Monastir

De Viquipèdia

Monastir (منستير) és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir a una petita península que forma el tancament sud del Golf d'Hammamet i a 17 km al sud-est de Sussa. Té aeroport internacional (Monastir-Habib Bourguiba) situat en territori d'Skanes. El seu nom deriva del llatí monasterium (monestir o monasteri). La municipalitat té 71.546 habitants (dels que més de 40.000 són a la ciutat mateixa) i és capçalera d'una delegació de 68.960 habitants (cens del 2004).

Com a ciutat natal del primer president de Tunísia, Habib Bourguiba, fou convertida en capital d'una governació. També hi ha un palau presidencial però a Skanes. Avui dia es el centre d'una zona turística que s'estén al nord cap a Skanes i La Dkhila i al sud per la governació de Mahdia. Les salines de la rodalia, i la pesca (sobretot de la sardina) continuen essent activitats destacades encara que la ciutat disposa d'indústries diverses. A la rodalia el cultiu de l'olivera destaca sobre qualsevol altra i es pot considerar un monocultiu ^[1] i l'oli d'oliva de tota la regió s'exporta pel seu port.

[edita] La ciutat

La ciutat es troba en una península amb una illa de nom actual Sidi El Gadamsi (l'antiga Djezira al-Ustany o île du Centre) en front de la badia principal o Marina (amb el cap de la Marina) i del cementiri de Sidi El Mazeri; al sud el port de plaer a la vora del qual es troba la fortalesa i la Gran Mesquita. La kashba es al nord-est. La mesquita Bourguiba (Djami Burkiba) es cap el centre de la ciutat amb el mausoleu de la família (Turbat Al Burkiba, construït a partir del 1963) del president que hi fou enterrat el 2000, i es lloc de visita obligada. El palau de Congressos és a la part sud de la ciutat. Entre Skanes i Monastir hi ha la Cité des Sports. Dues illes més es troben a la rodalia de la seva costa (Djezira al-Hammam o illot dels Coloms, i Djezira al-Tonnara). A l'illa de Sidi El Gadamsi hi ha diverses coves artificials (unes 50) probablement d'origen púnic.

[edita] Història

Fou l'antiga Ruspina del romans. Cèsar hi va establir el seu campament el 46 aC abans de l'atac final als pompeians.

El 796 per ordre del Califa Harun al-Rashid el governador àrab Harthama ben Ayan hi van construir un ribat o castell per fer front als atacs bizantins (segurament de Nàpols, Amalfi i Gaeta), probablement al damunt d'un edifici religiós cristià ^[2] o be la població cristiana local li va donar el nom de monestir a l'edifici àrab perquè era com un monestir musulmà. Ja s'havia construït abans un ribat a Sussa en el govern de Yazid ben Hatim al-Muhallabi que va governar del 772 al 788 (encara que per uns inscripció errònia aquet ribat fou datat més tard, vers el 821/822).

Al ribat s'hi van afegir més tard (segle IX) dos altres ribats i el conjunt fou sovint anomenat Kusur al-Munastir. Yakut esmenta cinc kasrs rodejats per una muralla i Al-Bakri esmenta cinc maharis a la rodalia del ribat principal.

Més tard es van donar terres en hubus o wakf als morabits. El servei al ribat va adquirir la consideració de fet meritori. Abul Arab al-Kayrawani ^[3] esmenta un hadith que deia "Qui serveix tres dies a la vila de Monastir adquireix el dret al paradís". El ribat fou el més venerat del Magreb i per aquesta raó els darrers membres de la dinastia zírida es van enterrar al cementiri proper.

El mausoleu més venerat fou el del iman maliquita Al-Mazari (nascut a Sicília i predicador a Mahdia vers el 1141). En aquesta època la veneració del ribat ja havia entrat en decadència i Al-Mazari ho descriu en una fatwa, en que fa constar que els morabits ja no hi vivien però encara recaptaven les almoines (maruf) i que molts morabits havien esdevinguts propietaris hereditaris de terres a la rodalia, terres que s'havia posat en explotació, i les activitats de la gent li recordaven les dels monjos cristians.

La incipient ciutat fou respectada pels Banu Hilal que coneixien el seu caràcter sagrat. La veneració es va recuperar després l'enterrament de Al-Mazari al lloc en el segle XII, i el seu prestigi religiós es va mantenir durant segles.

Piri Reis esmenta la zawiya habitada per estudiants i morabits. Els maltesos Lanfreducci i Bosio feien constar el 1587 les visites dels pirates turcs a Monastir per devoció als seus morabits. El turcs van modificar les muralles del ribat per afegir-hi artilleria.

El ribat avui dia es un museu. La ciutat no va prosperar fins als anys seixanta quan el president Bourguiba va imposar el seu desenvolupament i es van construir la mesquita i mausleu del seu nom, i als anys setanta l'aeroport coincidint amb el desenvolupament del turisme.

[edita] Notes

1. ↑ X. Thhyssen, Des manieres d'habiter dans le Sahel tunisien, Paris 1983
2. ↑ J. Tissot, Exploration cientifique de la Tunisie, París 1884-1891, II, 165-166
3. ↑ Tabakat ulama Ifrikiya wa Tunis, Classes de savis a Ifriqiya, Alger 1920

Tunísia	Delegacions de Tunísia
Delegacions: Agareb , Aïn Draham, Akouda, Alaa , El Alia, Amdoun , El Amra, Ariana Médina, Ayoun , Bab Bhar, Bab Souika, Balta Bou Aouane, Bardo , Bargou , El Battan, Béja Nord, Béja Sud, Bekalta, Belkhir, Bembla, Ben Arous, Ben Guerdane, Beni Hassen, Beni Khalled, Beni Khedache, Beni Khiar, Bir Ali Ben Khélifa, Bir El Hfay, Bir Lahmar, Bir Mchergua, Bizerte Nord, Bizerte Sud, Borj El Amri, Bouarada, Bou Argoub, Bouficha, Bouhaïra, Bouhajla, Boumerdès, Boumhel, Bourouis, Bousalem, Carthage, Chebba, Chorbane, Chrarda, Cité El Khadra, Dahmani, Dar Chaabane El Fehri, Degueche, Dhiba, Djerba Ajim, Djerba Houmet Essouk, Djerba Midoun, Douar Hicher, Douz, Echbika, Enfidha, Es Sers, Ettadhamen, Ezzahra, Ezzouhour (Tunis), Ezzouhour (Kasserine), Fahs, Faouar, Feriana, Fernana, Fouchana, Foussana, Gaafour, Gabès Ouest, Gabès Sud, Gabès Médina, Gafsa Nord, Gafsa Sud, Ghannouch, Ghardimaou, Ghar El Melh, Ghazala, Ghomrassen, El Ghraiba, Goubellat, La Goulette, Grombalia, Guetar, Haffouz, Haïdra, Hajeb El Ayoun, Hamma, Hammam Chott, Hammamet, Hammam Ghezaz, Hammam Lif, Hammam Sousse, Haouaria, Hassi El Ferid, Hazoua, Hbira, Hencha, Hergla, Hrairia, Jammel, Jebel Jelloud, Jebeniana, Jedaida, Jedeliane, Jelma, El Djem, Jendouba Nord, Jendouba Sud, Jerissa, Joumine, Kabaria, Kairouan Nord, Kairouan Sud, Kalaa Kebira, Kalaa Khesba, Kalaa Sghira, Kalaat El Andalous, Kalaat Senan, Kasserine Nord, Kasserine Sud, Kebili Nord, Kebili Sud, Kef Est, Kef Ouest, Kelibia, Kerkennah, Kesra, Kondar, Korba, Le Kram, El Krib, Ksar, Ksar Hellal, Ksibet El Mediouni, Ksour, Ksour Essef, Laroussa, M'Hamdia, M'Saken, Mahdia, Mahres, Majel Belabbes, Makthar, Manouba, Mareth, La Marsa, Mateur, Matmata, Matmata Nouvelle, Mazzouna, Mdhilla, Médenine Nord, Médenine Sud, Médina, Mégrine, Mejez El Bab, Meknassi, Melloulech, El Menzah, Menzel Bourguiba, Menzel Bouzaiene, Menzel Bouzelfa, Menzel Chaker, Menzel Habib, Menzel Jemil, Menzel Temime, Metlaoui, Metouia, El Mida, Mnihla, Moknine, Monastir, Mornag, Mornaguia, El Mourouj, Nabeul, Nadhour, Nasrallah, Nebeur, Nefta, Nefza, Nouvelle Médine, Omrane, Omrane Supérieur, El Ouardia, Oued Ellil, Oued Mliz, Ouerdanine, Oueslatia, Ouled Chamekh, Ouled Haffouz, Oum Larais, Radès, Raoued, Ras Jebel, Redeyef, Regueb, Remada, Rouhia, Sabalat Ouled Asker, Sahline, Sakiet Eddaier, Sakiet Ezzit, Sakiet Sidi Youssef, Samar, Saouaf, Sayada-Lamta-Bou Hjar, Sbeitla, Sbiba, Sbikha, Sejnane, Sened, Sfax Médina, Sfax Ouest, Sfax Sud, Sidi Aich, Sidi Ali Ben Aoun, Sidi Alouane, Sidi Bou Ali, Sidi Bouzid Est, Sidi Bouzid Ouest, Sidi El Béchir, Sidi El Heni, Sidi Hassine, Sidi Makhlouf, Sidi Thabet, Sijoumi, Siliana Nord, Siliana Sud, Skhira, Soliman, Souassi, Souk El Ahed, Souk Jedid, Soukra, Sousse Jaouhara, Sousse Médina, Sousse Riadh, Sousse Sidi Abdelhamid, Tabarka, El Tahrir, Tajerouine, Takelsa, Tamaghza, Tataouine Nord, Tataouine Sud, Teboulba, Tebourba, Téboursouk, Testour, Thala, Thibar, Thina, Tinja, Tozeur, Utique, Zaghouan, Zaouiet-Ksibet Thrayet, Zarzis, Zarzouna, Zeramdine, Zriba