat. El seu govern fou una barreja de enfortiment i respecte de la llei i d' indulgencia amb els enemics.

Pisístrat es va casar tres vegades: la primera dona, de nom desconegut, fou la mare d'Híppies (segons Tucídides el fill gran) i d'Hipparc; més tard es va casar amb Timonassa d'Argos, amb la que va tenir dos fills, Iofó i Tessal (alguns atribueixen a Timonassa connexions amb la casa reial de Macedònia), el primer segurament va morir jove. També va tenir un bastard de nom Hegesistrat, tira de Sigeion, i una filla casada amb un jove de nom Trasíbul o Trasímedes. La seva tercera dona fou la filla de Megacles, Cesira.

Pisístrat va morir ja vell vers el 527 aC i el va succeir en la tirania pel seu fill Híppies, i segurament el seu germà Hipparc va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514 aC. Pisístrat va fundar una efímera dinastia coneguda com els pisistràtides.

Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara Heròdot, no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar. Se li atribueixen diverses reformes i millores: omplí Atenes de monuments, va reunir obres de l´època homèrica en la que seria la primera biblioteca pública; va incrementar el comerç, cosa que va afavorir el creixement de la classe mercantil; donà gran lluïment a les festes públiques d'Atenes com les dionisíaques i les panatenees; afavorí el desenvolupament econòmic; durant la seva tirania es va fer la primera representació teatral.