Amfiteatre d'El Djem

De Viquipèdia

L' amfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem) entre el 230 i el 238 pel procònsol Gordià III. Fou el tercer més gran de l' Imperi Romà després dels de Roma i Càpua, al menys en quant a espectadors, i de mesures similars a aquestos ^[1]. La superfície d'aquest amfiteatre es de 148 de llarg i 122 d'ample amb una altura de 36 metres i podia allotjar al menys 30.000 espectadors (les estimacions arriben fins a 45.000 com el de Roma, però la ciutat només tenia 30000 habitants). L'arena mesura 65 x 39 metres; disposava de tres pisos o plantes amb arcades corínties. Sota l'amfiteatre hi ha dos galeries en forma de creu amb diverses cel·les als seus costats, pels gladiadors i per les feres. No hi havia pòdium que separés als espectadors de l'arena. L'entrada es feia per portes amb arc a nivell de planta baixa, predeterminades pels habitants de cada barri i marcades per un símbol (un lleó, un àguila, una deessa, etc...); aquestes entrades portaven a uns passos paral·lels al perímetre de l'arena on sorgien les escales que portaven caps a les plantes i desembocaven a les grades.

L'obra no es va acabar del tot degut al suïcidi de Gordià el 238, després d'encapçalar una revolta contra Maximí el Traci, però estava prou avançar per poder-lo usar. Les pedres, del tipus de sorrenca resistent i fàcil de treballar, foren portades de Salakta (Sallaktum) a uns 30 km. El seu estat de conservació es força bo, molt millor que el de Roma.

La reina berber coneguda com la Kahina, que va lluitar contra els àrabs, va assolar les terres de El Djem, cremant les collites i arbres per fer el buit als invasors. Finalment fou assetjada dins a l'amfiteatre i els àrabs esperaven rendir-la per la fam i la set, però la reina va exhibir peix fresc; això implicaria un túnel des de El Djem fins la mar, però no s'ha trobat cap indici d'un túnel semblant.

La llegenda diu que al coliseu hi ha un tresor enterrat que ha de ser trobat per una noia de la ciutat. Els habitants van usar les pedres de l'amfiteatre per les seves cases pensant que una sola pedra d'aquest lloc allunyava als escorpits i serps verinoses.

[edita] Nota

1. ↑ algunes fonts estimen que l'ordre dels amfiteatres fou: Roma, Càpua, Milà, Autun, Verona, Cartago i El Djem

Tunísia	Patrimoni de la Humanitat a Tunísia
Patrimoni de l'humanitat: Amfiteatre d'El-Djem, Dougga o Thugga, Kairuan, Medina de Sussa, Medina de Tunis, Kerkouane, Cartago, Parc Nacional d'Ichkeul;

Tunísia	Llocs arqueològics de Tunísia
Acholla (Ras Bou Tria), Agbia, Altuburos, Amidara, Bizerte (Bizerta), Bulla Regia, Carthage (Cartago), Chemtou, Degache, Djebel Marchana, Djebel Toucha, Dougga, El Djem, El Ghrabet, El Khtatla, El Ksour, Elles, Enfidha, Essbikha, Gightis (Bou Ghrara), Haïdra, Henchir El Diab, Henchir El Menafa, Henchir En Nebch, Henchir Mastoura, Henchir Tsouriate, Jama (Zama Minor i Zama Regia), Kerkouane (Karkuan), Kasserine, Kbor Klib, Le Ksour, Le Sers, Louata, Maktaris (Maktar), Meninx, M'Hamdia, Musti-El Krib, Naouara, Onga, Oudna, Rakkada, Salaktum, Salambô, Sbeïtla,Sbiba, Seguermess, Thélepte,Thapsus, Thuburnica, Thyna, Tuburbo Majus, Utique (Útica), Zaghouan