Hefestió de Pel·la
De Viquipèdia
Hefestió (Hephaestion, Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran. Sembla que de petits van créixer junts i tenien la mateixa edat però després, durant anys Hefestió no apareix a la vida d'Alexandre ni als estudis amb Aristòtil ni durant els problemes entre Alexandre i el seu pare Filip II de Macedònia.
Hefestió és esmentat per primer cop durant la visita d'Alexandre a la tomba d'Aquil·les a Troia, quan Hefestió va rendir el mateixos honors que el rei a la tomba de Patrocle. Alexandre li va donar tots els honors que va posseir però sembla que era conscient de que no podia agafar comandament militars delicats ja que no estava prou capacitat. Alexandre segons Plutarc i altres autors el considerava el seu amic privat, mentre considerava a Cràter l'amic del rei.
Curti diu que el 332 aC Alexandre li va donar el comandament de la flota a la costa de Fenícia, però en un moment on els combats ja s'havien acabat. El 331 aC Hefestió va combatre amb distinció a Arbela on fou ferit i Diodor de Sicília diu que era el cap de la guàrdia del rei (hi havia set caps de la guàrdia i era un d'aquestos set). Després de la mort de Filotes (330 aC) se li va donar el comandament de la meitat de la cavalleria escollida o guàrdia de cavall, i l'altra meitat es va donar a Clit, però després de mort Clit, Hefestió va quedar com únic comandant.
Durant les campanyes de Bactriana i Sogdiana va rebre comandaments més compromesos i fou encarregat de fundar noves ciutats i colònies. Quan Alexandre va arribar a l'Índia li va ordenar avançar junt amb Perdicas d'Orèstia i el rei indi Taxiles, cap al sud a la vall de Cofen (mentre el rei s'aturava a sotmetre a les tribus del nord). A l'Indus va conquerir una fortalesa després d'un setge de 30 dies. Després de passar el riu Acesines i derrotar al rei Poros, li fou encarregat de combatre a un altre rei indi, tasca que va complir amb nota; després fou enviat a la riba oposada del riu i Cràter va dirigir l'exèrcit a l'altra costat del riu. Quan més tard les tropes es van dirigir a Gedròsia se li va confiar el comandament del principal cos d'exèrcit, sol o junt amb Cràter.
A l'arribada a Susa va rebre d'Alexandre corones d'or en recompensa, i li fou donada en matrimoni Dripetis, la filla de Darios III de Pèrsia i germana d'Estàtira, dona d'Alexandre. De Susa va acompanyar a Alexandre a Ecbatana on fou atacat per unes febres, i en set dies va morir. El dol d'Alexandre fou extravagant i apassionat: es va decretar un dol general a tot l'imperi i una pira funerària monumental li fou erigida a Babilònia on fou portat des de Ecbatana, i se li van retre els honors d'heroi. El rei va refusar nomenar un successor en el comandament militar de l'exèrcit i va donar el seu nom del difunt a la divisió de cavalleria on havia estat quiliarca.
