Ol??mpia d'Epir
De Viquip??dia
Ol??mpies (Olympias ??????????????????) fou reina de Maced??nia, esposa de Filip II de Maced??nia i mare d'Alexandre el Gran. Era filla del rei de l'Epir, Neopt??lem I de l'Epir, qui afirmava ser descendent de Neopt??lem, fill d'Aquil??les.
Tenia un car??cter vehement i apassionat, i era aficionada als ritus i orgies relacionats amb el culte a Orfeu i Dion??s. Filip la va con??ixer a Samotr??cia on era sacerdotessa, i se'n va enamorar per?? no si va casar fins pujar al tron el 359 aC.
Alexandre va n??ixer el 356 aC (es rumorej?? que Alexandre no hauria estat fecundat per Filip, sin?? m??s aviat en una de les freq??ents orgies en les que es veien implicades les sacedotesses del culte de Dion??s) i despr??s va n??ixer una filla, Cle??patra.
Quan Filip es va casar amb Cle??patra de Maced??nia, neboda del general ??tal (337 aC) Ol??mpies es va retirar a la cort del seu germ?? el rei Alexandre I d'Epir al que va incitar a la guerra contra el Regne de Maced??nia i va seguir intrigant amb els seus partidaris a la cort maced??nia. Molts autors sospiten que va donar suport a l'assassinat del rei per Paus??nies d'Or??stia el 336 aC. Llavors va tornar a Maced??nia on com a mare del rei va gaudir de la m??s alta influ??ncia i consideraci??; en abs??ncia del fill va fer matar a la seva rival la reina Cle??patra amb el seu fill nad??, cosa que va indignar a Alexandre. Tot i aix?? aquest li va continuar mostrant respecte. Ol??mpies estava especialment en contra de l'amistat entre Alexandre i Hefesti??. Per refor??ar la divinitat del seu fill va proclamar durant tota la vida que aquest no havia estat fecundat per Filip, sino que l'havia fecundat Zeus en una nit quan el d??u se li va presentar en forma de serp i la va posseir.
Quan Alexandre va donar el govern de Maced??nia a Ant??pater, li va prohibir a la seva mare interferir en els afers pol??tics. Les seves denuncies contra Ant??pater devien tenir algun efecte en Alexandre que va nomenar regent a Cr??ter d'Or??stia i va encarregar a Ant??pater de portar refor??os a Babil??nia, per?? la mort del rei (323 aC) va capgirar la situaci?? deixant a Ant??pater amb el control absolut a Maced??nia i Gr??cia.
Ol??mpies se'n va anar a l'Epir on va conv??ncer al seu cos?? Aecides d'Epir a unir-se als grecs en la guerra contra Ant??pater, per?? els epirotes estaven en contra d'aquesta guerra i la vict??ria del regent sobre els grecs va posar fi a les esperances d'Ol??mpies.
La mort de Lleonat, que esperava erigir en rival d'Ant??pater, a la guerra de L??mia, la va posar al camp de Perdicas d'Or??stia al que va oferir la ma de la seva filla Cle??patra per oposar-se al projecte d'enlla?? de Perdicas amb Nicea, la filla d'Ant??pater. Perdicas no va acceptar ni rebutjar per?? secretament va decidir acceptar, per?? la seva mort a Egipte (321 aC) va posar fi a aquestes expectatives.
Ol??mpies va restar a l'exili a l'Epir fins a la mort d'Ant??pater (319 aC). El nou regent Poliperc??, que necessitava suports contra Cassandre, fill d'Ant??pater, li va demanar el retorn a Maced??nia oficialment per cuidar-se del jove pr??ncep Alexandre IV de Maced??nia, el fill d'Alexandre el Gran i Roxana. Ol??mpies per?? va seguir el consell d'??umenes de C??rdia i va restar a l'Epir fins que la guerra es decid??s, encara que va jugar la seva influ??ncia en favor de Poliperc?? a Gr??cia i d'??umenes a ??sia. Durant un temps les coses no li foren favorables; Poliperc?? va patir diverses derrotes a Gr??cia i Cassandre es va aliar a Eur??dice III de Maced??nia, i el partit contrari a Ol??mpies semblava imposar-se, i finalment el 317 aC va decidir prendre part m??s activa en el conflicte i es va reunir amb Poliperc?? al front d'un ex??rcit aixecat pel rei de l'Epir i posat al seu servei. Quan la mare d'Alexandre va apar??ixer al camp, els soldats de Cassandre i Eur??dice es van declarar al seu favor.
Eur??dice va fugir a Amf??polis on va caure en mans de la seva rival, i fou executada junt amb el seu marit el rei Filip III Arrideu; tamb?? va fer matar a Nic??nor, el germ?? de Cassandre i un centenar dels partidaris d'aquest entre la noblesa maced??nia. El seu triomf fou de curta durada, ja que les seves crueltats li van privar del suport popular i Cassandre, que havia fugit al Pelopon??s, va poder fer aixecar el setge de Tegea i comen??ar el combat contra les forces maced??nies.
Quan Cassandre s'acostava, Ol??mpies, junt amb Roxana i el jove Alexandre, es van retirar a Pidna on esperaven resistir fins que Poliperc?? i Aecides poguessin anar en el seu ajut, per?? Cassandre va aconseguir tallar tots els enviaments d'ajut i va bloquejar la ciutat estretament per terra i mar. A la primavera del 316 aC la ciutat estava abocada a la fam i Ol??mpies es va haver de rendir, estipulant al pacte de rendici?? que la seva vida seria respectada. Per?? una vegada a les seves mans, Cassandre la van presentar davant l'assemblea de macedonis, acusant-la de les darreres morts, i la va fer condemnar a mort.
Cassandre va enviar uns soldats a matar-la i encara que aquests soldats van dubtar de fer-ho finalment els amics dels que havia fet matar van prendre la iniciativa, i va morir de les ferides. Cassandre no li va voler donar sepultura.