Ghar El Melh
De Viquipèdia
Ghar El Melh (غار الملح), que es pot traduir per "gorga de la sal" (per unes salines properes) es una ciutat de Tunísia, a la governació de Bizerta. El seu antic nom fou Porto Farina. Està situat a la costa sud de la península de Raf Raf, entre el Djebel Nadour (34 metres) i la badia o llacuna que es forma al sud-oest del cap Ras Sidi Ali al-Makki, badia que rep també el nom de Ghar El Melh i abans Porto Farina, i que antigament fou una llacuna però avui està oberta al mar. La platja de Sidi Ali al-Makki es troba a l'est de la ciutat i es perllonga cinc km en aquesta direcció. Segueix el Djebel Edmina, on hi ha el mausoleu de Sidi Ali al-Makki, lloc de peregrinatge. A la zona mateixa del cap hi ha el mausoleu de Sidi Hadj Mbarek. La municipalitat té 5.018 habitants. L'activitat econòmica es la pesca i l'agricultura i en els darrers anys una mica de turisme que es trasllada des de la costa nord. Es capçalera d'una delegació amb 17.890 habitants (cens del 2004).
Fundada pels fenicis, en època clàssica va portar el nom de Rusucmona i va servir com a port per Útica. A l'edat mitjana fou una base del corsaris barbarescs. El 1534 els espanyols hi van construir una fortalesa per posar fre a les pirateries però els corsaris van reprendre aviat la tasca; al segle següent es van construir tres fortaleses; els pirates barbarescs no foren eliminats fins el 1654, per obra del britànic Robert Blake; llavors fou base dels pirates britànics i maltesos. El 1770 el port fou bombardejat pels francesos durant un conflicte amb el bei de Tunísia. El port fou pràcticament abandonat el 1818. El 1834 va esclatar l'arsenal d'un pirata maltès i part del port i la ciutat foren destruïts. El bei Ahmed I (1837-1855) va posar fi a la pirateria i va construir un fortí a la ciutat, utilitzant el port pel comerç (1838) però la darrera iniciativa no va prosperar i va esdevenir port de pesca. Vers el 1881 els forts otomans foren transformats en presons civils (karraka). El 1922 les tres fortaleses foren classificades com a monument històric però van seguir essent presons fins el 1964. El 1975 es va construir un nou port obert directament a la mar i el vell port fou pràcticament abandonat limitat només a la pesca a la llacuna. Les fortaleses foren restaurades el 1990.