Gaeta

De Viquip??dia

Gaeta (en catal?? antic Gaieta) ??s una ciutat de la regi?? del Laci a It??lia, a la prov??ncia de Latina, al peu de l'Orlando i en front de Terracina. T?? uns 22 mil habitants. Est?? formada per dos nuclis: Gaeta pr??pia i Elena (al nord-oest). T?? un port pesquer.

Taula de continguts 1 Hist??ria antiga 2 Edat mitjana 3 Llista de Dux de Gaeta 4 Hist??ria moderna

[edita] Hist??ria antiga

L???antiga Caieta fou una ciutat del L??tium entre Tarracina i Formiae, amb un port excel??lent. Era situada a un promontori o petita pen??nsula que entrava cap a la mar Tirrena. Formava la part nord de la badia coneguda com Sinus Caietanus (avui Golfo di Gaeta). La llegenda diu que va rebre el nom perqu?? all?? fou enterrada la mainadera d'Enees, Caieta. Un altre llegenda la relaciona amb Aetes, pare de Medea. Estrab?? diu que el seu nom venia de la paraula grega Kaietas, que vol dir "forat" per les cavernes que hi ha per la regi??. La ciutat, depend??ncia de Formiae (F??rmia) era poc important per?? el seu port fou sempre molt frequentat.

En temps de Cicer?? fou atacat i saquejat per pirates cilicis. Cicer?? diu que hi va tenir un vaixell a punt per la fugida durant les guerres civils (49 aC) i fou all?? on va arribar poc abans de morir per anar a la seva vila de Formiae. No consta que fos municipi al menys fins al temps d'Anton?? que va engrandir la ciutat i va millorar el port per una s??rie de treballs. Fou lloc de segones residencies i se sap que ni tingueren Escipi?? l'Afric?? i Leli, i mes tard l???emperador Anton?? Pius, les ru??nes del palau del qual son conegudes per Il Faustignano.

Com a monuments destacats de l?????poca, apart de Il Faustignano, cal esmentar el sepulcre de L, Munatius Plancus (coneguda com Torre d'Orlando), el temple de Serapis, i un aq??educte.

A la caiguda del imperi estigu?? sota domini dels h??ruls (476-493), ostrogots (493-553) i bizantins (553-883) dins del govern bizant?? de N??pols que estava dirigit per un dux, que al segle IX era de fet independent.

[edita] Edat mitjana

Gaeta va tenir un govern municipal des del 823, i la ciutat es dedicava b??sicament al comer??, per?? les incursions sarra??nes i els pirates ??rabs feien dif??cil la seva tasca. El 836 les autoritats de N??pols, Gaeta, Amalfi van concertar una alian??a amb l???emir de Palerm, que era dependent del emir agl??bida de Tunis. Aix?? fou molt malt rebut pel pr??ncep de Benevent, Sicard que aviat va ocupar Amalfi, per?? no va poder amb N??pols i Gaeta. Sicard I fou assassinat el 839 i el tresorer reial, Radelg??s I es va proclamar pr??ncep. Amalfi va recuperar la llibertat i va expulsar a la guarnici?? de Benevent sota la direcci?? de Pietro que va prendre el t??tol de comte. Per?? un germ?? de Sicard, de nom Siconulf, es va revoltar i va demanar l???ajut d'Amalfi a qui interessava mantenir les lluites al poder??s estat ve??. Siconulf fou fet presoner per les forces de Radelg??s per?? el amalfitans van ocupar Salern, en territori de Benevent, van aconseguir alliberar a Siconulf i li van entregar aquesta ciutat. La guerra civil a Benevent va afavorir el sorgiment d???un tercer pretendent, Landolf, fill del ex pr??ncep Sicone, que es va apoderar de C??pua d???eon es va proclamar comte i va actuar com a sobir?? independent (840). Salern es va aliar "als ??rabs" (es desconeix a quins) per?? en canvi Amalfi no va renovar la seva antiga alian??a i al contrari van decidir expulsar-los dels castells i fortaleses que havien ocupat a la costa italiana (primer foren nomes bases per?? van acabar essent focus de pirateria, sota una nominal depend??ncia del emir de Sic??lia que de fet no els podia controlar) i per aix?? va buscar l???alian??a amb N??pols i Gaeta. Amb aquesta alian??a vers el 843 van aconseguir expulsar als ??rabs de les illes Pontines i del Cap Licossa.

Unes disputes internes a N??pols van acabar amb l???assassinat del dux Andreu per Contard, que nomes fou dux tres dies doncs una revolta popular va portar al poder a Sergi I. Gaeta depenia nominalment del dux de N??pols, i el 846 Sergi va enviar a Gaeta al seu fill C??sar. Quant Sergi I va morir el 862 el va succeir el seu fill Gregori el qual va renunciar a la sobirania nominal sobre Amalfi, per?? no sobre Gaeta, governada per son germ??, que va seguir essent nominalment una depend??ncia.

C??sar va morir el 867 i el va succeir Docibile I, que va rebutjar la sobirania purament nominal de N??pols i va consagrar la independ??ncia de Gaeta vers el 874 quant la destrucci?? de Formiae pels sarrains va provocar l???eclosi?? de Caieta com a port principal. Fou llavors seu d???un bisbe.

El 873 el pr??ncep de Benevent Gaider??s (Teodor Adalg??s) es va posar sota protecci?? bizantina i va esclatar el conflicte entre els grecs i el rei d'It??lia Llu??s II que es considerava el sobir?? feudal de Benevent com a rei d'It??lia i com Emperador. Enva??t Benevent per Llu??s II, els bizantins van enviar a Gregori d'??tranto que va derrotar als italians i va fer presoner a Llu??s II (873). Llavors Amalfi, N??pols, Gaeta i C??pua i potser Salern es van posar sota protectorat bizant?? (874).

Un perill constant foren les bases dels ??rabs a la costa. Prop de Gaeta hi havia una de molt important al Puig Gangliano. El 916 el Papa Juan X, potser a requeriment del dux Joan I, va formar una alian??a entre el pr??ncep de Benevent i C??pua Atenolf II, l???emperador bizant??, el rei d'It??lia (emperador i duc de Friule) Berenguer, la rep??blica Romana, Guaimar II (Waimar) de Salern, i el duc d'Spoletto-marques de Camerino i comte de Tusculum, Alberic, a mes ll??gicament de Joan I de Gaeta. Contingents de tots els aliats es van concentrar a Garellano, prop de Gaeta, i van assetjat la fortalesa ??rab del Gangliano. El setge va durar tres mesos i finalment fou ocupada; el perill ??rab a la costa oest va quedar redu??t.

El 1140 va passar als normands de Sic??lia va esdevenir una de les seves principals places comercials i militars. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i el 1495 fou ocupada pels francesos, per?? despr??s de la batalla de Garigliano el 1503 va passar a la corona castellana-aragonesa i restar?? en mans dels Austries d'Espanya fins el 1707. Va seguir els destins del regne de N??pols, amb ocupacions temporals: austriaca el 1707, espanyola el 1734, francesa el 1799 i el 1806, i austriaca el 1815.

[edita] Llista de Dux de Gaeta

• C??sar 846-867 (dependent de N??pols)
• Docibile I 867-877 (dependent de N??pols vers 867-874; protectorat bizanti 874-877)
• Joan I 877-933 (primer dux independent)
• Docibile II 915-954 (associat 915-933)
• Joan II 933-962
• Gregori 962-966
• Joan III 966- ?
• Marinus 978-984
• Joan IV 984-1008
• Joan V 991-1012 (associat 991-1008)
• LLe?? I 1012-1015
• Joan VI 1012-1040 (associat 1012-1015)
• Lle?? II 1015-1023
• Emilia (duquesa regent) 1023-1032
• Waimar (Comte de Salern) 1040-1041
• Rainulf (Comte d'Aversa) 1041-1045
• Atenulf (Comte d'Aquila) 1045-1058
• Jord?? (Princep de Capua-Aversa) 1058-1062
• Atenulf II (Comte d'Aquila) 1062-1064
• Land?? (Comte de Traietto) 1064-1065
• Dannibald 1065-1067
• Jofr?? Ridello (Comte de Pontecorvo) 1068-1086 o 1089
• Rinald 1086 o 1089-1091
• Landulf 1092-1103
• Guillem 1103-1104
• Ricard I dell Aquila 1104-1111
• Andreu 1111-1113
• J??natan 1113-1121
• Ricard II 1121-1135

[edita] Hist??ria moderna

El 1815 va quedar dins el Regne de Dues Sic??lies. Del 1848 al 1849, durant la revoluci??, va estar sota domini del Papa i va tornar al regne de Dues Sic??lies fins el seu enfonsament el 1860, i en el darrer any del regne fou la seva capital i darrer reducte, fins que fou ocupada pels garibaldins el 1861.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gaeta