Gaeta

De Viquipèdia

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i en front de Terracina. Té uns 22 mil habitants. Està formada per dos nuclis: Gaeta pròpia i Elena (al nord-oest). Té un port pesquer.

Taula de continguts 1 Història antiga 2 Edat mitjana 3 Llista de Dux de Gaeta 4 Història moderna

[edita] Història antiga

L’antiga Caieta fou una ciutat del Làtium entre Tarracina i Formiae, amb un port excel·lent. Era situada a un promontori o petita península que entrava cap a la mar Tirrena. Formava la part nord de la badia coneguda com Sinus Caietanus (avui Golfo di Gaeta). La llegenda diu que va rebre el nom perquè allí fou enterrada la mainadera d'Enees, Caieta. Un altre llegenda la relaciona amb Aetes, pare de Medea. Estrabó diu que el seu nom venia de la paraula grega Kaietas, que vol dir "forat" per les cavernes que hi ha per la regió. La ciutat, dependència de Formiae (Fòrmia) era poc important però el seu port fou sempre molt frequentat.

En temps de Ciceró fou atacat i saquejat per pirates cilicis. Ciceró diu que hi va tenir un vaixell a punt per la fugida durant les guerres civils (49 aC) i fou allí on va arribar poc abans de morir per anar a la seva vila de Formiae. No consta que fos municipi al menys fins al temps d'Antoní que va engrandir la ciutat i va millorar el port per una sèrie de treballs. Fou lloc de segones residencies i se sap que ni tingueren Escipió l'Africà i Leli, i mes tard l’emperador Antoní Pius, les ruïnes del palau del qual son conegudes per Il Faustignano.

Com a monuments destacats de l’època, apart de Il Faustignano, cal esmentar el sepulcre de L, Munatius Plancus (coneguda com Torre d'Orlando), el temple de Serapis, i un aqüeducte.

A la caiguda del imperi estigué sota domini dels hèruls (476-493), ostrogots (493-553) i bizantins (553-883) dins del govern bizantí de Nàpols que estava dirigit per un dux, que al segle IX era de fet independent.

[edita] Edat mitjana

Gaeta va tenir un govern municipal des del 823, i la ciutat es dedicava bàsicament al comerç, però les incursions sarraïnes i els pirates àrabs feien difícil la seva tasca. El 836 les autoritats de Nàpols, Gaeta, Amalfi van concertar una aliança amb l’emir de Palerm, que era dependent del emir aglàbida de Tunis. Això fou molt malt rebut pel príncep de Benevent, Sicard que aviat va ocupar Amalfi, però no va poder amb Nàpols i Gaeta. Sicard I fou assassinat el 839 i el tresorer reial, Radelgís I es va proclamar príncep. Amalfi va recuperar la llibertat i va expulsar a la guarnició de Benevent sota la direcció de Pietro que va prendre el títol de comte. Però un germà de Sicard, de nom Siconulf, es va revoltar i va demanar l’ajut d'Amalfi a qui interessava mantenir les lluites al poderós estat veí. Siconulf fou fet presoner per les forces de Radelgís però el amalfitans van ocupar Salern, en territori de Benevent, van aconseguir alliberar a Siconulf i li van entregar aquesta ciutat. La guerra civil a Benevent va afavorir el sorgiment d’un tercer pretendent, Landolf, fill del ex príncep Sicone, que es va apoderar de Càpua d’eon es va proclamar comte i va actuar com a sobirà independent (840). Salern es va aliar "als àrabs" (es desconeix a quins) però en canvi Amalfi no va renovar la seva antiga aliança i al contrari van decidir expulsar-los dels castells i fortaleses que havien ocupat a la costa italiana (primer foren nomes bases però van acabar essent focus de pirateria, sota una nominal dependència del emir de Sicília que de fet no els podia controlar) i per això va buscar l’aliança amb Nàpols i Gaeta. Amb aquesta aliança vers el 843 van aconseguir expulsar als àrabs de les illes Pontines i del Cap Licossa.

Unes disputes internes a Nàpols van acabar amb l’assassinat del dux Andreu per Contard, que nomes fou dux tres dies doncs una revolta popular va portar al poder a Sergi I. Gaeta depenia nominalment del dux de Nàpols, i el 846 Sergi va enviar a Gaeta al seu fill Cèsar. Quant Sergi I va morir el 862 el va succeir el seu fill Gregori el qual va renunciar a la sobirania nominal sobre Amalfi, però no sobre Gaeta, governada per son germà, que va seguir essent nominalment una dependència.

Cèsar va morir el 867 i el va succeir Docibile I, que va rebutjar la sobirania purament nominal de Nàpols i va consagrar la independència de Gaeta vers el 874 quant la destrucció de Formiae pels sarrains va provocar l’eclosió de Caieta com a port principal. Fou llavors seu d’un bisbe.

El 873 el príncep de Benevent Gaiderís (Teodor Adalgís) es va posar sota protecció bizantina i va esclatar el conflicte entre els grecs i el rei d'Itàlia Lluís II que es considerava el sobirà feudal de Benevent com a rei d'Itàlia i com Emperador. Envaït Benevent per Lluís II, els bizantins van enviar a Gregori d'Òtranto que va derrotar als italians i va fer presoner a Lluís II (873). Llavors Amalfi, Nàpols, Gaeta i Càpua i potser Salern es van posar sota protectorat bizantí (874).

Un perill constant foren les bases dels àrabs a la costa. Prop de Gaeta hi havia una de molt important al Puig Gangliano. El 916 el Papa Juan X, potser a requeriment del dux Joan I, va formar una aliança entre el príncep de Benevent i Càpua Atenolf II, l’emperador bizantí, el rei d'Itàlia (emperador i duc de Friule) Berenguer, la república Romana, Guaimar II (Waimar) de Salern, i el duc d'Spoletto-marques de Camerino i comte de Tusculum, Alberic, a mes llògicament de Joan I de Gaeta. Contingents de tots els aliats es van concentrar a Garellano, prop de Gaeta, i van assetjat la fortalesa àrab del Gangliano. El setge va durar tres mesos i finalment fou ocupada; el perill àrab a la costa oest va quedar reduït.

El 1140 va passar als normands de Sicília va esdevenir una de les seves principals places comercials i militars. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i el 1495 fou ocupada pels francesos, però després de la batalla de Garigliano el 1503 va passar a la corona castellana-aragonesa i restarà en mans dels Austries d'Espanya fins el 1707. Va seguir els destins del regne de Nàpols, amb ocupacions temporals: austriaca el 1707, espanyola el 1734, francesa el 1799 i el 1806, i austriaca el 1815.

[edita] Llista de Dux de Gaeta

• Cèsar 846-867 (dependent de Nàpols)
• Docibile I 867-877 (dependent de Nàpols vers 867-874; protectorat bizanti 874-877)
• Joan I 877-933 (primer dux independent)
• Docibile II 915-954 (associat 915-933)
• Joan II 933-962
• Gregori 962-966
• Joan III 966- ?
• Marinus 978-984
• Joan IV 984-1008
• Joan V 991-1012 (associat 991-1008)
• LLeó I 1012-1015
• Joan VI 1012-1040 (associat 1012-1015)
• Lleó II 1015-1023
• Emilia (duquesa regent) 1023-1032
• Waimar (Comte de Salern) 1040-1041
• Rainulf (Comte d'Aversa) 1041-1045
• Atenulf (Comte d'Aquila) 1045-1058
• Jordà (Princep de Capua-Aversa) 1058-1062
• Atenulf II (Comte d'Aquila) 1062-1064
• Landó (Comte de Traietto) 1064-1065
• Dannibald 1065-1067
• Jofré Ridello (Comte de Pontecorvo) 1068-1086 o 1089
• Rinald 1086 o 1089-1091
• Landulf 1092-1103
• Guillem 1103-1104
• Ricard I dell Aquila 1104-1111
• Andreu 1111-1113
• Jònatan 1113-1121
• Ricard II 1121-1135

[edita] Història moderna

El 1815 va quedar dins el Regne de Dues Sicílies. Del 1848 al 1849, durant la revolució, va estar sota domini del Papa i va tornar al regne de Dues Sicílies fins el seu enfonsament el 1860, i en el darrer any del regne fou la seva capital i darrer reducte, fins que fou ocupada pels garibaldins el 1861.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaeta