Dougga

De Viquipèdia

Dougga (antiga Thugga) és un lloc arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk. Cobreix una superfície de 25 hectàrees i és el principal lloc arqueològic de Tunísia.

Fou una ciutat númida (potser la Toccai esmentada el 305 aC per Diodor de Sicília que diu que fou una de les primeres viles de l'interior ocupada per Eumac, general d'Agàtocles) i algun pensen que es tractava de la primera capital del regne dels massils. Appià la situa sota domini de Cartago com a capital de la regió de la Tusca que englobava unes 50 ciutats i viles^[1].

D'aquesta època és conserven algunes restes: el santuari de Baal Hammon (al damunt es va edificar el temple de Saturn, datat al segle II aC amb un aspecte obert pels sacrificis i on es col·locaven els exvots. Sota Septimi Sever va quedar cobert per dos metres de terra i va sorgir el nou temple. També el temple de Masinissa I, la necròpoli dolmènica i el mausoleu líbic-púnic, apart d'algunes restes d'edificis coberts per edificacions romanes i alguns monuments públics dels que queda alguna resta a nivells inferiors a la zona del Capitoli, mercat i fòrum. D'altra banda les inscripcions líbiques, públiques i bilingües són nombroses i daten dels segles III i II aC

Va caure en mans de Masinissa I (202-148 aC) que a la tercera guerra púnica es va aliar amb Roma i va poder conservar una independència teòrica. El 46 aC el regne de Numídia fou annexionat a Roma (va reviure breument del 31 al 25 aC) i la ciutat va passar a ser una ciutat provincial romana però sense patir cap canvi de moment; en el regnat de Tiberi s'hi van instal·lar colons romans dependents de la colònia de Cartago, fundada no gaire abans. Així van sorgir les dues comunitats: els habitants e la civitas de cultura líbico-púnica i els colons del pagus d cultura romana. Fou en el segle I que es van construir el teatre, el circ, les termes, alguns temples i el primer aqüeducte i cisterna i alguna font pública

En temps de Claudi era un pagus (habitat per colons romans i cartaginesos) i depenia encara de la colònia romana de Cartago, però al costat d'una ciutat númida. Sota Marc Aureli era una ciutat amb un pagus però cada vegada el pagus i la civitas actuaven en comú i Septimi Sever va erigir la ciutat en municipi Septimianum Aurelium liberum Thugga el 205. En aquestos anys (195 a 235) va arribar a la seva màxima extensió però no van sorgir gaires nou monuments sinó que més aviat es van fer arranjaments als ja existents.

Durant el segle II la civitas es va romanitzar i fou en aquesta època quan es va construir el teatre, el odèon, el hipòdrom i segurament l'amfiteatre; també es van construir els aqüeductes. La divisió al menys administrativa entre pagus i ciutat dins el municipi devia romandre perquè el 256 hi havia dos bisbes, Saturní i Honorat, que van assistir al concili de Cartago, segurament representant un al pagus i un a la civitas.

El 261 es devia posar fi definitivament a la dualitat quan fou convertida en colònia sota Gal·liè (Colonia Licinia Septima Aurelia Alexandriana Thuggenses). La crisis imperial al segle IV, amb una fiscalitat inaguantable, va buidar la ciutat com va passar en altres llocs. El 411 el bisbe de Thugga, Pascasi, donatista, va assistir al concili de Cartago. D'aquesta època es l'església de Victòria datada a finals del segle IV o principis del V. Thugga es va despoblar sota els vàndals (segle V) ja que el seu nom no apareix a cap dels sínodes i concilis celebrats.

Al segle VI la zona va passar a mans bizantines (quan segurament ja estava despoblada o al menys restava molt poca gent), que la van conservar fins l'arribada dels àrabs; Justinià I va fer construir una fortalesa, cosa que fou executada pel general Salomó ajuntant el fòrum i el capitoli per formar una fortificació (tot i que menys important que les de Thubursicum Bure moderna Teboursouk, a 5 km al nord, o Agbia, moderna Borj Brahim, o Thignica moderna Aïn-Tounga).la qual tenia una missió de vigilància de la regió i en cas d'atac de protecció de la població que havia de ser poc nombrosa; per la construcció va utilitzar molt de material dels edificis ja existents, especialment el fòrum; fou llavors quan es va construir la muralla anomenada númida (perquè es pensava que era preromana). Va desaparèixer sota els àrabs i en tot cas va romandre com un llogaret sense importància.

El 7 de desembre de 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. El 21 de juliol de 1991 fou declarat parc arqueològic nacional.

Fou visitada el 1631 per Tomàs d'Arcos, provençal d’origen aragonès, que havia estat capturat pels pirates i venut a un tunisià, i que va comprar la llibertat i es va convertir al islam; en aquesta època era un llogaret agrícola. Més tard el van visitar altres europeus. Les excavacions van començar el 1881 i es van posar a la llum nombrosos monuments i 2000 inscripcions líbiques, púniques, gregues i llatines. Actualment s'ha excavat un terç de l'àrea. El llogaret tunisià que hi havia en el propi lloc de les ruïnes ha estat desplaçat uns cinc km i es diu ara Nova Dougga (Dougga El Jedida)

Els llocs principals de Dougga són:

• Teatre apte per 3500 espectadors, i el petit teatre de culte
• Fòrum amb la Plaça dels vents i el mercat
• Capitoli
• Circ
• Necròpolis dolmènica
• Temple de Masinissa, temple númida
• Mausoleu libico-púnic
• Temple de Mercuri, temple d'August, temple de Concòrdia, Temple de Libera patria i Frugiteri i Temple de Tel·lus
• Temple de Saturn o Baal Hamon del segle II, sobre un temple preromà, amb el temple de Victòria i el de Neptuni
• Temple de Plutó
• Temple anomenat Dar Laccheb (es va suposar erròniament que era un mercat d'esclaus)
• Temple de la Victòria de Caracal·la
• Temple de Tanit Celestis
• Temple de Minerva
• Cisternes d'Aïn El Hammam
• Cisternes d'Aïn Mizeb

• Arc de Alexandre Sever
• Arc de Septimi Sever
• Trifolium
• Banys dels Ciclops
• Termes de Caracal·la
• Font d'Aïn Doura, nimfeus i altres fonts, i termes i latrines d'Aïn Doura
• Cases privades destacant les de Dionisi i Ulisses i la de Omnia tibi Felicia
• Casa de les Estacions
• Casa de Gòrgona
• Casa de Venus

[edita] Referències

1. ↑ Appià, Història romana , VIII, 68

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dougga

Tunísia	Llocs arqueològics de Tunísia
Acholla (Ras Bou Tria), Agbia, Altuburos, Amidara, Bizerte (Bizerta), Bulla Regia, Carthage (Cartago), Chemtou, Degache, Djebel Marchana, Djebel Toucha, Dougga, El Djem, El Ghrabet, El Khtatla, El Ksour, Elles, Enfidha, Essbikha, Gightis (Bou Ghrara), Haïdra, Henchir El Diab, Henchir El Menafa, Henchir En Nebch, Henchir Mastoura, Henchir Tsouriate, Jama (Zama Minor i Zama Regia), Kerkouane (Karkuan), Kasserine, Kbor Klib, Le Ksour, Le Sers, Louata, Maktaris (Maktar), Meninx, M'Hamdia, Musti-El Krib, Naouara, Onga, Oudna, Rakkada, Salaktum, Salambô, Sbeïtla,Sbiba, Seguermess, Thélepte,Thapsus, Thuburnica, Thyna, Tuburbo Majus, Utique (Útica), Zaghouan

Tunísia	Patrimoni de la Humanitat a Tunísia
Patrimoni de l'humanitat: Amfiteatre d'El-Djem, Dougga o Thugga, Kairuan, Medina de Sussa, Medina de Tunis, Kerkouane, Cartago, Parc Nacional d'Ichkeul;

Coordenades: 36° 25′ 24″ N 9° 13′ 13″ E