Sfax
De Viquip??dia
Sfax (??rab Safakus, ??????????), ??s la segona ciutat de Tun??sia, a la governaci?? de Sfax a uns 270 al sud-est de Tunis. Ciutat portu??ria i industrial, juga un paper de primer ordre amb l'exportaci?? de l'oli d'oliva, el peix sec, i els fosfats. T?? tamb?? estaci?? ferrovi??ria i est?? ben comunicada amb Monastir-Sussa-Tunis (una autopista en construcci??) i una extensa xarxa de carreteres cap al nord, oest i sud. Llocs interessants son la medina i la ve??na ciutat de Thyna on hi ha l'aeroport Internacional de Sfax, i les ru??nes de Taenae (a uns 12 km al sud de Sfax). La municipalitat t?? 265.131 habitants per?? l'aglomeraci?? supera el mig mili?? d'habitants. L'aglomeraci?? de Sfax es descompon en sis municipalitats: Sakiet Edda??er, Sakiet Ezzit, El A??n, Gremda, Chihia i Thyna. La mateixa Sfax abra??a tres delegacions: Sfax Ouest, Sfax Sud i Sfax M??dina.
Fou l'antiga Syphax n??mida i la Taparura romana. La ciutat va desapar??ixer sota els v??ndals i gaireb?? no en queden restes. La ciutat actual va sorgir a l'??poca musulmana a l'entorn d'un ksar o bordj anomenat Bordj al-Ahmar, a lloc de la moderna kasba, proper a la zawiya de Sidi Djabla. Inicialment era nom??s un fort?? o ribat que va esdevenir un ribat-mahris, ??s a dir una fortalesa amb una zona poblada a l'entorn. A la zona hi havia nombrosos ribats (Butriya, Lawza, Inshila, Mahres, Al?? i altres) i el m??s destacat era el ksar Ziyad a 35 km al nord. Els morabitun establerts al bordj o ribat si van unir dos grups de pescadors, els Ashash i els Nawala, de la costa. A l'interior hi havia nombroses kura (llogarets agricoles).
Noves fortificacions es van crear en el regnat de l'agl??bida Ibrahim ben Ahnmad, vers 860 a 863. El fakih Al?? ben Salim, deixeble del iman Sabnun, que va dirigir les obres, fou el primer cadi de la vila. A la mateixa ??poca es va construir la gran mesquita (Ali ben Salem al-Khabimiani) que es va arranjar el 989 i el 1086, per adoptar la seva forma actual entre 1759 i 1783.
El 11 de novembre de 1059 s'hi va fer independent Hammu ben Mallil, aprofitat la descomposici?? del poder z??rida per la invasi?? dels Banu Hilal. L'emir Tamim (1062-1108) la va voler recuperar diverses vegades sense ??xit, fins que ho va aconseguir el 1100.
El 1110 es va revoltar contra el governador z??rida Abul Futuh, i va romandre independent un any. El 1143 fou assaltada pels normands de Sic??lia i ocupada el 1148, i va restar en mans dels sicilians fins la nit del 31 de desembre de [1155] a 1 de gener del 1156. El 1160 es va declarar a favor de l'almohade Abd al-Mumin ben Al??. El 1188 va caure en mans dels mallorquins Banu Ghaniya que la van conservar fins el 1209.
La manca d'aigua no permetia un desenvolupament r??pid, i es van construir un gran bassa (a m??s de les cisternes menors, privades) al segle XIII, a la qual se'n van afegir dues m??s el 1774. El 1282 fou ocupada temporalment pel rebel Ibn Abi Umara, i el 1356 va caure en mans dels Banu Maki, emirs de Gab??s, per?? aquestos la van perdre al cap d'un temps.
Al segle XVI fou favorable als turcs i va esdevenir aut??noma sota el govern de la djama (assemblea) i no va voler estar al costat del moviment del shabbi Sidi Arfa (mort el 1542) i els habitants van ajudar al pirata Dragut. Quan Kairuan va caure en mans de Dragut el 1557, un rais de nom Abu Abd Allah al-Makkani era ja el l??der local. Dragut la va incorporar al sandjak de Tr??poli (Tripolitana) i no fou restitu??da al sandjak de Tunis fins el 1588.
El setembre del 1747 els vaixells de la ciutat van derrotar als maltesos i venecians a Ras al-Makhbiz. Els venecians la van domina (meitat de maig del 1786 a 6 de juny de 1791, per?? sense poder conservar-la degut a la pressi?? dels locals. El 1797 el 15% de les naus de Sfax es dedicaven al cors, i totes eren del cadi de la vila Mahmud Djalluli.
El segle XIX Es va sumar a la revolta contra les mesures fiscals de d'Ali Ben Ghdahem el 1864 i a la resist??ncia contra els francesos de 1881, sota la direcci?? del xeic de la tribu dels methelith, que poblaven la regi??. Els francesos la van ocupar per assalt.
La vila quasi be no es va modificar fins el segle XVIII, formant una zona de 400 x 600 metres de forma quadrangular ocupant 24 hect??rees, una mica retirada de la costa per evitar atacs imprevistos. Per manca d'autoritzaci?? del govern, no va poder construir un barri a la part oriental fora de la porta de Bab Bahr fins el 1775. Un funduk s'hi va construir el 1778 i una nova mesquita el 1779. El 1785, quan la poblaci?? ja era massa gran per la seva superf??cie, una epid??mia va fer 15000 morts i va fer aturar el creixement.
La ole??cultura iniciada al segle IX, i que va retrocedir durant el per??ode h??fsida, va agafar nou impuls al segle XVII. L'oliveta dels jardins (djnans) van arribar a una extensi?? de 7 km al nord de la vila i es comptaven 100.518 arbres (1852) que eren m??s de la meitat de tots els de caidat. Progressivament es va introduir l'ametller ja sota domini franc??s, despr??s del 1910 (un mili?? d'ametllers el 1951). Els olivers s'estenen a l'interior fins a m??s de 60 km.
El 1930 es va crear a la ciutat l'Oficina de l'Oli per organitzar el comer?? d'aquest producte i la transformaci?? de les oliveres. El 1972 es comptabilitzaven 250 industries de l'oli. (31% de les nacionals). L'olivera, tot i els ametllers i altres productes, encara representen el 70% de la producci?? agr??cola. Altres sectors son: comer?? (44% de les empreses es declaren de comer??), artesanat, t??xtil, agroalimentaci??, mec??nica, qu??mica, i altres entre elles el turisme poc arrelat. La ciutat produeix 1/5 del producte industrial del pa??s.
Al inventari fet a la meitat del segle XIX es van constatar 83 mesquites i oratoris, 72 zawiyes, 2066 cases, 19 fabriques d'oli, 35 molins, 35 forns de pa, i 12 torres o fortaleses. En aquest moment Tunis tenia de 8000 a 9000 cases. La municipalitat es va crear el 16 de juliol de 1884.
La seva poblaci?? era de 43.300 persones el 1936, i 54.800 el 1946. La medina el 1954 tenia 16700 habitants, el 1956 en tenia 10668 i el 1998 nom??s 3812; el 1954 l'aglomeraci?? s'estimava en 130.000 habitants i va passar a 275000 habitants el 1975 amb un creixement del 1,9% de 1966 a 1975 i del 2,4 % del 1984 a 1989. Actualment t?? 115 mesquites o zawiyes (69 a la medina).
El barri del Ribat fou destru??t pels bombardejos ocasionats per la lluita entre aliats i alemanys el 1943. Les sabkhat (llacunes salades) de la rodalia s'han dessecat. Els djnans ve??ns han estat absorbits per la ciutat.
El 5 de desembre de 1952 el sindicalista Farhat Hached (de Kerkenah) i fou abatut per l'organitzaci?? colonialista "La Main rouge"; el 13 de setembre de 1953 va caure tamb?? a mans d'aquesta organitzaci?? el dirigent del Destour H??di Chaker. La ciutat va patir inundacions greus el 1969, 1973 i 1982. El 1984 es va reformar el barri de Sfax Jedida (Nou Sfax).
El historiador Mahmud ben Said Makdish (nascut a Sfax al segle XVII, mort a Kairuan el 1813), autor del Nuzhat al-Ansar fi adjaib al-tawarik wal akhbar (compilaci?? de fets locals) ??s el principal historiador de la ciutat i regi?? de Sfax.
[edita] Monuments
De les nombroses mesquites cal destacar la Gran Mesquita i la de Sidi al-Yas amb el mausoleu d'un almirall otom??) que primer nom??s era un minaret (1448) i es va ampliar a mesquita-catedral al final del segle XIX. La zawiya Sidi Abd al-Kader amb un portal esculpit i el mausoleu de Sidi Ammar Kammoun completen els monuments religiosos principals.
La casa dels Djaluli (Dar Djaluli) es del segle XVIII i alberga avui dia el Museu d'arts i tradicions populars. Hi ha altres cases i portes medievals. Hi ha tamb?? alguns edificis colonials d'estil neocl??ssic.
La medina de Sfax amb el seu souk, ??s la zona comercial de la ciutat; est?? poc abocada al turisme i es venen productes tradicionals. Es rectangular i esta rodejada per les muralles d'uns 2 km amb algunes torres. Conserva tres portes, la m??s antiga la de Bab Diwan del 1306 amb triple arcada; la kasba es al sud-oest del recinte. Tamb?? hi ha una fortalesa anomenada Bordj En Nahr.
El museu principal es el Museu d'arqueologia, amb nombroses restes romanes de tota la regi??, i algunes restes cristianes (per exemple restes d'una bas??lica trobada a Skhira); tamb?? inclou manuscrits i relleus musulmans i algunes troballes prehist??riques.
 centre ciutat |
 cementiri militar al sud |
 Torres de les muralles |
 Fora de la medina |
| Tun??sia | Ciutats de Tun??sia |  |
|---|---|---|
| Ciutats de m??s de 20.000 habitants: Akouda, Ajim, Ariana, Bardo (Le Bardo), B??ja, Ben Arous, Ben Gardane, Bizerta, Boumhel El Bassatine, Bousalem, Chebba, Chihia, Dar Ch??abane, Den Den, Djeda??da, El Djem, Douar Hicher, Douz, El Ain, El Fahs, El Hamma, El Kef, El Ksar, El Mourouj, Ettadhamen, Ettadhamen-Mnihla, Ezzahra, F??riana, Gab??s, Gafsa, Ghanouch, Ghardimaou, La Goulette, Gremda, Grombalia, Houmt Souk o Houmet Essouq, Hammamet, Hammam Chott, Hammam-Lif, Hammam Sousse, Jemmal o Jammel, Jendouba, Kairouan, Kal??a Kebira, Kal??a Sghira, Kasserine, K??bili, K??libia, Korba, Ksar Hellal, Ksour Essaf, La Marsa, La Soukra, Le Kram, Mahdia, Manouba, Mateur, Matmata, Medenine, Medjez El Bab, M??grine, Menzel Bourguiba, Menzel Djemil, Menzel Temime, Mohamedia-Fouchana, Midoun, Moknine, Monastir, Mornag, Msaken, Nabeul, Nefta, Oued Ellil, Ouerdanine, Oum El Araies, Rad??s, Raoued, Ras Djebel, Sakiet Edda??er, Sakiet Ezzit, Sbeitla, Sfax, Sidi Bou Zid, Siliana, Soliman o Sliman,Souassi, Sussa o Sousse, Tajerouine, Takelsa, Tataouine, Teboulba, T??bourba, Thyna o Tina, Tozeur, Tunis (ciutat, capital del pa??s), Zaghouan, i Zarzis; Altres ciutats capital de delegaci??: Delegacions de Tun??sia; Ciutats de menys de 20.000 habitants amb categoria de municipalitats: El A??n, A??n Jloula, Ala??, Amiet El Fhoul, Amiret El Hojjaj, Amiet Touazra, Aousja, Azmour, Beni M'Tir, Bennane, Bir Salah, Bouhjar, El Bradaa, Cebbala Ouled Asker, Chenini Nahal, Cherahil, Dar Allouch, Gherada, El Gol??a, El Hamma du Jerid, Hammam El Guezaz, Hiboun, Jebel Oust, Jemna, Kalaat Khesba (Kalaa Khasba), Kerker, Kerkouane, Khalidia, Khniss, Ksibet Thrayet, Lamta, El M??agoula, El Ma??moura, El Masdour, M'Cherga, Meknassy,Menzel Abderrahmane, Menzel Ennour, Menzel Farsi, Menzel Hayet, Menzel Horr, Menzel Kamel, Menzel Mehiri, Menzel Salem, Metline, Mezzouna, Mo??tmar, Oudhref, Refiche, Sayada, Sidi Ameur, Sidi Bennour, Sidi Bou Rouis, Soma??, Sounine, Tazarka, Th??lepte, Touiref, Touza, Zaouiet Djedidi, Zaouiet Sousse, Zahret Mediou, Zarat, Zouiet Kontoch; Altres ciutats i nuclis: Bordj El Khadra, El Borma, Chebika, Gammarth, Jorf (Djorf), Port El Kantaoui, Salakta, Sidi Bou Said, Sidi Nsir, Skanes, Takrouna, Yasmine Hammamet. | ||
