Olímpia d'Epir

De Viquipèdia

Olímpies (Olympias ̓Ολυμπιάς) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran. Era filla del rei de l'Epir, Neoptòlem I de l'Epir, qui afirmava ser descendent de Neoptòlem, fill d'Aquil·les.

Tenia un caràcter vehement i apassionat, i era aficionada als ritus i orgies relacionats amb el culte a Orfeu i Dionís. Filip la va conèixer a Samotràcia on era sacerdotessa, i se'n va enamorar però no si va casar fins pujar al tron el 359 aC.

Alexandre va néixer el 356 aC (es rumorejà que Alexandre no hauria estat fecundat per Filip, sinó més aviat en una de les freqüents orgies en les que es veien implicades les sacedotesses del culte de Dionís) i després va néixer una filla, Cleòpatra.

Quan Filip es va casar amb Cleòpatra de Macedònia, neboda del general Àtal (337 aC) Olímpies es va retirar a la cort del seu germà el rei Alexandre I d'Epir al que va incitar a la guerra contra el Regne de Macedònia i va seguir intrigant amb els seus partidaris a la cort macedònia. Molts autors sospiten que va donar suport a l'assassinat del rei per Pausànies d'Orèstia el 336 aC. Llavors va tornar a Macedònia on com a mare del rei va gaudir de la més alta influència i consideració; en absència del fill va fer matar a la seva rival la reina Cleòpatra amb el seu fill nadó, cosa que va indignar a Alexandre. Tot i així aquest li va continuar mostrant respecte. Olímpies estava especialment en contra de l'amistat entre Alexandre i Hefestió. Per reforçar la divinitat del seu fill va proclamar durant tota la vida que aquest no havia estat fecundat per Filip, sino que l'havia fecundat Zeus en una nit quan el déu se li va presentar en forma de serp i la va posseir.

Quan Alexandre va donar el govern de Macedònia a Antípater, li va prohibir a la seva mare interferir en els afers polítics. Les seves denuncies contra Antípater devien tenir algun efecte en Alexandre que va nomenar regent a Cràter d'Orèstia i va encarregar a Antípater de portar reforços a Babilònia, però la mort del rei (323 aC) va capgirar la situació deixant a Antípater amb el control absolut a Macedònia i Grècia.

Olímpies se'n va anar a l'Epir on va convèncer al seu cosí Aecides d'Epir a unir-se als grecs en la guerra contra Antípater, però els epirotes estaven en contra d'aquesta guerra i la victòria del regent sobre els grecs va posar fi a les esperances d'Olímpies.

La mort de Lleonat, que esperava erigir en rival d'Antípater, a la guerra de Làmia, la va posar al camp de Perdicas d'Orèstia al que va oferir la ma de la seva filla Cleòpatra per oposar-se al projecte d'enllaç de Perdicas amb Nicea, la filla d'Antípater. Perdicas no va acceptar ni rebutjar però secretament va decidir acceptar, però la seva mort a Egipte (321 aC) va posar fi a aquestes expectatives.

Olímpies va restar a l'exili a l'Epir fins a la mort d'Antípater (319 aC). El nou regent Polipercó, que necessitava suports contra Cassandre, fill d'Antípater, li va demanar el retorn a Macedònia oficialment per cuidar-se del jove príncep Alexandre IV de Macedònia, el fill d'Alexandre el Gran i Roxana. Olímpies però va seguir el consell d'Èumenes de Càrdia i va restar a l'Epir fins que la guerra es decidís, encara que va jugar la seva influència en favor de Polipercó a Grècia i d'Èumenes a Àsia. Durant un temps les coses no li foren favorables; Polipercó va patir diverses derrotes a Grècia i Cassandre es va aliar a Eurídice III de Macedònia, i el partit contrari a Olímpies semblava imposar-se, i finalment el 317 aC va decidir prendre part més activa en el conflicte i es va reunir amb Polipercó al front d'un exèrcit aixecat pel rei de l'Epir i posat al seu servei. Quan la mare d'Alexandre va aparèixer al camp, els soldats de Cassandre i Eurídice es van declarar al seu favor.

Eurídice va fugir a Amfípolis on va caure en mans de la seva rival, i fou executada junt amb el seu marit el rei Filip III Arrideu; també va fer matar a Nicànor, el germà de Cassandre i un centenar dels partidaris d'aquest entre la noblesa macedònia. El seu triomf fou de curta durada, ja que les seves crueltats li van privar del suport popular i Cassandre, que havia fugit al Peloponès, va poder fer aixecar el setge de Tegea i començar el combat contra les forces macedònies.

Quan Cassandre s'acostava, Olímpies, junt amb Roxana i el jove Alexandre, es van retirar a Pidna on esperaven resistir fins que Polipercó i Aecides poguessin anar en el seu ajut, però Cassandre va aconseguir tallar tots els enviaments d'ajut i va bloquejar la ciutat estretament per terra i mar. A la primavera del 316 aC la ciutat estava abocada a la fam i Olímpies es va haver de rendir, estipulant al pacte de rendició que la seva vida seria respectada. Però una vegada a les seves mans, Cassandre la van presentar davant l'assemblea de macedonis, acusant-la de les darreres morts, i la va fer condemnar a mort.

Cassandre va enviar uns soldats a matar-la i encara que aquests soldats van dubtar de fer-ho finalment els amics dels que havia fet matar van prendre la iniciativa, i va morir de les ferides. Cassandre no li va voler donar sepultura.