??tica

De Viquip??dia

??tica fou una ciutat d'??frica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas. La ciutat tenia un bon port dins la badia de Cartago, flanquejat al oest pel cap Apol??lo. El seu territori era f??rtil i produ??a moresc, i era tamb?? ric en minerals i sal d'alta qualitat.

Els edificis principals de la ciutat eren el temple de J??piter i el d'Apol??lo; fora de la ciutat hi havia el anomenat F??rum de Traj?? i el teatre. La tomba i l'est??tua de Cat?? eren a la vora del mar.

Fou fundada com a col??nia per Tir, suposadament 287 anys abans de Cartago es a dir vers l'any 1100 aC. El seu nom vol dir "anci??" o "noble". Durant uns segles va mantenir estreta relaci?? amb Tir, per?? va esdevenir independent. El 509 aC apareix en un tractat amb Roma com a ciutat independent aliada de Cartago. El 348 aC, en un altra tractat, continuava independent. El 215 aC, al tractat d'alian??a entre Ann??bal i Filip V de Maced??nia, ??tica es esmentada com a ciutat aliada de Cartago (215 aC) per?? en els anys seg??ents sembla haver-se desfet de la depend??ncia de Cartago i fou una de les ciutats que es van unir a Ag??tocles (309 aC) poc despr??s de que aquest desembarqu??s a ??frica; l'alian??a no va durar i ??tica es va revoltar contra el siracus?? vers el 307 aC i encara que fou sotmesa, l'aventura dels grecs es va acabar el 306 aC i ??tica va tornar a l'obedi??ncia de Cartago.

A la primera guerra p??nica va romandre fidel a Cartago, per?? despr??s es va aliar amb les tribus l??bies i va lluitar contra Cartago, per?? fou derrotada. A la segona guerra p??nica era aliada de Cartago i va patir durant la guerra els atacs romans des Lilybeum, i finalment fou assetjada per Escipi?? i ocupada el 212 aC. A la tercera guerra p??nica la ciutat es va sotmetre a Roma de manera separada. Aix?? la va conservar sense destruccions i va poder prosperar sota domini rom??, essent declarada capital de la prov??ncia (146 aC), residencia del governador, i principal centre comercial; el seu port era la principal base dels romans.

Cat?? el Jove es va su??cidar a ??tica despr??s de la derrota de Thapsus el 46 aC. August li va donar el t??tol de Civitas libera romana i potser tamb?? li va donar la immunitat (la ciutat li fou favorable durant la guerra civil, per?? tamb?? la va compensar per haver autoritzat la reconstrucci?? de Cartago que el 25 aC torn?? a ser la capital provincial). Adri?? la va visitar i va expressar el desig de que la ciutat es convert??s en col??nia romana, i una col??nia es va establir a la ciutat rebent aix?? el rang colonial amb el nom de Colonia Julia Aelia Hadriana Augusta Utica.

Septimi Sever li va donar el dret itali?? (ius italicum). Al segle III ja apareixen bisbes a la ciutat (esmentats entre 256 i 684). El primer bisbe esmentat es Aureli que va participar al concili de Cartago del 256. El 24 d'agost del 258 uns 153 m??rtirs (segons Sant Agust?? i Prudenci foren uns 300) van patir el martiri a la ciutat i son coneguts en conjunt com a Massa candida.

El 439 fou ocupada pel v??ndal Genseric. Fou recuperada pels bizantins el 534. El 684 un bisbe de nom Potenci apareix a les llistes de bisbes del concili de Toledo, i es el darrer a ser esmentat. Probablement s'havia refugiat al regne visigot per la invasi?? dels ??rabs que van ocupar la ciutat vers el 684 dirigits per un cap de nom Hasan. La ciutat fou recuperada pel patrici Joan, per?? fou reconquerida pels ??rabs i destru??da.

Les seves ru??nes son properes a la petita ciutat de Duar (al costat de Bu Chateur i no lluny de Porto Farina o Ghar El Melh). S'han descobert les ru??nes de diversos edificis i temples, cisternes, la casa del senat i altres, i gran nombre d'est??tues, la major part de les quals son al museu de Leyden.

• Per la moderna ciutat vegeu Utique

[edita] Fotos

Excavacions

Restes

Bassa

Font

Tun??sia	Llocs arqueol??gics de Tun??sia
Acholla (Ras Bou Tria), Agbia, Altuburos, Amidara, Bizerte (Bizerta), Bulla Regia, Carthage (Cartago), Chemtou, Degache, Djebel Marchana, Djebel Toucha, Dougga, El Djem, El Ghrabet, El Khtatla, El Ksour, Elles, Enfidha, Essbikha, Gightis (Bou Ghrara), Ha??dra, Henchir El Diab, Henchir El Menafa, Henchir En Nebch, Henchir Mastoura, Henchir Tsouriate, Jama (Zama Minor i Zama Regia), Kerkouane (Karkuan), Kasserine, Kbor Klib, Le Ksour, Le Sers, Louata, Maktaris (Maktar), Meninx, M'Hamdia, Musti-El Krib, Naouara, Onga, Oudna, Rakkada, Salaktum, Salamb??, Sbe??tla,Sbiba, Seguermess, Th??lepte,Thapsus, Thuburnica, Thyna, Tuburbo Majus, Utique (??tica), Zaghouan