Sfax

De Viquipèdia

Sfax (àrab Safakus, صفاقس), és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax a uns 270 al sud-est de Tunis. Ciutat portuària i industrial, juga un paper de primer ordre amb l'exportació de l'oli d'oliva, el peix sec, i els fosfats. Té també estació ferroviària i està ben comunicada amb Monastir-Sussa-Tunis (una autopista en construcció) i una extensa xarxa de carreteres cap al nord, oest i sud. Llocs interessants son la medina i la veïna ciutat de Thyna on hi ha l'aeroport Internacional de Sfax, i les ruïnes de Taenae (a uns 12 km al sud de Sfax). La municipalitat té 265.131 habitants però l'aglomeració supera el mig milió d'habitants. L'aglomeració de Sfax es descompon en sis municipalitats: Sakiet Eddaïer, Sakiet Ezzit, El Aïn, Gremda, Chihia i Thyna. La mateixa Sfax abraça tres delegacions: Sfax Ouest, Sfax Sud i Sfax Médina.

Fou l'antiga Syphax númida i la Taparura romana. La ciutat va desaparéixer sota els vàndals i gairebé no en queden restes. La ciutat actual va sorgir a l'època musulmana a l'entorn d'un ksar o bordj anomenat Bordj al-Ahmar, a lloc de la moderna kasba, proper a la zawiya de Sidi Djabla. Inicialment era només un fortí o ribat que va esdevenir un ribat-mahris, és a dir una fortalesa amb una zona poblada a l'entorn. A la zona hi havia nombrosos ribats (Butriya, Lawza, Inshila, Mahres, Alí i altres) i el més destacat era el ksar Ziyad a 35 km al nord. Els morabitun establerts al bordj o ribat si van unir dos grups de pescadors, els Ashash i els Nawala, de la costa. A l'interior hi havia nombroses kura (llogarets agricoles).

Noves fortificacions es van crear en el regnat de l'aglàbida Ibrahim ben Ahnmad, vers 860 a 863. El fakih Alí ben Salim, deixeble del iman Sabnun, que va dirigir les obres, fou el primer cadi de la vila. A la mateixa època es va construir la gran mesquita (Ali ben Salem al-Khabimiani) que es va arranjar el 989 i el 1086, per adoptar la seva forma actual entre 1759 i 1783.

El 11 de novembre de 1059 s'hi va fer independent Hammu ben Mallil, aprofitat la descomposició del poder zírida per la invasió dels Banu Hilal. L'emir Tamim (1062-1108) la va voler recuperar diverses vegades sense èxit, fins que ho va aconseguir el 1100.

El 1110 es va revoltar contra el governador zírida Abul Futuh, i va romandre independent un any. El 1143 fou assaltada pels normands de Sicília i ocupada el 1148, i va restar en mans dels sicilians fins la nit del 31 de desembre de [1155] a 1 de gener del 1156. El 1160 es va declarar a favor de l'almohade Abd al-Mumin ben Alí. El 1188 va caure en mans dels mallorquins Banu Ghaniya que la van conservar fins el 1209.

La manca d'aigua no permetia un desenvolupament ràpid, i es van construir un gran bassa (a més de les cisternes menors, privades) al segle XIII, a la qual se'n van afegir dues més el 1774. El 1282 fou ocupada temporalment pel rebel Ibn Abi Umara, i el 1356 va caure en mans dels Banu Maki, emirs de Gabès, però aquestos la van perdre al cap d'un temps.

Al segle XVI fou favorable als turcs i va esdevenir autònoma sota el govern de la djama (assemblea) i no va voler estar al costat del moviment del shabbi Sidi Arfa (mort el 1542) i els habitants van ajudar al pirata Dragut. Quan Kairuan va caure en mans de Dragut el 1557, un rais de nom Abu Abd Allah al-Makkani era ja el líder local. Dragut la va incorporar al sandjak de Trípoli (Tripolitana) i no fou restituïda al sandjak de Tunis fins el 1588.

El setembre del 1747 els vaixells de la ciutat van derrotar als maltesos i venecians a Ras al-Makhbiz. Els venecians la van domina (meitat de maig del 1786 a 6 de juny de 1791, però sense poder conservar-la degut a la pressió dels locals. El 1797 el 15% de les naus de Sfax es dedicaven al cors, i totes eren del cadi de la vila Mahmud Djalluli.

El segle XIX Es va sumar a la revolta contra les mesures fiscals de d'Ali Ben Ghdahem el 1864 i a la resistència contra els francesos de 1881, sota la direcció del xeic de la tribu dels methelith, que poblaven la regió. Els francesos la van ocupar per assalt.

La vila quasi be no es va modificar fins el segle XVIII, formant una zona de 400 x 600 metres de forma quadrangular ocupant 24 hectàrees, una mica retirada de la costa per evitar atacs imprevistos. Per manca d'autorització del govern, no va poder construir un barri a la part oriental fora de la porta de Bab Bahr fins el 1775. Un funduk s'hi va construir el 1778 i una nova mesquita el 1779. El 1785, quan la població ja era massa gran per la seva superfície, una epidèmia va fer 15000 morts i va fer aturar el creixement.

La oleïcultura iniciada al segle IX, i que va retrocedir durant el període hàfsida, va agafar nou impuls al segle XVII. L'oliveta dels jardins (djnans) van arribar a una extensió de 7 km al nord de la vila i es comptaven 100.518 arbres (1852) que eren més de la meitat de tots els de caidat. Progressivament es va introduir l'ametller ja sota domini francès, després del 1910 (un milió d'ametllers el 1951). Els olivers s'estenen a l'interior fins a més de 60 km.

El 1930 es va crear a la ciutat l'Oficina de l'Oli per organitzar el comerç d'aquest producte i la transformació de les oliveres. El 1972 es comptabilitzaven 250 industries de l'oli. (31% de les nacionals). L'olivera, tot i els ametllers i altres productes, encara representen el 70% de la producció agrícola. Altres sectors son: comerç (44% de les empreses es declaren de comerç), artesanat, tèxtil, agroalimentació, mecànica, química, i altres entre elles el turisme poc arrelat. La ciutat produeix 1/5 del producte industrial del país.

Al inventari fet a la meitat del segle XIX es van constatar 83 mesquites i oratoris, 72 zawiyes, 2066 cases, 19 fabriques d'oli, 35 molins, 35 forns de pa, i 12 torres o fortaleses. En aquest moment Tunis tenia de 8000 a 9000 cases. La municipalitat es va crear el 16 de juliol de 1884.

La seva població era de 43.300 persones el 1936, i 54.800 el 1946. La medina el 1954 tenia 16700 habitants, el 1956 en tenia 10668 i el 1998 només 3812; el 1954 l'aglomeració s'estimava en 130.000 habitants i va passar a 275000 habitants el 1975 amb un creixement del 1,9% de 1966 a 1975 i del 2,4 % del 1984 a 1989. Actualment té 115 mesquites o zawiyes (69 a la medina).

El barri del Ribat fou destruït pels bombardejos ocasionats per la lluita entre aliats i alemanys el 1943. Les sabkhat (llacunes salades) de la rodalia s'han dessecat. Els djnans veïns han estat absorbits per la ciutat.

El 5 de desembre de 1952 el sindicalista Farhat Hached (de Kerkenah) i fou abatut per l'organització colonialista "La Main rouge"; el 13 de setembre de 1953 va caure també a mans d'aquesta organització el dirigent del Destour Hédi Chaker. La ciutat va patir inundacions greus el 1969, 1973 i 1982. El 1984 es va reformar el barri de Sfax Jedida (Nou Sfax).

El historiador Mahmud ben Said Makdish (nascut a Sfax al segle XVII, mort a Kairuan el 1813), autor del Nuzhat al-Ansar fi adjaib al-tawarik wal akhbar (compilació de fets locals) és el principal historiador de la ciutat i regió de Sfax.

[edita] Monuments

De les nombroses mesquites cal destacar la Gran Mesquita i la de Sidi al-Yas amb el mausoleu d'un almirall otomà) que primer només era un minaret (1448) i es va ampliar a mesquita-catedral al final del segle XIX. La zawiya Sidi Abd al-Kader amb un portal esculpit i el mausoleu de Sidi Ammar Kammoun completen els monuments religiosos principals.

La casa dels Djaluli (Dar Djaluli) es del segle XVIII i alberga avui dia el Museu d'arts i tradicions populars. Hi ha altres cases i portes medievals. Hi ha també alguns edificis colonials d'estil neoclàssic.

La medina de Sfax amb el seu souk, és la zona comercial de la ciutat; està poc abocada al turisme i es venen productes tradicionals. Es rectangular i esta rodejada per les muralles d'uns 2 km amb algunes torres. Conserva tres portes, la més antiga la de Bab Diwan del 1306 amb triple arcada; la kasba es al sud-oest del recinte. També hi ha una fortalesa anomenada Bordj En Nahr.

El museu principal es el Museu d'arqueologia, amb nombroses restes romanes de tota la regió, i algunes restes cristianes (per exemple restes d'una basílica trobada a Skhira); també inclou manuscrits i relleus musulmans i algunes troballes prehistòriques.

centre ciutat

cementiri militar al sud

Torres de les muralles

Fora de la medina

Coordenades: 34° 74′ N, 10° 76′ E

Tunísia	Ciutats de Tunísia
Ciutats de més de 20.000 habitants: Akouda, Ajim, Ariana, Bardo (Le Bardo), Béja, Ben Arous, Ben Gardane, Bizerta, Boumhel El Bassatine, Bousalem, Chebba, Chihia, Dar Châabane, Den Den, Djedaïda, El Djem, Douar Hicher, Douz, El Ain, El Fahs, El Hamma, El Kef, El Ksar, El Mourouj, Ettadhamen, Ettadhamen-Mnihla, Ezzahra, Fériana, Gabès, Gafsa, Ghanouch, Ghardimaou, La Goulette, Gremda, Grombalia, Houmt Souk o Houmet Essouq, Hammamet, Hammam Chott, Hammam-Lif, Hammam Sousse, Jemmal o Jammel, Jendouba, Kairouan, Kalâa Kebira, Kalâa Sghira, Kasserine, Kébili, Kélibia, Korba, Ksar Hellal, Ksour Essaf, La Marsa, La Soukra, Le Kram, Mahdia, Manouba, Mateur, Matmata, Medenine, Medjez El Bab, Mégrine, Menzel Bourguiba, Menzel Djemil, Menzel Temime, Mohamedia-Fouchana, Midoun, Moknine, Monastir, Mornag, Msaken, Nabeul, Nefta, Oued Ellil, Ouerdanine, Oum El Araies, Radès, Raoued, Ras Djebel, Sakiet Eddaīer, Sakiet Ezzit, Sbeitla, Sfax, Sidi Bou Zid, Siliana, Soliman o Sliman,Souassi, Sussa o Sousse, Tajerouine, Takelsa, Tataouine, Teboulba, Tébourba, Thyna o Tina, Tozeur, Tunis (ciutat, capital del país), Zaghouan, i Zarzis; Altres ciutats capital de delegació: Delegacions de Tunísia; Ciutats de menys de 20.000 habitants amb categoria de municipalitats: El Aïn, Aín Jloula, Alaâ, Amiet El Fhoul, Amiret El Hojjaj, Amiet Touazra, Aousja, Azmour, Beni M'Tir, Bennane, Bir Salah, Bouhjar, El Bradaa, Cebbala Ouled Asker, Chenini Nahal, Cherahil, Dar Allouch, Gherada, El Golâa, El Hamma du Jerid, Hammam El Guezaz, Hiboun, Jebel Oust, Jemna, Kalaat Khesba (Kalaa Khasba), Kerker, Kerkouane, Khalidia, Khniss, Ksibet Thrayet, Lamta, El Mâagoula, El Maâmoura, El Masdour, M'Cherga, Meknassy,Menzel Abderrahmane, Menzel Ennour, Menzel Farsi, Menzel Hayet, Menzel Horr, Menzel Kamel, Menzel Mehiri, Menzel Salem, Metline, Mezzouna, Moôtmar, Oudhref, Refiche, Sayada, Sidi Ameur, Sidi Bennour, Sidi Bou Rouis, Somaâ, Sounine, Tazarka, Thélepte, Touiref, Touza, Zaouiet Djedidi, Zaouiet Sousse, Zahret Mediou, Zarat, Zouiet Kontoch; Altres ciutats i nuclis: Bordj El Khadra, El Borma, Chebika, Gammarth, Jorf (Djorf), Port El Kantaoui, Salakta, Sidi Bou Said, Sidi Nsir, Skanes, Takrouna, Yasmine Hammamet.