Despotat de Sinope
De Viquipèdia
El despotat de Sinope fou un efímer estat bizantí sorgit després de la conquesta croada de Constantinoble el 1204. Amb l’ajuda de la seva parenta la reina Tamara de Geòrgia, David Comnè i el seu germà Aleix Comnè es van apoderar de la costa de la mar Negre.
David es va establir a Sinope i va dominar aquesta regió fins Heraclea del Pont, incloent Paflagònia (Aleix va establir-se a Trebisonda i va dominar d'Amisos (Samsun) fins a Lazistan).
El 1205 David Comnè, es va aliar amb Enric comte d'Hainaut i germà del Emperador Llatí, en contra de Teodor I Làscaris, proclamat sobirà a Nicea, però fou derrotat a Nicomèdia. David es va establir després a Heraclea.
El 1214 l’emperador de Nicea Teodor Làscaris va signar amb l'Imperi Llatí el tractat de Nimfea, que reconeixia als llatins la península de Calcedònia i la costa sud del Mar de Màrmara, però se li reconeixia Brusa i el interior d'Àsia Menor, el que li deixava les mans lliures cap al est. Immediatament l’exèrcit de Nicea es va dirigir contra Heraclea del Pont, ara la capital de David, que va ocupar junt amb el Pont occidental. David es va traslladar a Sinope però fou atacat allí per les tropes del sultà seljúcida d'Iconi o Konya (normalment anomenat sultà de Rum) que van entrar a la ciutat i van ocupar la resta dels territoris. David va morir a la lluita. Sinope fou rebatejada Sanub. Aleix Comnè de Trebisonda, germà de David, davant el perill que suposava el sultà de Rum, es va declarar el seu vassall.
