Giorgios Acropolita
De Viquipèdia
Giorgios Acropolita o Jordi Acropòlita (Georgius Acropolita, Γεώργιος Ἀκροπολίτης) fou el fill del gran logoteta bizantí Constantí Acropolita i va pertànyer a la noble familia bizantina que va tenir estreta relació amb la familia imperial dels Ducas.
Va néixer a Constantinoble el 1220 i el 1236 va acompanyar al seu pare a Nicea, residencia del emperador Juan Vatatzes Ducas; allí va acabar els estudis sota els mestres Teodoros Exapterigos i Nicèforos Blemmida. Després va entrar al servi diplomàtic del emperador i va tenir petits èxits diplomàtics.
Abans del 1255 fou nomenat gran logoteta, no es sap si per Joan o pel seu fill i successor Teodor II. El mateix 1255 va dirigir l'exèrcit del emperador Teodor II de Nicea contra Miquel, dèspota de l'Epir, i fou fet presoner; va romandre hostatge fins el 1260 en que fou alliberat per la mediació de Miquel Paleòleg que aquell any fou proclamat emperador i el 1261 va expulsar als llatins de la capital Constantinoble.
Des aquest moment la figura de Giorgios es va destacar a la diplomàcia i fou ambaixador a la cort de Constant el rei de Bulgària, i quant va deixar el càrrec es va retirar uns anys a la vida privada, però aviat fou cridat per noves gestions diplomàtiques. Miquel, davant el perill de una nova invasió llatina, va proposar al Papa Clement IV de unir les esglésies oriental i romana i les negociacions per això van perllongar-se durant el govern de cinc Papes (Clement IV, Gregori X, Joan XXI, Nicolau III i Martí IV) ; el 1273 negociava amb Gregori X i l'any següent , al concili de Lió, va confirmar en nom del emperador l'adopció de la confessió de fe que el Papa havia enviar a Constantinoble. Tot i això la unió de les dos esglésies mai es va fer realment.
El 1282 fou enviat a Bulgària i al seu retorn, el mateix any, va morir (desembre del 1282) als 62 anys.
Va deixar alguns llibres sobre història bizantina, el principal una historia des la conquesta de Constantinoble pels llatins el 1204 fins al 1261; el llibre fou publicat per primer cop 1614; va tenir continuïtat en un altra llibre de Paquímeres que el va seguir allà on Acropolita el va deixar. Va deixar també escrites algunes oracions.
