Parc Nacional d'Ichkeul
De Viquipèdia
El Parc nacional d'Ichkeul o Parc Nacional de l'Ichkeul és troba a la governació de Bizerta a Tunísia, a uns 25 km al sud-oest de Bizerta. Està classificat de reserva de la biosfera i patrimoni de la humanitat per l'UNESCO des de 1977 i 1980 respectivament. Com a parc nacional fou creat per decret de 18 de desembre de 1980. Està protegit tanmamteix per la convenció de Barcelona. La superfície es de 12.600 hectàrees. Està format per tres zones:
- El llac d'Ichkeul de 90 km2
- Els aiguamolls d'Ichkeul de 30 km2
- I el Djebel Ichkeul de 155 metres
El llac s'alimenta amb aigua dolça dels oueds (rierols) de la regió, però a l'estiu quan el nivell baixa es reomple amb aigua salada del Llac de Bizerta a través del canal de Tinja, augmentant fortament la salinitat; aquesta diferencia entre aigua dolça al hivern i salada a l'estiu, es la que marca la vegetació aquàtica i la vida animal del llac que s'alimenta amb aquestes plantes i que tenen a la zona com un dels principals llocs d'hivernada. Els embassaments construïts a la zona Joumine-Ghezala (al sud) i Sedjenane (a l'oest) van reduir l'aportació d'aigües dolces i la reducció dràstica de la vegetació del llac amb la conseqüent manca de fonts alimentaries pels ocells migratoris.
El 1989 es va construir una resclosa a la boca del canal Tinja, per controlar les aportacions d'aigua dolça i salada. El 1994 el llac va arribar al seu màxim de salinitat (més de 70 gram litre) però la situació es va redreçar mercès a les pluges abundants dels anys 1996 a 1999, i va baixar a 15 gr/litre (l'òptim es per sota de 10 gr/litre).
El nombre d'ocells ha tingut tendència disminuir però molt lleugerament. La pesca s'ha reequilibrat als darrers anys a favor de la pesca amb xarxa en lloc de la pesca a les encanyissades, probablement lligat a que alguns estius es va tancar el canal de Tinja. La pesca d'anguiles ha baixat.
La resclosa de Sidi El Barrak sobretot ha començar a regular el nivell d'aigua dolça independent de la pluges anyals, assegurant el mínim d'aigua dolça necessari.
La flora abunda en oliveres salvatges restes de les que existien al nord de Tunísia ja fa tres mil anys. La principal atenció es dedica a la flora aquàtica, la més important el Potamogèton pectinatus, i després la Scirpus maritimus. Hi ha 600 especies vegetals, més 221 d'aquàtiques.
L'atractiu principal de la fauna son els búfals. L'avifauna està formada per 225 especies l'observació de les quals es divideix en dos períodes, del 15 de març al 15 de setembre amb la reproducció, i la resta del temps, que és el període de les migracions.
Com tots els parcs a Tunísia, el parc d'Ichkeul disposa d'un ecomuseu inaugurat el 1989 i algunes àrees de picnic.
El parc té restes de presencia romana i probablement anterior; a la vora del llac hi va haver instal·lacions portuàries i canteres a la muntanya d'Ichkeul (Djebel Ichkeul). A la zona del Tinja s'han descobert restes d'activitat pesquera de fa dos mil anys i les tècniques actuals encara són derivació de les de llavors. Els romans ja utilitzaven algunes de les fonts calentes de la zona.
| Tunísia | Parcs nacionals de Tunísia |  |
|---|---|---|
| Parcs: Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta, Parc Nacional d'Ichkeul, Parc Nacional de Chaambi (Chambi), Bou Hedma (Bouhedma), Boukornine, Feïdja (Feija o Feiija), Jbil (Jebil), Sidi Toui | ||
| Tunísia | Patrimoni de la Humanitat a Tunísia | |
|---|---|---|
| Patrimoni de l'humanitat: Amfiteatre d'El-Djem, Dougga o Thugga, Kairuan, Medina de Sussa, Medina de Tunis, Kerkouane, Cartago, Parc Nacional d'Ichkeul; | ||
