Fes
De Viquipèdia
Localització | |
Porta de Bab Bou Jeloud a Fes | |
Estat • Regió • ProvÃncia |
![]() Fes-Boulemane Fes-Saïss |
SuperfÃcie | km² |
Altitud | 217 m |
Població (2004) • Densitat |
946.815 hab.hab/km² |
Coordenades | 34° 3′ N, 5° 0′ O |
Zona horà ria | +0 |
Fes ( Ùـاس [FÄs] en à rab, Fès en francès) és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat, amb una població de 940.000 habitants.
Es troba a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marrà queix, Meknès i Rabat. Sovint se la considera centre espiritual del Marroc. La universitat més antiga del món es va obrir en aquesta ciutat el 859.
Fes gaudeix d'un clima més aviat continental, amb hiverns bastant freds i secs, a causa de la proximitat de les muntanyes del Rif i del Atles Mitjà .
Fundada el segle IX per Idris II, Fes acull la Medina més antiga del Marroc i una de les més grans de tot el Magreb, declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981. La ciutat, dividida en tres zones clarament diferenciades, conserva tradicions perdudes ja al món occidental com l'adobat de pells de forma artesanal, una feina que es realitza de la mateixa forma des de fa segles.
En realitat, Fes són tres ciutats en una. La ciutat nova, fundada pels francesos el 1920, Fes-el-Bali[1] (Fes la Vella), la medina més antiga de la ciutat, i Fes-el-Jedid (Fes la Nova), una ampliació de la metròpoli anterior, realitzada sota la dinastia dels benimerins el segle XIII. Fes-el-Bali és un laberint medieval amb més de 9.400 carrers. Els diferents gremis professionals que hi coexisteixen es distribueixen en diferents barris segons l'especialitat que exerciten, existint el barri dels artesans, el dels terrissers, forjadors, sastres... del món à rab contemporani només els socs del Caire i Damasc superen els de Fes-el-Bali.
A més d'haver-se convertit en un dels principals reclams turÃstics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matèria primera per als clà ssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest paÃs. És una de les zones més famoses i visitades de Fes, ja que s'hi troben les cèlebres adoberies on s'hi fa tot el procés de transformar les pells animals en productes de marroquineria. A tot el Marroc només hi ha dues ciutats (Fes i Tetuan) on es practiquin aquestes tècniques d'adobar i tintar les pells sent el de la Medina de Fes el més conegut.
L'adoberia d'Al-Chauara és la més important de la ciutat. Al voltant d'un pati central, on es disposen nombroses fosses de maó, se situen els tallers on es processen les pells. Els adobadors s'introdueixen a les fosses de diversos colors per remullar, rentar i fregar les pells.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Història
La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l'obra del seu pare: la creació del Regne MarroquÃ. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb rius i fonts d'aigua abundants, amb abundà ncia d'argila, de calcà ria i de guix, de boscos de cedres i roures de l'Atles Mitjà , de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec. En resum, el necessari per construir una ciutat com Fes. Però, calien homes per fer-ho, els primers eren aquells que havien rebut Moulay Idris: els berbers.
[edita] Llocs d'interès
- Tombes marÃnides
- Palau reial
- Barri jueu
- Kasbah Cherarda
- Fondouk el-Nejjarine
- Barri dels adobers
- Borj Nord
- Madrassa Bou Inania
- Madrassa Attarin
- Mesquita Quaraouyine
- Zaouïa de Mulay Idris
- Museu Dar Bahta
[edita] Portes
[edita] Referències
- ↑ Transcripció segons apareix a Marroc i Egipte de Jaume Mestres. 2004. Columna Edicions. Pà g. 41. ISBN 84-664-0463-5