Ibrahim I ben al-Aghlab

De Viquipèdia

Ibrahim I ben al-Aghlab ben Salim ben Ikal al Tamimi fou el primer emir aglàbida d'Ifrikiya.

Era fill d' Al-Aghlab. El 795 fou nomenat governador del Zab com a recompensa pel seu ajut en la repressió d'una revolta contra el governador Ibn Mukatil. El 9 de juliol del 800 Harun al-Rashid li va concedir l'Ifrikiya com emir hereditari. Va governar prudentment i fou bon diplomàtic, savi i valent, gaudint el país d'una bona administració.

Va rebre ambaixadors de Carlemany i del patrici Constantí de Sicília (vegeu: Abbasiyya); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifrikiya, l'Aurès i el Magreb central. Els àrabs del djund que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dos revoltes: la de Hamdis ben Abd al-Rahman al-Kindí (802) i la d'Imran ben Mukhallad (809); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de Kayrawan i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-Abbasiyya o Al-Kasr al-Kadim, poblada pels àrabs del djund més fidels, i per esclaus negres.

Va morir el 5 de juliol del 812 i el seu fill Abul Abbas Abd Allah I ben Ibrahim el va succeir.