Meleagre (regent)
De Viquipèdia
Meleagre (Meleager, Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.
Era un oficial macedoni que va servir amb distinció a Alexandre el Gran. Apareix a la guerra contra els getes el 335 aC i al Grànic el 334 aC on dirigia una de les divisions de la falange, lloc que va conservar en les següents campanyes. Després fou nomenat comandant junt amb Cenos i Ptolemeu (fill de Seleuc) per dirigir les tropes formades per recent casats que foren enviades de retorn a Macedònia i es van reunir amb Alexandre a Gòrdion el 333 aC. Va participar també a les batalles d'Issos i Arbela. Junt amb Cràter d'Orèstia va desallotjar als perses dels passos a Perside; també va participar al creuament del riu Hidaspes i altres operacions a l'Índia. Tot i així mai fou elevat a un comandament destacat.
A la mort d'Alexandre, segons Justí fou el primer a proposar la proclamació com a reis de Filip III Arrideu o d'Hèrcules, en lloc d'esperar a que Roxana donés a llum; Quint Curti Ruf en canvi diu que va criticar a Perdicas d'Orèstia per la seva ambició i se'n va anar de la reunió. Diodor de Sicília diu que va anar a veure les tropes que estaven a punt del motí per calmar-les i que es va unir als amotinats. El cert es que Meleagre fou el primer opositor a Perdicas i va assolir el comandament de la infanteria, que s'havia declarat en favor de Filip Arrideu; va arribar a donar l'orde d'executar a Perdicas cosa que Perdicas va evitar al tenir el suport de la cavalleria (al menys la majoria) i de molts generals. Meleagre va romandre a Babilònia i la gent de Perdicas va sortir de la ciutat. Abans del trencament definitiu es va arribar a un acord, per mediació d'Èumenes de Càrdia, que dividia l'autoritat reial entre Arrideu i el fill pòstum d'Alexandra i Roxana i mentre Meleagre quedava associat a Perdicas en la regència.
Perdicas va deixar creure a Meleagre que tot estava assegurat però no va tardar a tenir a les seves mans a Arrideu i un dia, en presencia del rei, Perdicas va convocar a l'exèrcit i va demanar el càstig de tots els que estaven implicats en els darrers disturbis; la infanteria, agafada per sorpresa, no va poder fer res i 300 acusats de motí foren executats; Meleagre no fou atacat però va considerar mes segur de fugir. Es va refugiar a un temple on fou localitzat i assassinat amb coneixement de Perdicas (323 aC).
