Pelagònia

De Viquipèdia

Pelagònia (llatí Pelagonia) fou la ciutat principal dels pelagons i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria. Era habitada pels pelagons d'arrel epirota.

El districte tenia per veïns al nord els dardans o dardanis, que sovint hi van fer incursions, i els autariates. Com a ciutats dels pelagons, Polibi esmenta Pissaeum (o Pissaion) i Claudi Ptolemeu Andraristus (o Euristus) i Stobi.

Aquesta ciutat no va portar el nom de Pelagònia fins que unes altres dues ciutats anomenades Pelagònia no van quedar destruïdes. El nom anterior no es coneix, però és esmentada indirectament per Hieròcles Bizantí i per l'historiador bizantí Malcos de Filadèlfia.

Prop de la ciutat l'emperador Joan Paleòleg va derrotar el 1259 el príncep d'Acaia Guillem II. Actualment es correspon a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.

La denominació es dóna també a un bisbat conegut com a Bitòlia o Monastir, l'antiga capital de la Rumèlia Oriental i moderna Bitola, que a l'època clàssica es deia Heraclea.