Kairuan

De Viquipèdia

Kairuan (en àrab القيروان, al-Qayrawan; en francès Kairouan) és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i 57 de Sussa. És la tercera ciutat santa de l'islam després de la Meca i Medina, a la qual s'adrecen en pelegrinatge els musulmans. Fou fundada pels àrabs pels volts de l'any 670 i el nom original, Kairuwân, deriva del persa Kâravân, en el sentit de "campament" o "lloc de descans" (d'aquí prové també el mot caravanserrall).

És la capital de la governació de Kairouan i capçalera de dues delegacions de la governació (Kairouan Nord i Kairouan Sud).

Segons el cens oficial del 2004 el municipi té 117.903 habitants (47.000 al cens del 3 de maig de 1966 i 56.000 al cens de 1972). El clima és extrem, amb temperatures properes a zero graus a l'hivern i de 40 graus a l'estiu. El vent sirocco hi bufa uns 21 dies a l'any de mitjana, i la pluja és inferior als 300 mm (en canvi a l'oest de la governació es de 500 mm).

L'embasament de Oued Zeroud li garanteix l'aigua i el de Oued Merguellil li evita les inundacions que tant la van afectar el 1969. L'economia es basa en l'olivera i els ametllers pel que fa a l'agricultura; hi ha dues zones industrials al nord, a la carretera que porta a Tunis. La fabricació d'estores i catifes té en aquesta ciutat el centre principal de Tunísia; l'artesanat fora de les estores és reduït. En la seva fabricació hi treballen unes 5.000 persones, quasi totes dones (les saddaya).

La ciutat es compon de la medina, de carrers estrets i sinuosos, i els barris: a l'oest i nord-oest els suburbis de Gueblia, Djeblia i Zlass; al sud, entre l'antiga porta dels Pelleters (rebatejada amb la independència com a Bab al-Shuhada, és a dir porta dels Màrtirs) de la medina i l'estació de ferrocarril, hi ha els barris moderns; el barri popular de Sidi Sabnun és a l'oest; un altra barri és el d'Al-Mansurah, que reagrupa 400 cases de persones humils.

Els monuments principals són:

• La gran mesquita de Kairuan
• La mesquita Zeitouna
• La mesquita El Bey
• La mesquita El Maalek
• La mesquita de la Rosa
• La mesquita de les Tres Portes o Jamii thalathat biban (segle IX)
• Les basses dels aglàbides (prop de la porta de Tunis)
• La zawiya de Sidi Abid al-Gharyani (segle XIV)
• La zawiya de Sidi al-Sahib, coneguda com la mesquita del Barber
• La zawiya de Sidi Abada (segle XIX)
• Bab al-Shuhada
• Bab al-Jedid
• Bab Echouada

Pel seu valor històric i arquitectònic ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Taula de continguts 1 Història 2 Notes 3 Galeria d'imatges 4 Enllaços externs

[edita] Història

Els conqueridors àrabs que havien entrat per la regió de la Kastiliya, van arribar a la regió de Kammuniya on s'aixeca avui Kairouan al segle VII. la fundació de la ciutat s'atribueix tradicionalment a Uqba ben Nafi, però la fundació es va fer per etapes: després de la batalla de Safetula (647/648, 27 de l'hègira) que va deixar en mans de Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh la Bizacena, es possible que arribessin a la regió de Kayrawan però es van retirar a canvi d'un tribut bizantí. Ibn Nadjí ^[1] assenyala que existia una mesquita a Kayrawan dedicada a Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh. Després van seguir tres campanyes dirigides per Muawiya ben Hudaydj el 34 (654/655), 41(661/662) i 45 (665), i les tres vegades va arribar a la Kammuniya, establint ja la primera vegada un camp-guarnició (kayrawan) al lloc de Al-Karn ^[2], que encara conservava el 41 ^[3] i el 45 ^[4]. Aquest lloc es deia Al-Karn, que vol dir "Turó" o "Cantó" i era sobre un turonet de 171 metres que avui es diu Batn al-Karn a uns 12 km al nord-oest de la ciutat.

El 670 el govern d'Ifriqiya li fou retirat a Muawiya ben Hudaydj i donat a Uqba ben Nafi, i aquest va voler un emplaçament millor per la seu del seu govern i de l'exèrcit i va decidir que l'establiria a un altra lloc (el lloc actual): immediatament va fundar una mesquita i una casa de govern (Dar al-Imran), i va fer construccions durant els cinc primers anys del seu govern, sense sortir a cap expedició. En aquest lloc hi ha constància de que ja existien restes d'edificacions romanes o bizantines que es van fer servir per les noves construccions.

El seu successor al govern, Abul Mudhadjir, no li va agradar el lloc triat per Uqba i va cremar la ciutat ^[5] i la va traslladar a uns 15 km, a la via cap a Tunis, en una regió habitada pels berbers. Aquesta nova capital, trobada als anys setanta, es va dir Takirwan, nom berber; el governador es va acostar a la nació berber modificant la política anterior, cosa que no va agradar al Califa, que va tornar a nomenar a Uqba com a governador (emir) el 682. Uqba va retornar la capital al seu lloc anterior

Després la ciutat amb el nom d'Al-Karn va seguir existint però sens tenir la condició de capital o seu dels governadors de l'Ifriqiya. No gaire al nord al lloc d'Al-Asnam, els àrabs van trobar nombroses estàtues (per això el nom Al-Asnam que vol "els ídols") que sens dubte eren estàtues romanes. Al-Bakri al Masalik esmenta que la plaça de la Casa de la Moneda (Suk al-Darb) es va edificar sobre una església; Ibn Abd al-Hakam al Futah, Al-Malikí, Al-Bakrí, Yakut a Al-Buldan i Ibn Nadjí parlen tot d'una ciutat romana amb el nom que transcriuen al àrab com Kuniya o Kammuniya. Al sud de la ciutat es va trobar una obra hidràulica dels romans, anomenada Kasr al-Mam (Castell d'aigua), que era un aqüeducte que captava les aigües del Mams (modern Hanshir Dwimis a 33 km a l'oest), que va garantir l'aigua de la ciutat i on es va establir una estació de caravanes.

Uqba va morir al desastre de Tahuda al sud de Biskra. El triomfant rei berber Kusayla va arribar a la ciutat i s'hi va establir, essent capital del seu efímer regne (684 a 689). La regió i ciutat foren recuperades per Zuhayr ben Qays al-Balawi i Hassan ben al-Numam. Va seguir una època de pau.

Vers el 742 els kharigites revoltats dirigits per Uqasha, van estar a punt d'apoderar-se de la ciutat però la seva derrota a l'antiga Al-Karn (a 12 km) i a Al-Asnam, a mans del governador Hanzala ben Safwan ho va impedir. Però el 140 de l'hègira (757/758) fou ocupada pels kharigites warfadjuma, de tendencia sufrita, i la van dominar un any, massacrant als elements quraixites de la població (és a dir l'aristocràcia àrab); el juny o juliol del 758 fou ocupada per l'ibadita Abul Khattab procedent de Trípoli que hi va deixar com a governador a Abd al-Rahman ben Rustam que després va fundar la dinastia dels rustúmides a Tahart. L'agost del 761 fou recuperada per Muhammad ben al-Ashath, envia pel Califa, que la va fortificar (la muralla es va començar el febrer del 762 i es va acabar el setembre o octubre del 763).

El 771 fou atacada per una coalició de berbers kharigites sufrites i berbers ibadites i després d'un setge que va portar la fam a la ciutat, fou ocupada. Yazim ben Hatim al-Muhallab, enviat pel Califa la va recuperar el 772 i la va governar fins el 788, anys en els que va dominar la revolta kharigita.

El djund (el nucli militar àrab) és va revoltar algunes vegades en els anys següents fins que el 810 l'emir aglàbida Ibrahim I, va fer desmantellar els murs de la ciutat per haver donar suport a una de les revoltes. El 824 la ciutat va obrir les seves portes al rebel Mansur al-Tundudhí i llavors l'emir Ziyadat Allah I (817-838) va prendre mesures radicals: va arrasar les muralles fins un metre sota el sòl. La ciutat ja no es va tornar a revoltar però mai fou un suport per la dinastia. Tampoc van acollir be als fatimites amb els que va deixar de ser captal.

El 11 d'abril del 912 es va produir un conflicte entre el berbers kutama i els botiguers i hi van haver centenars de morts. Encara que Ubayd Allah va calmar els ànims, els habitants quan van tenir ocasió, van donar suport a la revolta del kharigita Abu Yazid al-Nukkarí (943-947). Finalment el van abandonar però no van poder evitar el càstig que els va imposar l'emir Al-Mansur: una vegada derrotat i mort el cap kharigita, va agafar una sèrie de residents a la ciutat i els va fer torturar i executar.

La pujada de la dinastia zírida tampoc va tenir bona acollida i l'emir Al-Muizz (1016-1062) va patir un atemptat a la ciutat quan hi va fer la primera visita oficial (1016) i després es va revoltar (24 de juny del 1016). Els habitants van massacrar a tots els que sospitaven que eren xiïtes. La revolta es va estendre a Al-Mansuriya que fou saquejada. Una vegada amb el control de la ciutat en mans dels zírides, va esclatar una segona revolta (3 de març de 1017). L'emir va entregar la ciutat a les seves tropes i fou saquejada i centenars van morir; els carrer comercials (kibar al-aswaq) foren cremats.

El 1054 els Banu Hilal la van atacar per primer cop i finalment Al-Muizz la va deixar en les seves mans el 1057 i es va retirar a Mahdia (Mahdiyya).

La ciutat va deixar de jugar un paper important. No es va oposar als hàfsides i no va tenir cap dinastia local, i només va fer un intent contra els almohades dirigits pel riyahida Muhriz ben Ziyad que fou derrotat fàcilment el 1161. El 1186/1187 (582 de l'hègira) va venir a la regió l'almohade Al-Mansur per fer front al perill dels mallorquins Banu Ghaniya, i va establir el seu campament a Al Kayrawan abans de marxar cap a Al Hamma on va prendre l'ofensiva i va compensar les derrotes que el seu exèrcit havia patit. Encara que prop del 1200 la va ocupar Yahya ben Ghaniya que el 1203 la va perdre i va retornar als almohades i després als hàfsides. El 1283/1284 va afavorir la proclamació de l'usurpador Ibn Abi Umara, que també va obtenir el suport de Sfax (Safakis), Sussa i Mahdia.

Del 1318 al 1324 fou teatre de les lluites entre el sultà Abu Yahya Abu Bakr i Abu Darba. L'abril de 1348 el marínida Abul Hasan, que s'havia apoderat de l'Ifriqiya, fou derrotat a prop de Kayrawan pels àrabs nòmades que van atacar la ciutat encara que va poder fugir i arribar a Tunis, això va marcar el final del seu poder.

El 1534 hi va establir una guarnició Khayr al-Din Barba-roja al servei del soldà otomà. El 11 de juliol del 1535 els castellans van restaurar als hàfsides deposats per Barba-roja, però no van dominar el sud del país. Kayrawan va quedar en mans d'un marabut, Sidi Arafa, de la tribu dels shabbiya. Un atac hàfsida el 1542 no va reeixir perquè les tropes no van voler lluitar. Finalment el reis Dragut de Trípoli va ocupar la ciutat el 3 de gener de 1558 i va expulsar als shabbiya. Haydar Pasha fou nomenat governador. El 1574 aquest governador es v unir a les forces navals de Sinan Pasha que finalment van deposar a la dinastia hàfsida i van obligar als castellans a evacuar el país.

Tunísia va esdevenir un pashalik el govern del qual fou per Haydar Pasha l'antic governador de Kayrawan.

Sota la dinastia de beis muràdites la regió va caure a l'oblit. El 1631 Hamuda Pasha va expulsar de la zona als rebels Awlad Said i va instal·lar una guarnició de spahis (udjak) a Kayrawan. A la guerra civil entre Ali Bei i el seu germà Muhammad la ciutat va prendre partit pel darrer i quan els dos pretendents es van repartir el país, va esdevenir capital dels dominis de Muhammad.

Més tard fou hostil a Murad Bei (1699-1703) i fou assetjada per aquest que li va imposar una forta multa (1699). Poc després fou saquejada per Khalil Bei de Trípoli en compensació per el suport donat al bei de Tunis contra Alger (1700). El 1701 es va ordenar la evacuació i la destrucció de la ciutat excepte les mesquites i zawiyas, però l'assassinat del bei ho va evitar i el seu successor Ibrahim al-Sharif va afavorir la ciutat autoritzant el seu repoblament i la seva reconstrucció (1703).

Sota Husayn ben Ali (1705-1735) fundador de la dinastia husàinida, es van restaurar les mesquites. La ciutat fou lleial a aquesta dinastia. Quan el seu nebot Ali Pasha es va revoltar, Husayn va fugir a Kayrawan i s'hi va mantenir cinc anys fins que fou capturat i decapitat el 13 de maig del 1740, junt amb quaranta notables lcoals; les muralles foren destruïdes.

Quan va pujar al tron Muhammad al Rashid, fill de Husayn, li va tornar a ser lleial i va recuperar el favor de la dinastia; li foren acordat exempcions d'impostos i la vida va millorar notablement. Sota Husayn II (1824-1835) va tornar la desgracia, i el bei va imposar a la ciutat una forta multa col·lectiva que la va arruïnar.

De resultes d'això el 1864 fou un dels focus de la rebel·lió de Ali ben Ghadhahum; en aquesta ciutat es van reunir els Zlas (dirigits per Al-Subui ben Muhamad al-Subui), els Banu Zid, els Hamama i els Frashish, però no van arribar a cap acord.

El 1881 fou un dels principals centres de resistència als francesos. Del 15 al 20 de juny de 1881 es va fer una conferencia a la gran mesquita amb totes les tribus, que va decidir demanar ajut al pasha de Trípoli, cosa que no va tenir cap efecte i finalment els francesos van entrar a la ciutat el 26 d'octubre de 1881; els Zlas van mantenir un guerrilla limitada per alguns mesos.

El 9 de desembre de 1988 la ciutat fou declarada patrimoni de l'humanitat per l'UNESCO. La ciutat està agermanada amb Fes (Marroc) des de el 25 de gener de 1965, i amb Còrdova (Espanya).

Personatges nascuts a Kairuan:

• Assad ibn al-Furat, jurista i teòleg
• Marcel Cravenne, realitzador francès
• Mohamed Fitouri, ex ministre d'afers exteriors
• Ibn al-Jazzar, metge
• Imam Sahnoun, jurista i teòleg

Llista d'alcaldes (després de la independència del país):

• 1957-1960 : Mohamed Hlioui
• 1960-1969 : Mohamed Saleh Allani
• 1969-1972 : Mustapha Atallah
• 1972-1977 : Hamda Laouani
• 1977-1980 : Mohsen Atallah
• 1980-1985 : Habib Alouini
• 1985-1989 : Abdelwahab Kharrat
• 1989-1995 : Hedhili Fayala
• 1995-2005 : Rachid Meftah
• 2005-20.. : Mustapha Houcine

[edita] Notes

1. ↑ Ma'alim, Tunis 1962
2. ↑ Futuh, Alger 1948
3. ↑ Bayan de Ibn Idhari
4. ↑ Riyad de Al-Malikí
5. ↑ segons Ibn Idhari al Bayan, i Ibn Nadjí al Ma'alim

[edita] Galeria d'imatges

Medina	Muralles i minaret	Porta a les muralles	Muralles
Carrer	La medina de Kairuan prop de Bir Baruta	Porta de la medina	Comerç de la medina

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kairuan

• (francès) (anglès) Web oficial
• (anglès) Kairouan, tourismtunisia.com
• (francès) (anglès) Kairouan al web de, whc.unesco.org
• (francès) (anglès) (àrab) Universitat de Kairouan
• Guia de viatge de Kairouan (francès) (anglès) (àrab) (italià) (castellà) (rus) (alemany)
• (anglès) Kairwan, jewishencyclopedia.com
• (anglès) WorldStatesmen-Tunisia

Coordenades: 35° 40′ N, 10° 06′ E

Tunísia	Ciutats de Tunísia
Ciutats de més de 20.000 habitants: Akouda, Ajim, Ariana, Bardo (Le Bardo), Béja, Ben Arous, Ben Gardane, Bizerta, Boumhel El Bassatine, Bousalem, Chebba, Chihia, Dar Châabane, Den Den, Djedaïda, El Djem, Douar Hicher, Douz, El Ain, El Fahs, El Hamma, El Kef, El Ksar, El Mourouj, Ettadhamen, Ettadhamen-Mnihla, Ezzahra, Fériana, Gabès, Gafsa, Ghanouch, Ghardimaou, La Goulette, Gremda, Grombalia, Houmt Souk o Houmet Essouq, Hammamet, Hammam Chott, Hammam-Lif, Hammam Sousse, Jemmal o Jammel, Jendouba, Kairouan, Kalâa Kebira, Kalâa Sghira, Kasserine, Kébili, Kélibia, Korba, Ksar Hellal, Ksour Essaf, La Marsa, La Soukra, Le Kram, Mahdia, Manouba, Mateur, Matmata, Medenine, Medjez El Bab, Mégrine, Menzel Bourguiba, Menzel Djemil, Menzel Temime, Mohamedia-Fouchana, Midoun, Moknine, Monastir, Mornag, Msaken, Nabeul, Nefta, Oued Ellil, Ouerdanine, Oum El Araies, Radès, Raoued, Ras Djebel, Sakiet Eddaīer, Sakiet Ezzit, Sbeitla, Sfax, Sidi Bou Zid, Siliana, Soliman o Sliman,Souassi, Sussa o Sousse, Tajerouine, Takelsa, Tataouine, Teboulba, Tébourba, Thyna o Tina, Tozeur, Tunis (ciutat, capital del país), Zaghouan, i Zarzis; Altres ciutats capital de delegació: Delegacions de Tunísia; Ciutats de menys de 20.000 habitants amb categoria de municipalitats: El Aïn, Aín Jloula, Alaâ, Amiet El Fhoul, Amiret El Hojjaj, Amiet Touazra, Aousja, Azmour, Beni M'Tir, Bennane, Bir Salah, Bouhjar, El Bradaa, Cebbala Ouled Asker, Chenini Nahal, Cherahil, Dar Allouch, Gherada, El Golâa, El Hamma du Jerid, Hammam El Guezaz, Hiboun, Jebel Oust, Jemna, Kalaat Khesba (Kalaa Khasba), Kerker, Kerkouane, Khalidia, Khniss, Ksibet Thrayet, Lamta, El Mâagoula, El Maâmoura, El Masdour, M'Cherga, Meknassy,Menzel Abderrahmane, Menzel Ennour, Menzel Farsi, Menzel Hayet, Menzel Horr, Menzel Kamel, Menzel Mehiri, Menzel Salem, Metline, Mezzouna, Moôtmar, Oudhref, Refiche, Sayada, Sidi Ameur, Sidi Bennour, Sidi Bou Rouis, Somaâ, Sounine, Tazarka, Thélepte, Touiref, Touza, Zaouiet Djedidi, Zaouiet Sousse, Zahret Mediou, Zarat, Zouiet Kontoch; Altres ciutats i nuclis: Bordj El Khadra, El Borma, Chebika, Gammarth, Jorf (Djorf), Port El Kantaoui, Salakta, Sidi Bou Said, Sidi Nsir, Skanes, Takrouna, Yasmine Hammamet.

Tunísia	Patrimoni de la Humanitat a Tunísia
Patrimoni de l'humanitat: Amfiteatre d'El-Djem, Dougga o Thugga, Kairuan, Medina de Sussa, Medina de Tunis, Kerkouane, Cartago, Parc Nacional d'Ichkeul;