[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Aglàbida - Viquipèdia

Aglàbida

De Viquipèdia

La dinastia aglàbida fou una dinastia àrab que va governar la Ifrikiya del 800 al 909. Els aglàbides (الأغالبة) o Banu Aghlab (بنو الأغلب) eren originaris dels Khorasan .

El govern hereditari els fou confiat pel califa Harun al-Rashid el 800. L'acord establia que l'emir d'[Ifrikiya] renunciava a la subvenció del califat i a més havia de pagar a Bagdad 40000 dinars. El primer emir, Ibrahim I, fou un bon diplomàtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de Carlemany i del patrici Constantí de Sicília (vegeu: Abbasiyya); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifrikiya, l'Aurès i el Magreb central.

Els àrabs del djund que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dos revoltes: la de Hamdis ben Abd al-Rahman al-Kindí (802) i la d'Imran ben Mukhallad (809); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de Kayrawan i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-Abbasiyya o Al-Kasr al-Kadim, poblada pels àrabs del djund més fidels, i per esclaus negres.

La revolta més greu dels àrabs del djund fou durant el govern de Ziyadat Allah I (817-838) dirigida per Mansur ben Nasr al-Tunbudhi, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps àrabs (824) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys Gabes i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del Djarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el país es va dictar una amnistia i es va començar la conquesta de Sicília (el 827) desviant així als guerrers cap una empresa exterior.

Les predicacions xiïtes d' Abu Abd Allah al-Shii que van guanyar suport sobretot entre els berbers kutama, va posar fi a la dinastia i va donar pas a l'establiment dels fatimites.

[edita] Llista d'emirs